El Pintor cristiano y erudito de Juan Interián de Ayalentre el moralismo post-tridentino y el racionalismo pre-ilustrado

Laburpena

'El Pintor Cristiano y Erudito' escrit pel teòleg Juan Interián de Ayala al 1730, és l'últim dels tractats espanyols dirigits a normativitzar la realització artística d'imatges sagrades. La seva tardana aparició, en relació a aquest tipus de textos sorgits com a conseqüència del Concili de Trento, ha estat la justificació de l'escàs interès pel seu estudi. Malgrat això, la vinculació de Interián al grup dels anomenats 'novatores' suggereix que els principals objectius del seu tractat podrien haver sobrepassat als del contrarreformisme barroc per incorporar d'altres, associats amb el pensament de la Il·lustració primerenca. La detallada comparació de les indicacions iconogràfiques de 'El Pintor Cristiano', amb les que en llur temps van proposar els tractats de Molanus, Paleotti, Carducho, Pacheco i Palomino, ha permès, en efecte, detectar peculiaritats iconogràfiques dirigides a la plena substitució d'aquella concepció simbòlica i devocional de la imatge barroca per una definitiva concepció historicista i erudita de la història sagrada.