L'emmagatzematge en Sitja entre el neolític i l'època ibèrica (del VI al I mil·leni ane). Aproximació socioeconòmica a les comunitatas del nord-est de la península ibèrica

Zusammenfassung

Resum El treball d’investigació desenvolupat a la tesi doctoral s’ha centrat en l’estudi de la conservació i l’emmagatzematge dels productes agraris, un aspecte fonamental per al sosteniment de qualsevol economia agrícola en la qual els recursos són estacionals. El marc geogràfic correspon al nord-est de la península Ibèrica, i el marc cronològic està delimitat per l’aparició de l’agricultu¬ra i la domesticació de plantes i animals i, per la pre¬sència romana a l’àrea d’estudi. L’anàlisi s’ha centrat en un tipus d’estructura: la conservació en sitja. Així, doncs, hem dut a terme una recopilació de totes les estructures negatives del territori per tal d’obtenir una classificació dels diferents tipus morfològics d’estructures d’emmagatzematge excavades. L’ampli ventall d’informació recopilada posa en relleu la pràctica de la conservació en sitges a Catalunya, de forma continuada, des de meitat del VI mil·lenni cal ANE fins al segle I ANE, i més enllà. Un aspecte especialment rellevant són les valoracions que es poden fer a partir de la capacitat de les estructures. En aquest sentit es poden observar els canvis que hi ha entre uns moments i altres en aquest territori, així com les diferències existents entre les diverses àrees del NE peninsular. Creiem que el treball aporta una proposta metodològica i una interpretació acurada de l’emmagatzematge en sitja, en tant que és un element clau per entendre les pràctiques agrícoles, l’orientació subsistencial o excedentària de la producció, i aproximar-se a la història social i econòmica d’aquestes comunitats.