Las escuelas rurales desde sus debilidades hasta sus fortalezasanálisis actual

  1. González, Agustín 1
  2. Bernad Cavero, Olga 1
  3. López Teulón , María Paz
  4. Llevot Calvet, Núria 1
  5. Marín Marquilles, Roger 1
  1. 1 Universitat de Lleida
    info

    Universitat de Lleida

    Lleida, España

    ROR https://ror.org/050c3cw24

Revista:
Ehquidad

ISSN: 2386-4915

Ano de publicación: 2021

Título do exemplar: Enero - Junio

Número: 15

Páxinas: 135-160

Tipo: Artigo

DOI: 10.15257/EHQUIDAD.2021.0006 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso aberto editor

Outras publicacións en: Ehquidad

Resumo

Thanks to the joint struggle of rural teachers and other social agents, since the end of the 20th century, the reviled image of rural schools has been reversed and their potential has become evident, until they are now perceived as educational institutions of great value. This paper analyses the current situation of rural schools. Specifically, it aims to look in depth at its strengths and weaknesses, emphasising four aspects which stand out in previous studies: organisation of the school, teaching team, students, relationship with families and material resources, This is based on a survey, carried out in the first phase of the project, aimed at 240 representatives of the management teams of the nursery, primary, compulsory secondary, secondary school and vocational training centres in the province of Lleida, of which 71 were rural schools. The quantitative results, limited to schools located in rural environments and analysed in this study, show that the rural school is full of potential thanks largely to an organisation that makes the most of limited resources and makes it possible to create better coordinated working environments, The involvement of families is also highlighted and a very positive view of the school climate and good coexistence in rural schools is detected, an issue that has not been identified in recent scientific literature on this type of centre.

Referencias bibliográficas

  • Arbós, P. (2020). La escuela ubicada en territorios rurales: una escuela diferente, un reto pedagógico. Aula: Revista de Pedagogía de la Universidad de Salamanca, 26, 41-52.
  • Boix, R. y Domingo, L. (2019). Escuela graduada y escuela multigrado: una dicotomía a superar en el siglo XXI. Cuadernos de pedagogía, 496, 84-89.
  • Burrial, X., Garreta, J., Llevot, N., Navarro, P., Sala, T., y Samper, Ll. (2008). Mito y realidad de la escuela rural catalana. En N. Llevot, y J. Garreta (Coords.), Escuela rural y sociedad (pp. 87-122). Edicions de la Universitat de Lleida.
  • Buscà, F., Domingo, L. y Boix, R. (2018). Incidència de la metodologia en l'avaluació de les competències bàsiques a l'escola rural: El cas de la competència lingüística. Didacticae. Revista de Investigación en Didácticas Específicas, 4, 108-125.
  • Bustos, A. (2014). La didáctica multigrado y las aulas rurales: perspectivas y datos para su análisis. Innovación educativa, 24, 119-131.
  • Crespo Martínez, I. (2017). Manual de herramientas para la investigación de la opinión pública. Tirant lo Blanch.
  • Doménech, J. (1996). Evolució histórica i aspectes destacats. Ponencia de la VII Jornada Anual del Consell Escolar de Catalunya, Lleida, 16 de desembre de 1995.
  • Domingo, L. (2014). Contribucions pedagògiques de l'escola rural. La inclusió a les aules multigrau: un estudi de cas (Tesis doctoral). Universitat de Vic, España.
  • Feu, J. (2005). Política educativa i escola rural durant el franquisme. Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, 8, 63-77.
  • FMRP. Federación de Movimientos de Renovación Pedagógica (1987). Projecte de Zones Escolars per a l’Escola Rural: Conclusions de les VI Jornades d’Escola Rural, FMRP, Banyoles.
  • González, B., Cortés, P. y Leite, A. (2020). Las aulas multigrado en el medio rural en Andalucía. Visiones docentes. IE Revista de Investigación Educativa de la REDIECH, 11, e-860. doi: 10.33010/ie_rie_rediech.v11i0.860.
  • Lerena Alesón, C. (1986). Enseñanza pública y privada en España: sobre el porvenir de una ilusión. En M. Fernández-Enguita (Ed.), Marxismo y sociología de la educación (pp. 331-372). Akal.
  • Llevot, N. y Bernad, O. (2015). La integració de l’alumnat estranger al Pla d’Urgell. Mascança: revista d’estudis del Pla d’Urgell, 6, 27-44.
  • Samper, L., Burrial, X. y Sala, T. (2017). Escoles, pobles i famílies: noves perspectives sobre l’escola rural a Catalunya. Edicions de la Universitat de Lleida.
  • Solé, M. (2016). Escola i territori: les ZER a Catalunya. Revista Catalana de Pedagogia, 10, 75-93.
  • Soler, J. y Vilanou, C. (2018). Antecedentes y claves para comprender la evolución de la pedagogía contemporánea. En J. Soler y E. Collelldemont (Ed.), Pedagogías y prácticas educativas contemporáneas (pp.9-34). Horsori Editorial.
  • Subirats, M. y Caivano, F. (1983). L’escola rural a Catalunya. Edicions 62.
  • Tahull, J. y Montero, I. (2018). Reflexiones sobre la escuela rural. Un modelo educativo de éxito. Tendencias Pedagógicas, 32, 161-176.
  • Terés, F. (1999). El grup “Isard”. Un moviment de Mestres rurals a Lleida (1958-1964). Pagés Editors.
  • Viñao Frago, A. (2004). Escuela para todos: Educación y modernidad en la España del siglo XX. Marcial Pons Historia.