Silencios, prensa y pandemia

Résumé

El fet de parlar del silenci ja indica un contrasentit. El silenci, com a signe, sempre  posseeix un valor, sigui positiu o negatiu, però mai serà un signe buit. En les darreres dècades la investigació al voltant del silenci, des de diferents òptiques, va en augment. I sens dubte, l'estat de pandèmia que estem vivint també ha contribuït al fet que en aquest període emergeixin altres formes de manifestació del silenci, o que s'enfatitzin determinats valors ja existents en alguns àmbits, o que aflorin usos imprevisibles en un altre context que no sigui aquesta desafortunada situació. En aquest article, ens proposem oferir unes pinzellades d'aquestes vivències del silenci, o de silencis, que s'han posat de manifest durant la pandèmia; ens hem servit de cites i referències provinents dels mitjans de comunicació, especialment de la premsa. Distintes informacions sobre el silenci ens serviran de punt de partida o punt de suport per a reflexionar sobre la presència del silenci durant la COVID-19, per fer-nos sensibles (o més sensibles) a les diverses textures i funcions del silenci.