Studies on the cuticle and cell walls of olive fruitscomposition, ripening-related changes, and the influence of agronomic factors

Laburpena

El cultiu de l’olivera (Olea europaea L.) és un dels cultius tradicionals als països mediterranis, i la seva producció a España té una gran importància econòmica, sent el major productor i exportador mundial d’oli d’oliva. Tenint en compte la complexitat del mercat, els coneixements sobre certes característiques bioquímiques, com ara la composició cuticular i de les parets cel·lulars, podrien millorar la competitivitat de les empreses en aquest mercat. La composició i propietats de la cutícula i de les parets cel·lulars dels fruits poden influir en diferents aspectes de la producció, com els danys mecànics o la sensibilitat a plagues, o a d’altres aspectes com ara la resposta a les inclemències climàtiques. Tots aquests factors, tant abiòtics com biòtics, juguen un paper fonamental en les característiques del fruit, que tindran importància tant per a la preparació d’olives de taula com per a la producció d’oli d’oliva. Per a les olives produïdes a la Denominació d’Origen Protegida (DOP) ‘Les Garrigues’, es van trobar diferències composicionals en la cutícula i les parets cel·lulars entre fruits cultivats amb reg i els que es trobaven en condicions de secà. Pel contrari, es van detectar poques diferències entre ambdós règims de reg per als fruits cultivats en la DOP ‘Siurana’. Tenint en compte que les condicions climàtiques a la DOP ‘Les Garrigues’ són més extremes que a la DOP ‘Siurana’, aquestes observacions suggereixen un possible paper de la cutícula en la adaptació de la planta a les condicions adverses. Els canvis a la cutícula del fruit al llarg de la maduració van ser diferents segons les varietats d’oliva analitzades. Els àcids maslínic i oleanòlic van ser els dos compostos més abundants en les ceres cuticulars (arribant en alguns casos a percentatges del 52 i 43 % sobre el total, respectivament). També es van analitzar les ceres dels olis monovarietals produïts a partir de les nou varietats objecte d’estudi, concloent- se que no semblava existir una relació directa amb les ceres cuticulars del fruit de l’oliva. Quant a la matriu de cutina, els compostos més abundants van ser els àcids 18-hidroxi-octadecanoic i 16-hidroxihexadecanoic. La microtopografia de la superfície del fruit també va mostrar diferències entre totes nou varietats, i suggereix també una possible relació amb la resposta a alguns factors d’estrès abiòtic i biòtic, com ara la infestació per la mosca de l’oliva. Per altra banda, les modificacions de la paret cel·lular van reflectir la progressiva solubilització dels polisacàrids que la integren. Un estudi més complet realitzat a la varietat ‘Arbequina’ va mostrar una disminució important de la fermesa del fruit en estadis primerencs de maduració en paral·lel amb la pèrdua dels sucres neutres. Per a totes nou varietats d’oliva estudiades, es van observar alts nivells d’activitat pectinmetilesterasa i un alt contingut en calci en etapes primerenques de maduració, possiblement relacionats amb els baixos nivells de pèrdua d’àcids urònics com a conseqüència del reforçament de les estructrures de caixa d’ous entre poligalacturonans. Els resultats obtinguts en aquesta Tesi Doctoral proporcionen informació útil sobre els canvis que pateixen la cutícula i les parets cel·lulars del fruit de l’oliva durant la seva maduració en resposta a diferents factors agronòmics, així com també una comparativa de les propietats cuticulars amb fruits i fulles de llorer cirerer (Prunus laurocerasus L.), i amb fruits de kiwi (Actidinia spp.).