Desigualtats territorials en l'ensenyament a la ciutat de València

Resumen

Aquesta tesi pretén identificar els factors que incideixen en la persistència de les desigualtats en el sistema educatiu en un context urbà com la ciutat de València. Per donar resposta ens hem plantejat de quina manera la persistència de les desigualtats està relacionada amb la desigual distribució territorial del context socioeconòmic, dels recursos, de l’escolarització o dels resultats educatius. A continuació hem aplicat una metodologia que permet comprovar les hipòtesis plantejades a partir de l’anàlisi causal d’uns índexs agregats basats en una selecció d’indicadors dels factors que afecten a la persistència d’aquestes desigualtats. En la part central del nostre treball presentem, des d’una perspectiva quantitativa, una explotació de les fonts secundàries disponibles que ens han servit per construir un sistema d’indicadors educatius dels districtes de la ciutat de València. Per altra banda hem inclòs des d’una perspectiva qualitativa una anàlisi dels processos educatius que es produeixen dins de l’escola a partir de la tècnica del grup de discussió que ens permetrà acostar-nos al sentit que li donen els propis actors socials. L’anàlisi de la distribució entre els districtes de la ciutat dels factors esmentats ens mostren que les desigualtats perduren, ja que les desigualats socials inicials es veuen reproduïdes en una escolarització desigual, concentrada i predominantment privada en els mateixos districtes cèntrics on finalment s’assoleixen els millors resultats educatius. Els recursos educatius no es distribueixen d’una manera ni equitativa, ni adaptada a les necessitats de la població resident en cada districte, ja que la distribució concentrada de l’oferta de l’escolarització en les zones de predomini de l’escolarització privada fa que els recursos es destinen a cobrir les necessitats d’escolarització que determinen les famílies en la seua “lliure” elecció de centre. Aquesta situació provoca greus desequilibris en la tipologia de l’alumnat escolaritzat en centres públics i privats, la qual cosa ens explicaria que els resultats educatius siguen millors en les zones de major escolarització privada, que es corresponen amb els districtes amb millor context sociocultural, en un procés que acaba reproduint una estructura urbana socialment segregada.