Reflexiones sobre el conocimiento lingüistico declarado por los escolares catalanes al final de la Educación Secundaria Obligatoria

  1. Huguet Canalis, Ángel
  2. Chireac, Silvia-María
  3. Lapresta Rey, Cecilio
  4. Sansó, Clara
Revista:
ESE: Estudios sobre educación.

ISSN: 1578-7001

Año de publicación: 2011

Número: 21

Páginas: 119-137

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: ESE: Estudios sobre educación.

Referencias bibliográficas

  • Arnau, J. (2003). Llengües i educació a Catalunya: valoració de l’experiència realitzada i perspectives de futur. En J. Parera (Ed.), Plurilingüisme i educació. Els reptes del segle XXI (pp. 115-137). Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació de la Universidad de Barcelona.
  • Arnau, J. y Artigal, J. M. (1995). El programa d’immersió a Catalunya. En J. M. Artigal (Coord.), Els programes d’immersió als territoris de llengua catalana. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
  • Baker, C. (1992). Attitudes and Language. Clevedon: Multilingual Matters.
  • Bernaus, M., Moore, E. y Cordeiro, A. (2007), Affective factors influencing plurilingual students’ acquisition of Catalan in a Catalan-Spanish bilingual context. The Modern Language Journal, 91(2), 235-246.
  • Besalú, X. (2006). El Plan para la Lengua y la Cohesión Social (Plan LIC) del Gobierno de Cataluña. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 20(2), 45-68.
  • Björklund, M. (2008). Conditions for EFL learning and professional development. FinlandSwedish learner and teacher perspectives. Vaasa: Åbo Academi University Press.
  • Bruner, J. (1983). Child’s talk. Nueva York: Norton. Bruner, J. (1986). Actual minds, possible words. Cambridge: Harvard University Press.
  • Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2006a). El coneixement de les llengües a Catalunya. Barcelona: Departament d’Educació i Universitats. Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.
  • Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2006b). Estudi PISA 2006. Avançament de resultats. Barcelona: Departament d’Educació. Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.
  • Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2008a). Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya. Barcelona: Departament d’Educació. Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.
  • Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2008b). PISA 2006. Resultats de l’alumnat a Catalunya. Barcelona: Departament d’Educació. Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.
  • Cots, J. M. y Nussbaum, L. (2008) Communicative competence and institutional affiliation: interactional processes of identity construction by immigrant students in Catalonia, International Journal of Multilingualism, 5(1), 17-40.
  • Cummins, J. (1979). Linguistic interdependence and the educational development of bilingual children. Review of Educational Research, 49(2), 222-251.
  • Cummins, J. (1981). The role of primary language development in promoting educational success for language minority students. En California State Department of Education (Ed.), Schooling and language minority students: a theorethycal framework (pp. 3-50). Los Angeles: Evaluation, Dissemination and Assessment Center California State University.
  • Cummins, J. (2000). Language, power and pedagogy. Clevedon: Multilingual Matters.
  • Cummins, J. (2005). La Hipótesis de Interdependencia 25 años después. La investigación actual y sus implicaciones para la educación bilingüe. En D. Lasagabaster y J. M. Sierra (coords.), Multilingüismo y multiculturalismo en la escuela (pp. 113-132). Barcelona: Horsori.
  • Departament d’Educació (2004). Plan para la Lengua y la Cohesión social. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Extraído el 5 de mayo de 2010 de http://www.xtec.net/lic/intro/documenta/Plan_LIC.pdf
  • Departament d’Educació (2009). Resum de l’Estadística de l’educació del curs 20082009. Barcelona: Generalitat de Catalunya
  • Departament d’Educació (2010). Dades de l’inici del curs 2009-2010. Dossier de premsa. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
  • Díaz-Aguado, M. J., Baraja, A. y Royo, P. (1996). Estudio sobre la integración escolar de los alumnos extranjeros y el aprendizaje del castellano como segunda lengua. En M. J. Díaz-Aguado, Escuela y tolerancia (pp. 101-154). Madrid: Pirámide.
  • Gabinet d’Estudis del SEDEC (1983). Quatre anys de català a l’escola. Barcelona: Departament d’Ensenyament de Catalunya.
  • Galindo, M. (2008). Les llengües en joc, el joc entre llengües. L´ús interpersonal del català entre els infants i joves de Catalunya. Lleida: Pagès Editors.
  • Gràcia, Ll. y Serrat, E. (2003). Immigració i adquisició de segones llengües: Una aproximació als errors en la morfologia verbal. Caplletra, 35, 153-168.
  • Huguet, Á. (2006). Small Languages and School. The case of Catalonia and the Basque Country. International Journal of the Sociology of Language, 182, 147159.
  • Huguet, Á. (2007). Minority languages and curriculum. The case of Spain. Language, Culture & Curriculum, 20(1), 70-86.
  • Huguet, Á. (2008). Interdependencia lingüística y práctica educativa. Un estudio con escolares de origen inmigrante. Infancia y Aprendizaje, 31(3), 283-301.
  • Huguet, Á. (2009). La Hipótesis de Interdependencia Lingüística. Algunas consideraciones para la práctica educativa en aulas multilingües. Revista Española de Pedagogía, 244, 495-510.
  • Huguet, Á. y Janés, J. (2005). Niños inmigrantes en sociedades bilingües. Las actitudes ante las lenguas por parte de los escolares recién llegados a Cataluña. Cultura & Educación, 17(4), 309-321.
  • Huguet, Á. y Navarro, J. L. (2006). Inmigración y resultados escolares: Lo que dice la investigación. Cultura & Educación, 18(2), 117-126.
  • Huguet, Á., Chireac, S., Navarro, J.L. y Sansó, C. (2011). Tiempo de estancia y aprendizajes lingüísticos. El caso de los escolares inmigrantes en Cataluña. Cultura & Educación, 23(3), 355-370.
  • Huguet, Á., Janés, J. y Chireac, S.-M. (2008). Mother tongue as a determining variable in language attitudes. The case of immigrant Latin American students in Spain. Language and Intercultural Communication, 8(4), 246-260.
  • Huguet, Á., Lasagabaster, D. y Vila, I. (2008). Bilingual education in Spain: present realities and future challenges. En J. Cummins y N. H. Hornberger (Eds.), Encyclopedia of Language and Education (vol. 5, pp. 225-235). Nueva York, Springer.
  • Huguet, Á., Navarro, J. L. y Janés, J. (2007). La adquisición del castellano por los escolares inmigrantes. El papel del tiempo de estancia y la lengua familiar. Anuario de Psicología, 38(3), 357-375.
  • Huguet, Á., Navarro, J. L., Chireac, S.-M. y Sansó, C. (2009). Edad de llegada y lengua de la escuela. Consideraciones a partir de un estudio con alumnado inmigrante. Revista de Psicología General y Aplicada, 62(3), 219-229.
  • Institut d’Estadística de Catalunya (2009). Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Extraído el 7 de mayo de 2010 de http://www.idescat.cat/cat/societat/usoslinguistics.html
  • Instituto Nacional de Calidad y Evaluación (1998). Elementos para un diagnóstico del Sistema Educativo español. Informe global. Madrid: Ministerio de Educación y Cultura.
  • Instituto Nacional de Estadística (2010). Avance del Padrón Municipal a 1 de enero de 2010. Datos provisionales. Madrid: INE. Extraído el 5 de mayo de 2010 de http://www.ine.es/prensa/np595.pdf
  • Koskensalo, A., Smeds, J., Kaikkonen, P. y Kohonen, V. (2007). Foreign languages and multicultural perspectivas in the European context. Berlin: Lit Verlag.
  • Lapresta, C. (2006). Identidad colectiva, ciudadanía e inmigración: consecuencias para la lengua y la escuela. Cultura & Educación, 18(2), 185-200.
  • Lasagabaster, D. (2004). Reflexiones sobre al aprendizaje de la lengua extranjera. En Á. Huguet y J. L. Navarro (coords.), Las lenguas en la escuela (pp. 67-80). Zaragoza: Gobierno de Aragón.
  • Laurén, Ch. (Ed.) (1994). Evaluating European Immersion Programs. From Catalonia to Findland. Vaasa: Universidad de Vaasa.
  • Littlewood, W. (1996). La enseñanza comunicativa de idiomas. Introducción al enfoque comunicativo. Madrid: Cambridge University Press.
  • Maruny, Ll. y Molina, M. (2000). Adquisició del català i competència comunicativa en alumnes d’origen marroquí a l’ensenyament obligatori. Memoria de investigación no publicada. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
  • Ministerio de Educación (2007). PISA 2006. Programa para la evaluación internacional de alumnos de la OCDE. Informe español. Madrid: Instituto de Evaluación de la Secretaría General de Educación.
  • Ministerio de Educación (2010). PISA 2009. Programa para la evaluación internacional de alumnos de la OCDE. Informe español. Madrid: Instituto de Evaluación de la Secretaría de Estado de Educación y Formación Profesional.
  • Molla, T. (2007). Quina política lingüística? Alzira: Bromera.
  • Navarro, J. L. y Huguet, Á. (2005). El conocimiento de la lengua castellana en alumnado inmigrante escolarizado en 1º de ESO. Un estudio empírico. Madrid: CIDE.
  • Navarro, J. L. y Huguet, Á. (2010). Conocimiento del catalán y castellano por parte del alumnado inmigrante. Revista de Educación, 352, 245-265.
  • Olaziregi, I. y Sierra, J. (1993). Diversas alternativas de enseñanza bilingüe. Evaluación y comparación. En M. Siguan (Coord.), Enseñanza en dos lenguas (pp. 201-211). Barcelona: ICE-Horsori.
  • Pla, L. y Vila, I. (Coords.) (1997). Enseñar y aprender inglés en la educación secundaria. Barcelona: Horsori.
  • Ramírez, J. D. (1992). Executive Summary. Bilingual Research Journal, 16, 1-62.
  • Ribé, R. (1997). Tramas creativas y aprendizaje de lenguas: prototipos de tareas de tercera generación. Barcelona: Universidad de Barcelona.
  • Serra, J. M. (1996). Algunos elementos para la reflexión sobre la elaboración del Proyecto Lingüístico de Centro. En M. Siguan (Coord.), La enseñanza precoz de una segunda lengua en la escuela (pp. 79-88). Barcelona: Horsori.
  • Serra, J. M. (2006). El plan de lengua y cohesión social en Cataluña: primeros datos de una investigación. Cultura & Educación, 18(2), 159-172.
  • Serra, J. M., Perera, S., Siqués, C., Mayans, P. y Canal, I. (2008). Adaptació escolar, actituds i aprenentatge del català en l’alumnat de les aules d’acollida de primària i secundària a Catalunya (curs 2005-2006). Caplletra, 45, 153-183.
  • Siguan, M. (1998). La escuela y los inmigrantes. Barcelona: Paidós.
  • Sorolla, N. (2009). Casa, escola i pati: usos lingüístics quan s’acaben les classes. Síntesi i anàlisi de l’estudi sociodemogràfic i lingüístic als centres d’educació secundària de Catalunya. Noves SL, 21, 1-15. Extraído el 1 de mayo de 2010 de http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hm09hivern/sorolla1_8.htm
  • Thomas, W. P. y Collier, V. (1997). School effectiveness for language minority students. Washington: National Clearinghouse for Bilingual Education.
  • Vila, I. (1993). Psicología y enseñanza de la lengua. Infancia y Aprendizaje, 62/63, 219-229.
  • Vila, I. (1995). El català i el castellà en el Sistema Educatiu de Catalunya. Barcelona: Horsori.
  • Vila, I. (1998). Bilingüisme i educació. Barcelona: Proa.
  • Vila, I., Oller, J. y Fresquet, M. (2008). Una anàlisi comparativa del coneixement de català de l’alumnat castellanoparlant autòcton i l’alumnat hispà en finalitzar l’educació infantil a Catalunya”. Caplletra, 45, 203-228.
  • Vila, I., Siqués, C. y Roig, T. (2006). Llengua, escola i immigració: un debat obert. Barcelona: Graó.
  • Vila-Moreno, F. X. (2004). Hem guanyat l’escola però hem perdut el pati? Els usos lingüístics a les escoles catalanes. Llengua, Societat i Comunicació, 1, 8-15.
  • Wells, G. (1981). Learning through interaction. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Vila, I., Canal, I., Mayans, P., Perera, S., Serra, J. M. y Siqués, C. (2009). Las aulas de acogida de la educación primaria de Cataluña el curso 2005-2006: sus efectos sobre el conocimiento de catalán y la adaptación escolar. Infancia y Aprendizaje, 32(3), 307-327.