Los conventos de clausura del centro histórico de Palma. Potencialidades y nuevos usos vinculados a la gestión de su patrimonio cultural

Resum

Els convents de clausura de Palma constitueixen un llegat de gran importància patrimonial i urbana. Des del primer convent fundat al segle XIII, a partir de la conquesta de Mallorca pels cristians, es van arribar a comptabilitzar més de vint al segle XVII. Al llarg d'aquest procés fundacional, aquests no només van modificar aquelles àrees sota la seva influència directa, sinó que van ser determinants en la construcció d'un determinat model de ciutat. Les desamortitzacions van suposar un moment clau i van donar inici a una etapa de crisi, fins al punt que avui dia només es mantenen clausures femenines. Malgrat tot això, el vell ordre de la ciutat conventual perviu amb la seva presència. Totes les clausures localitzades a l'antiga ciutat intramurs mantenen la seva seu històrica i, en general i malgrat les transformacions i adaptacions fetes amb el pas del temps, els seus nuclis conventuals s'han conservat amb un alt grau d'integritat. En conjunt són un ric testimoni de la ciutat conventual però que manté un complex diàleg amb el centre històric palmesà, fins al punt de mantenir-se com a enclavaments tancats, allunyats a la vida i les dinàmiques urbanes pròximes. En aquest context, la crisi de vocacions per una banda, i la necessitat de crear i diversificar productes turístic-culturals en el centre històric, de l'altra, obre una via de possible col·laboració que, tenint en compte els riscos que això comporta, mereix ser considerada. Com a conseqüència, la gestió del patrimoni es demostra com un element clau d'aquesta nova etapa. Amb aquestes premisses, el principal objectiu d'aquest treball és estudiar els convents de clausura de Palma i conèixer les potencialitats i nous usos relacionats amb el turisme del centre històric.