Els infants d’origen immigrat i l’educació infantil a Catalunya

Resumen

“Els Infants d’Origen Immigrat i l’Escola Infantil a Catalunya” és el títol de la tesi doctoral presentada que deriva d’una investigació iniciada juntament amb el grup de recerca GRADASEL (Grup de Recerca d’Atenció a la Diversitat: Aspectes Socioculturals, Emocionals i Lingüístics”) de la Universitat Autònoma de Barcelona, tot seguint la línia d’investigació de l’antropòleg Nord-americà Joseph Tobin centrada en l’acollida d’alumnat immigrat a l’escola infantil des d’una perspectiva transcultural. Els objectius de la recerca desenvolupada a Catalunya se centren a detectar quina és la percepció que tenen els mestres de l’escola infantil respecte de l’alumnat d’origen immigrat, així com les necessitats que es desprenen del seu discurs. L’enfocament metodològic abordat en la recerca pretén escoltar la veu dels diferents agents implicats en l’acció educativa de l’escola infantil a partir del que Tobin anomena “Video-cued Multivocal Ethnography”. Aquest mètode de fonamentació etnogràfica es basa en l’anàlisi del discurs de grups de discussió (focus groups) a partir dels comentaris i observacions que fan els participants en veure uns vídeos etnogràfics que mostren el que seria un dia habitual a l’escola. D’acord amb els principis metodològics, el vídeo etnogràfic es converteix en una eina protectiva per a estimular la reflexió sobre la pràctica educativa tot provocant que emergeixi un discurs espontani entre els agents educatius que posi de manifest els seus valors personals i educatius. L’anàlisi del discurs ha donat lloc a l’organització dels resultats en quatre blocs: - Aproximació al marc educatiu de l’etapa Infantil: la recerca s’inicia amb l‘anàlisi del context educatiu de l’etapa infantil de manera genèrica, tot entenent que aquest determina el marc en el qual es valora l’educació de l’alumnat d’origen immigrat. De l’anàlisi es desprèn un discurs que posa l’accent sobre la tendència escolaritzadora de l’etapa infantil i un neguit pels continguts d’aprenentatge cognitiu, en especial vers la lectura i l’escriptura. - L’etapa infantil i l’alumnat d’origen immigrat: les percepcions dels mestres mostren com la diversitat cultural es considera part inherent a la diversitat de l’alumnat, ignorant les especificitats derivades del contacte entre cultures o la influència dels valors i estereotips socials en el desenvolupament de la identitat. Tot i que en l’etapa infantil les valoracions són afectuoses vers aquest tipus d’alumnat, la percepció varia en funció de la quantitat acollida. S’evidencia que preval una percepció multicultural de l’educació i no tant intercultural. - La relació Escola – Família: es fa palesa una distància entre l’escola i la família, considerant-se ambdós com a àmbits educatius separats, on la manca de comunicació i de relació genera tensió i exigències mútues, especialment en centres de tendència més escolaritzadora. Aquesta distància s’agreuja en el cas de famílies d’origen immigrat, alimentant o mantenint estereotips quan n’hi ha. Això no obstant, també es constaten iniciatives d’acostament significatives. - Llengua i Aprenentatge: es reconeix la importància de vetllar per una adquisició natural de la llengua vehicular i s’empren mesures diverses i flexibles per a estimular-ne l’aprenentatge en els estadis inicials, però es deixa d’estimular un cop s’adquireix una competència conversacional bàsica. Es constata també una clara preocupació per la llengua catalana, especialment davant l’ús estès del castellà en els entorns socials. Les llengües d’origen dels alumnes no es fan presents a l’escola, desaprofitant el seu potencial educatiu de cara al foment de la competència plurilingüe.