Comparació de tres escales de cribratge nutricional per a la gent gran de la comunitatcapacitat predictiva dels efectes adversos de desnutrició

  1. Botigué Satorra, Teresa
Dirigida por:
  1. Pilar Jürschik Giménez Director/a

Universidad de defensa: Universitat de Lleida

Fecha de defensa: 11 de enero de 2013

Tribunal:
  1. Carmen Nuin Orrio Presidente/a
  2. Esther Cabrera Torres Secretario/a
  3. Teresa Moreno Casbas Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 335901 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

Objectiu: Analitzar i comparar les escales MNA-SF, DETERMINE i MUST per tal de poder identificar la més adequada com a eina de cribratge per a detectar risc de desnutrició a la població de 75 anys o més que viu al seu domicili.Metodologia: Estudi descriptiu, longitudinal i prospectiu, obtingut a partir de les dades de l’Enquesta FRALLE. La mostra va ser de 640 individus. Les variables utilitzades a la fase transversal van ser: el risc de desnutrició mesurat amb les escales MNA-SF, DETERMINE i MUST i els factors associats a risc de desnutrició (variables sociodemogràfiques, d’estat de salut i paràmetres antropomètrics). A la fase longitudinal es van recollir els efectes adversos de la desnutrició (mortalitat, ingressos hospitalaris, caigudes i aparició de discapacitat). La fiabilitat de les escales es va mesurar mitjançant l’alfa de Cronbach. Per a analitzar la validesa concurrent, es van seleccionar les escales CES-D, Lawton&Brody i MNA per a emprar-les com a criteris realitzant, posteriorment, els càlculs de sensibilitat i especificitat, valors predictius i corbes ROC. Per a l’avaluació de la validesa predictiva, es van dur a terme anàlisis de regressió logística per veure quines escales de cribratge nutricional s’associaven de manera independent als efectes adversos de desnutrició, després d’ajustar-les per les variables sociodemogràfiques, d’estat de salut i paràmetres antropomètrics. Finalment, es van utilitzar corbes de supervivència i es van construir models de riscos proporcionals de Cox per observar la capacitat predictiva del risc de mortalitat de les tres escales als dos anys. Per a l’anàlisi de les dades es va emprar el programa SPSS, el nivell de significació acceptat per a totes les anàlisis va ser de p < 0,05.Resultats: Les prevalences de risc de desnutrició segons el MNA-SF, DETERMINE i MUST van ser del 21,7%, 36,1% i del 12,2 respectivament. La consistència interna de les escales era de 0,51 al MNA-SF, 0,50 al DETERMINE i 0,05 al MUST. La validesa concurrent va mostrar alts valors d’especificitat i de valors predictius negatius, en canvi, les sensibilitats i els valors predictius positius van ser baixos, a excepció de quan es va emprar com a criteri l’escala MNA, les quals van obtenir millors resultats. La capacitat predictiva dels ingressos hospitalaris, les caigudes i l’aparició de discapacitat no va manifestar-se en cap de les tres escales. No obstant, el MNA-SF va ser l’única escala capaç de predir mortalitat, mostrant que: els individus que presentaven risc de desnutrició obtenien una mitjana de supervivència inferior als que tenien un bon estat nutricional i el risc de desnutrició mesurat mitjançant l’escala MNA-SF era un factor pronòstic de mortalitat als dos anys.Conclusions: A la comparació de les tres escales avaluades, la que va obtenir millors resultats va ser el MNA-SF, tant per la seva validesa concurrent com per la seva capacitat predictiva de la mortalitat. Per tant, segons els resultats d’aquest estudi, es podia constatar que el MNA-SF era l’escala més adequada per al cribratge nutricional de la gent gran a l’àmbit comunitari.