New insights on the treatment of respiratory diseases caused by actinobacillus pleuropneumoniae and Haemophilus parasuis in pigs with marbofloxacin

  1. Vilalta Sans, Carles
Dirigida por:
  1. Carles Cristòfol Adell Director/a
  2. Lorenzo José Fraile Sauce Director

Universidad de defensa: Universitat Autònoma de Barcelona

Fecha de defensa: 09 de diciembre de 2014

Tribunal:
  1. Margarita Arboix Arzo Presidente/a
  2. Lourdes Garcia-Migura Secretario/a
  3. Miguel Ángel Bregante Ucedo Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 374413 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

La marbofloxacina (MB) és una fluoroquinolona de tercera generació àmpliament usada en diferents espècies per tractar sobretot infeccions respiratòries. Aquest antibiòtic posseeix un ampli espectre d’activitat que inclou dos dels principals patògens associats al complexe respiratori porcí (CRP), Actinobacillus pleuropneumoniae (APP) i Haemophilus parasuis (HP). APP és l’agent etiològic de la pleuropneumònia porcina i pot romandre a les tonsil·les dels porcs sense mostrar cap mena de símptoma durant llargs períodes de temps prolongant així la malaltia dins de l’explotació. HP és una bactèria colonitzadora del tracte respiratori superior dels porcs i l’agent etiològic de la malaltia de Glässer en la mateixa espècie. Una de les maneres per combatre aquestes malalties es tractar els animals infectats amb fluoroquinolones. Actualment, hi ha una gran quantitat d’informació existent en la literatura sobre les relacions entre la farmacocinètica (PK) i la farmacodinàmica (PD) de les fluoroquinolones. Els dos principals paràmetres PK-PD descrits per les fluoroquinolones són les relaciones existents entre els paràmetres PK, la concentració màxima observada en sèrum de l’antibiòtic (Cmax) i l’àrea sota la corba (AUC), amb el paràmetre PD concentració mínima inhibitòria (CMI). L’objectiu de la present tesi doctoral era expandir el coneixement sobre l’ús de la MB per tractar i controlar dos dels agents més comuns del CRP que són sensibles a les fluoroquinolones, APP i HP, i la manera com les relacions PK-PD poden ajudar en l’optimització de la dosi.