L’Alta Edat Mitjana a la Catalunya Central (Segles VI-XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat

Resumen

L'estudi té com a objectiu l'anàlisi de les transformacions del poblament i de l'organització territorial a la Catalunya Central entre els segles VI i XI, és a dir, des de l'extinció de l'imperi d'occident fins a la consolidació de l'ordre feudal imposat a partir de la conquesta de la zona per part dels comtes d'Osona, Cerdanya i Urgell. Amb aquesta finalitat, es planteja una recerca fonamentada principalment en dades arqueològiques, obtingudes de manera directa o en base a treballs aliens, sense renunciar en cap moment a l'estudi comparat de les fonts textuals i del registre toponímic. Així, i a través d'un recorregut cronològic, s'analitzen diversos jaciments de diferents èpoques, natura i característiques, intentant definir quines són les principals pautes diacròniques d'ocupació i organització del territori. En una primera part, que abraça el període entre els segles VI i IX, l'anàlisi es focalitza inicialment en la desaparició del sistema tradicional de poblament rural provinent del món romà, representat per les grans explotacions corresponents a villae amb un fundus associat, per caracteritzar tot seguit els assentaments dels segles següents, on s’observa el predomini d’establiments definits per diversos àmbits habitualment envoltats per un recinte i associats de forma recurrent a premses, seguint una orientació econòmica que ja mostraven aquelles villae baiximperials. En paral·lel, es comprova com la presència d’esglésies en aquesta època es redueix a casos comptats que habitualment cal associar als centres territorials del moment, a la vegada que s’aporten algunes dades incipients que denoten l’ocupació d’establiments en alçada, sovint sobre restes anteriors d’època protohistòrica o ibèrica. En tot cas, destaca la identificació d’un gran nombre de necròpolis que cal associar al període i que constitueixen el reflex material més evident del poblament altmedieval, delatant un procés de dispersió que es perllonga durant tot el període. Encara dins aquesta primera part, l’anàlisi de la toponímia i de les fonts escrites, àrabs i llatines, constitueix la base per identificar la implantació d’una xarxa d’establiments de caràcter públic i fiscal associats a la conquesta musulmana, tot seguint un plantejament desenvolupat en altres àrees geogràfiques per altres autors i per nosaltres mateixos. Finalment, les mateixes fonts escrites ens serveixen per plantejar una hipòtesi en relació al marc polític que es desenvolupa en aquesta àrea durant bona part del segle IX, quan aquesta es manté segons sembla relativament al marge dels comtats carolingis i dels districtes andalusins. En la segona part, centrada en els segles X-XI, s’analitza el procés de conquesta i expansió comtal sobre aquests territoris, tot destriant els diversos tipus d’establiments que es desenvolupen a partir d’aquest moment. Així, en un primer apartat s’estudien, tant des d’una vessant arqueològica com textual, els enclavaments vinculats al poder, principalment esglésies i fortificacions, i el seu paper en la construcció del nou ordre social que representa la gestació del feudalisme. Per altra banda, es dedica especial atenció a la caracterització arqueològica dels assentaments rurals del moment i a les instal·lacions productives que s’hi troben.