Efectividad de la superóxido dismutasa en la prevención de los efectos secundarios tardíos en la irradiación pélvica

Resumen

La superòxid dismutasa (SOD) és efectiva en processos inflamatoris i per tant actua en els efectes que produeix de forma aguda la radioteràpia. En aquest treball es revisen els mecanismes d'acció de les radiacions ionitzants i s'analitzen les causes dels seus efectes biològics en el tractament radioteràpic de la patologia oncològica pèlvica. Es revisa l'experiència de diversos autors en aquest camp, en les distintes àrees irradiades, amb l'administració del fàrmac durant el tractament radioteràpic. Una vegada avaluats els treballs anteriors, sembla lògic pensar que la SOD podria actuar de forma preventiva en els efectes secundaris tardans utilitzant-la una vegada finalitzat el tractament radioteràpic. Per tant, s'ha dissenyat un treball experimental en el que es comparen dos grups homogenis de 50 pacients cadascun, administrant SOD a un d'ells, durant un període de temps, una vegada finalitzada la irradiació i utilitzant l'altre com a grup control, sense tractament. Com a objectiu secundari s'han avaluat l'eficàcia i la seguretat de la SOD en el tractament dels efectes secundaris aguts del tractament radioteràpic. S'avalua l'eficàcia i la seguretat de l'administració de SOD en les diferents localitzacions: pell, tracte digestiu alt i baix i aparell genitourinari, així com la toxicitat màxima i la rellevant en cada localització. La discussió contempla tots els aspectes dels resultats de l'estudi amb una anàlisi final de l'efectivitat del tractament amb SOD i la rellevància clínica dels resultats obtinguts. Les conclusions finals són les següents: - La SOD és un fàrmac segur ja que no s'ha presentat cap efecte advers. - Per prevenir els efectes secundaris aguts, la SOD s'ha d'administrar durant el tractament radioteràpic. - La pauta de tractament per prevenir els efectes aguts de la irradiació no és la més adequada per prevenir els efectes tardans. - La SOD administrada després d'acabar la radioteràpia durant 7 setmanes, és capaç de reduir la toxicitat global tardana al llarg de tot el període d'estudi, manifestant-se ja el seu efecte a partir del dia 90, moment en el que comencen a aparèixer els fenòmens radioinduïts tardans. - La SOD utilitzada per prevenir els efectes tardans radioinduïts, és capaç d'evitar l'aparició global de toxicitat tardana de forma significativa, de manera que un pacient no tractat amb SOD té de forma significativa un 37% més de probabilitats de desenvolupar toxicitat fins als 24 mesos, que un tractat amb SOD. - La reducció de toxicitat es manifesta especialment en el tracte digestiu baix, de manera que un pacient no tractat amb SOD té un 26% més de possibilitats de desenvolupar toxicitat en el tracte digestiu baix, de forma significativa fins als 24 mesos, que un tractat amb SOD. RESUMEN La superóxido dismutasa (SOD) es efectiva en procesos inflamatorios y por tanto actúa en los efectos que produce de forma aguda la radioterapia. En este trabajo se revisan los mecanismos de acción de las radiaciones ionizantes y se analizan las causas de sus efectos biológicos en el tratamiento radioterápico de la patología oncológica pélvica. Se revisa la experiencia de diversos autores en este campo, en las distintas áreas irradiadas, con la administración del fármaco durante el tratamiento radioterápico. Una vez evaluados los trabajos anteriores, parece lógico pensar que la SOD podría actuar de forma preventiva en los efectos secundarios tardíos utilizándola una vez finalizado el tratamiento radioterápico. Por tanto, se ha diseñado un trabajo experimental en el que se comparan dos grupos homogéneos de 50 pacientes cada uno, administrando SOD a uno de ellos, durante un período de tiempo una vez finalizada la irradiación, y utilizando el otro como grupo control sin tratamiento. Como objetivo secundario se han evaluado la eficacia y la seguridad de la SOD en el tratamiento de los efectos secundarios agudos del tratamiento radioterápico. Se evalúa la eficacia y la seguridad de la administración de SOD en las distintas localizaciones: piel, tracto digestivo alto y bajo y aparato genitourinario, así como la toxicidad máxima y la relevante en cada localización. La discusión contempla todos los aspectos de los resultados del estudio con un análisis final de la efectividad del tratamiento con SOD y la relevancia clínica de los resultados obtenidos. Las conclusiones finales son las siguientes: - La SOD es un fármaco seguro ya que no se ha presentado ningún efecto adverso. - Para prevenir los efectos secundarios agudos, la SOD se debe administrar durante el tratamiento radioterápico. - La pauta de tratamiento para prevenir los efectos agudos de la irradiación no es la más adecuada para prevenir los efectos tardíos. - La SOD administrada después de terminar la radioterapia durante 7 semanas, es capaz de reducir la toxicidad global tardía a lo largo de todo el periodo de estudio, manifestándose su efecto a partir ya del día 90, momento en el que empiezan a aparecer los fenómenos radioinducidos tardíos. - La SOD utilizada para prevenir los efectos tardíos radioinducidos, es capaz de evitar la aparición global de toxicidad tardía de forma significativa, de manera que un paciente no tratado con SOD tiene de forma significativa un 37% más probabilidades de desarrollar toxicidad hasta los 24 meses, que uno tratado con SOD. - La reducción de toxicidad se manifiesta especialmente en el tracto digestivo bajo, de manera que un paciente no tratado con SOD tiene un 26% más posibilidades de desarrollar toxicidad en el tracto digestivo bajo, de forma significativa hasta los 24 meses, que uno tratado con SOD.