Solución al problema inverso del riego por tablares mediante un modelo hidrológico mixto

Resumen

Actualment el reg superficial ocupa el primer lloc quant a superfície regada tant a nivell de Catalunya, com d'Espanya i del món sencer. A pesar de ser el mètode més estès i el més antic, el seu desenvolupament tècnic recolzat en una anàlisi científica s'ha iniciat fa unes poques dècades, (Israelsen 1932, Lewis i Milne, 1938), degut entre altres raons a la complexitat del fenomen. El coneixement científic actual tendeix a aprofundir en l'estudi de la realitat mitjançant la realització de models matemàtics que són sistemes en els que es plasma la interrelació de les variables que intervenen i permeten veure la influència d'aquestes en el resultat final. En aquesta línia s'han desenvolupat models matemàtics de complexitat creixent per a l'estudi del reg superficial fonamentats en les equacions que defineixen el moviment variable, superficial i subsuperficial de l'aigua (Chen 1970, Sakkas i Strelkoff 1974, Schmitz 1985), de forma que, proporcionant al model unes variables d'entrada és capaç de predir el resultat d'un reg. La infiltració és una de les variables d'entrada més importants i alhora més difícil de determinar, a causa de la seva variabilitat, així com a la dificultat de fer mesures directes. Normalment aquesta variable es modelitza mitjançant una relació funcional més o menys complexa, de tipus empíric, entre el temps de contacte i l'altura d'aigua infiltrada. L'equació més freqüentment utilitzada en la bibliografia de reg superficial és la de Kostiakov. ------------------------------------------------------------------ Traducció del castellà al català gràcies a: + interNOSTRUM: Sistema de traducció automàtica castellà-català + Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics Universitat d'Alacant http://www.torsimany.ua.es ------------------------------------------------------------------ RESUMEN: Actualmente el riego superficial ocupa el primer lugar en cuanto a superficie regada tanto a nivel de Cataluña, como de España y del mundo entero. A pesar de ser el método más extendido y el más antiguo, su desarrollo técnico apoyado en un análisis científico se ha iniciado hace unas pocas décadas, (Israelsen 1932, Lewis y Milne, 1938), debido entre otras razones a la complejidad del fenómeno. El conocimiento científico actual tiende a profundizar en el estudio de la realidad mediante la realización de modelos matemáticos que son sistemas en los que se plasma la interrelación de las variables que intervienen y permiten ver la influencia de éstas en el resultado final. En esta línea se han desarrollado modelos matemáticos de complejidad creciente para el estudio del riego superficial basados en las ecuaciones que definen el movimiento variable, superficial y subsuperficial del agua (Chen 1970, Sakkas y Strelkoff 1974, Schmitz 1985), de forma que, proporcionando al modelo unas variables de entrada es capaz de predecir el resultado de un riego. La infiltración es una de las variables de entrada más importantes y a la vez más difícil de determinar, debido a su variabilidad, asi como a la dificultad de hacer medidas directas. Normalmente dicha variable se modeliza mediante una relación funcional más o menos compleja, de tipo empírico, entre el tiempo de contacto y la altura de agua infiltrada. La ecuación más frecuentemente utilizada en la bibliografía de riego superficial es la de Kostiakov.