Molins rotatius de petit format, de gran format i espais de producció e la cultura ibèrica de l´est peninsular

  1. Alonso Martínez, Natalia
  2. Pérez Jordà, Guillem
Revista:
Revista d'arqueologia de Ponent

ISSN: 1131-883X

Año de publicación: 2014

Número: 24

Páginas: 239-256

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Revista d'arqueologia de Ponent

Referencias bibliográficas

  • Alonso, N. (1997). Origen y expansión del molinorotativo bajo en el Mediterráneo occidental. A: Meeks, D. G. D. (ed.). Techniques et économie antiques et médiévales. Le temps de l’innovation. Ed. Errance. Aix-en-Provence: 15-19.
  • Alonso, N. (1999). De la llavor a la farina. Els processos agrícoles protohistòrics a la Catalunya Occidental. Monographies d’Archeologie Méditerranéenne, 4, CNRS. Lattes.
  • Alonso, N. (2002). Le moulin rotatif manuel au nordest de la Péninsule Ibérique : une innovation technique dans le contexte domestique de la mouture de céréales. A: Procopiou, H. i Treuil, R. (dir.). Moudre et Broyer. L’interprétation fonctionnelle de l’outillage de mouture et de broyage dans la Préhistoire et l’Antiquité. Ministère de la Recherche. París: 105–120.
  • Alonso, N., Junyent, E., Lafuente, A., López, J. B. (2008). Plant remains, storage and crop processing inside the Iron Age fortress of Els Vilars d’Arbeca (Catalonia, Spain). Vegetation History and Archaeobotany, 17, Supplement 1: 149-159.
  • Alonso, N., Aulinas, M., García, M. T., Martín, F., Prats, G. i Vila, S. (2011). Manufacturing rotary querns during 4th c. BC.: Els Vilars Fortress (Arbeca, Catalonia, Spain). A: Peacock, D. i Williams, D. (eds.). Bread for the people. Southampton Archaeology Monograph. Southampton: 55-65.
  • Alonso, N., López, D. i Pérez Jordà, G. (2014). Les moulins rotatifs sur support du monde ibériques: caractéristiques et utilisation. A: Jaccottey, L., Rollier, G. (dir.). Archéologie des moulins hydrauliques, à traction animale et à vent des origines à l’époque médiévale. Actes du Lons-le-Saunier, du 2 au 5 novembre 2011, Annales Littéraires de l’Université de Besançon, France.
  • Anderson, T. J. (2013). Les carriers de meules du sud de la péninsule Ibérique, de la protohistoire à l’époque moderne. Thèse doctorale. Université de Grenoble, inèdita.
  • Asensio, D., Cardona, R., Ferrer, C., Morer, J., Pou, J. i Saula, O. (2003). El jaciment ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell): un assentament fortificat ilergeta del segle iii aC. Revista d’Arqueologia de Ponent, 13: 223-236.
  • Asensio, D., Cardona, R., Ferrer, C., Morer, J., Pou, J., Saula, O., Garcia, C. (2010). Una almàssera del segle iii AC dins del nucli ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgell). Urtx: Revista Cultural de l’Urgell, 24: 55-76.
  • Bonet, H. (1995). El Tossal de Sant Miquel de Llíria: la antigua edeta y su territorio. Museu de Prehistòria de València. València.
  • Bonet, H. i Mata, C. (2002). El Puntal dels Llops. Un fortín edetano. Servicio de Investigación Prehistórica, Serie de Trabajos Varios, 99. Diputación de Valencia.
  • Bonet, H., Mata, C., Moreno, A. (2008). Iron Age Landscape and Rural Habitat in the Edetan Territory, Iberia (4th–3rd centuries BC). Journal of Mediterranean Archaeology, 21 (2): 165-189.
  • Bonet, H. i Vives-Ferrándiz, J. (2011). De la fundación al abandono: Trayectoria histórica del poblado y de sus ocupantes. A: Bonet, H. i Vives-Ferrándiz, J. (eds.). La Bastida de les Alcusses, 1928-2010. Museu de Prehistòria de València. València: 239-255.
  • Bonet, H., Soria, L. i Vives-Ferrándiz, J. (2011). La vida en las casas: Producción doméstica, alimentación, enseres y ocupantes. A: Bonet, H. i Vives-Ferrándiz, J. (eds.). La Bastida de les Alcusses, 1928-2010. Museu de Prehistòria de València. València: 139-175.
  • Burillo, F. (1982). El urbanismo del poblado ibérico de El Taratrato de Alcañiz. Kalathos, 2: 47-66.
  • Carballo Arceo, L. X. (1987). Castro da Forca. Campaña 1984. Arqueoloxía/Memorias 8. Xunta de Galicia.
  • Carballo Arceo, L. X. (1989). Catálogo dos materiais arqueolóxicos do museu do Castro de Santa Tegra: Idade do Ferro. Diputación de Pontevedra D.L.
  • Equip Alorda Park (2002). Les meules rotatives du site ibérique d’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès, Tarragone). A: Procopiou, H. i Treuil, R. (eds.). Moudre et broyer. L’interprétation fonctionnelle de l’outillage de mouture et de broyage dans la Préhistoire et l’Antiquité, vol. II. París. 155-175.
  • Espí, I., Grau, I., López, E. i Torregrosa, P. (2009). La aldea Ibérica de l’Alt del Punxó: producción agrícola y asentamiento campesino. Lucentum, XXVIII: 23-50.
  • Gailledrat, E. i Solier, Y. (2004). L’établissement côtier de Pech Maho (Sigean, Aude) aux vie-ve s.av.J.- C. (fouilles 1959-1979). Mongraphies d’Archéologie Méditerranéenne, 19. CNRS. Lattes.
  • Grau i Mira, I. (2007). Dinámica social, paisaje y teoría de la práctica. Propuestas sobre la evolución de la sociedad ibérica en el área central del Oriente peninsular. Trabajos de Prehistoria, vol. 64, 2: 119-142.
  • Guérin, P. (2003). El Castellet de Bernabé y el horizonte ibérico pleno edetano. Serie Trabajos Varios 101. Diputación de Valencia. València.
  • Iborra, M. P., Mata, C., Moreno, A., Quixal, D. i Pérez Jordà, G. (2010). Prácticas culinarias y alimentación en asentamientos ibéricos valencianos. Saguntum (PLAV), Extra 9: 100-115.
  • Lepareux-Couturier, S. (2014). Intricate Dressing Patterns on Grinding Surfaces of Rotary querns and millstones from Antiquity in the Paris Basin (France): State of Research and Perspectives. A: Selsing, L. (ed.). Seen through a millstone. Geology and archaeology of quarries and mills. Museum of Archaeology, University of Stavanger. Bergen (Norway): en premsa.
  • Melguizo, S., Benavente, J. A., Martínez, M., Blanco, A. (2012). Aproximación al poblamiento ibérico en el Bajo Aragón y nuevas perspectivas sobre El Taratrato (Alcañiz). A: Belarte, C., Benavente J. A., Fatás, L., Diloli, J., Moret, P., Noguera, J. (coord.). Iberos del Ebro: actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011): 147-166.
  • Moreno, A. (2011). Cuando el paisaje se convierte en territorio: Aproximación al proceso de territorialización íbero en La Plana d’Utiel, València (ss. vi-ii ane). BAR International Series 2298.
  • Pérez Jordà, G. (2000). La conservación y la transformación de los productos agrícolas en el Mundo Ibérico. Saguntum, Extra 3: 47-68.
  • Pérez Jordà, G. (2013). La agricultura en el País Valenciano entre el VI y el I milenio a.C. Tesi doctoral. Universitat de València. València.
  • Pérez Jordà, G., Iborra, M. P., Grau, E., Bonet, H. i Mata, C. (2000). La explotación agraria del territorio en época Ibérica: los casos de Edeta y Kelin. A: Buxó, R. i Pons, E. (eds.). Els productes alimentaris d’origen vegetal a l’edat del Ferro de l’Europa Occidental: de la producción al consum. Sèrie Monogràfica del Museu d’Arqueologia de Catalunya, 18. Girona: 151-168.
  • Portillo, M. (2006). La mòlta i triturat d’aliments vegetals durant la Protohistòria a la Catalunya Oriental. Tesi doctoral. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona. Barcelona.
  • Rodríguez, A. i Ortiz, P. (2004). “La Mata”, un edificio organizado. A: Rodríguez Díaz, A. (ed.). El edificio protohistórico de “La Mata” (Campanario, Badajoz) y su estudio territorial, vol. 1. Universidad de Extremadura. Cáceres: 75-314.
  • Ruiz Rodríguez, A., Sanmartí, J. (2003). Models comparats de poblament entre els ibers del nord i del sud. A: Guitart, J. Palet, J. M. i Prevosti, M. (eds.). Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Generalitat de Catalunya: 39-57.
  • Sanmartí, J. (2004). From local groups to early states: the development of complexity in protohistoric Catalonia. Pyrenae, 35, 1: 7-41.
  • Sanmartí, J. i Belarte, M. C. (2001). Urbanización y desarrollo de estructuras estatales en la costa de Cataluña (siglos vii-iii a.C.). A: Berrocal Rangel, L. i Gardes, P. (eds.). Entre Celtas e Íberos. Las poblaciones protohistóricas de las Galias e Hispania, vol. 8. Real Academia de la Historia. Casa de Velázquez. Madrid: 161-174.
  • Vives-Ferrándiz, J. (2014). Del espacio doméstico a la estructura social en un oppidum ibérico. Reflexiones a partir de la Bastida de les Alcusses. A: Gutiérrez, S. i Grau, I. (eds.). De la estructura doméstica al espacio social. Lecturas arqueológicas del uso social del espacio. Universitat d’Alacant. Alacant: 95-111.