Mecanismes implicats en la senyalització i la defensa front l'estrès per selenit en Saccharomyces cerevisiae

Abstract

El seleni és un element essencial en la dieta humana present en selenoproteïnes, que té propietats anticancerígenes a concentracions baixes tot i que és tòxic a dosis elevades. Contràriament als microorganismes multicel•lulars, el Se no és essencial pel creixement de Saccharomyces cerevisiae, ja que manca de selenoproteïnes. La proteïna quinasa Snf1/AMPK juga un paper central en la regulació de l’homeòstasi del metabolisme del carboni en S. cerevisiae. En aquest treball s’ha demostrat que l’activitat d’aquesta quinasa és necessària per protegir les cèl•lules front la toxicitat per selenit. A més, Snf1 juga un paper protector quan l’homeòstasi redox del metabolisme del glutatió es troba alterada cap a un ambient intracel•lular més oxidant. D’altra banda, aquest treball demostra que el selenit provoca la inducció del reguló Aft1 de forma específica i diferent del que s’observa en condicions de dèficit de ferro. Mentre que Aft1 protegeix les cèl•lules front la toxicitat per selenit depenent dels nivells de ferro intracel•lulars, Aft2, factor transcripcional paràleg d’Aft1, juga una funció independent front aquesta protecció. A més, Rim101 (qui regula la via de resposta a pH alcalí) també protegeix front al selenit, tot i que el seu rol protector no està relacionat ni amb Aft1 ni amb Aft2. Addicionalment, Rim101 regula l’expressió de gens d’algunes subunitats de l’ATPasa V-H+ al llarg d’un tractament amb selenit.