Síndrome de apnea-hipopnea del sueño y factores de riesgo cardiovascular

  1. Esquinas López, Cristina
Dirigida por:
  1. Antònia Barceló Bennasar Director/a
  2. Ferrán Barbé Illa Director

Universidad de defensa: Universitat de Lleida

Fecha de defensa: 02 de diciembre de 2013

Tribunal:
  1. Josep Maria Montserrat Presidente/a
  2. Elvira Fernández Giráldez Secretario/a
  3. Mercedes Mayos Pérez Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 353948 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

La síndrome de l'apnea - hipopnea del son (SAHS) és un trastorn comú que afecta entre el 4-6% dels homes i al 2-4% de les dones en la població general adulta. Els pacients amb aquesta síndrome tenen episodis repetits de col • lapse de la via aèria superior (VAS) durant el son donant lloc a episodis d'hipòxia - reoxigenació, despertars (arousals), increment de l’activitat neurovegetativa i canvis en la pressió intrapleural). Tot aquest conjunt de fenòmens fisiopatològics donen lloc a diverses comorbiditats cardiovasculars, neurològiques i metabòliques. La malaltia cardiovascular és una de les més importants i s’ha relacionat amb episodis de hipòxia-normòxia o amb l’activitat del sistema neurovegetatiu. Els aspectes metabòlics no són tan coneguts en l’actualitat. L'objectiu principal dels estudis presentats és doble: per una banda, analitzar aspectes bàsics de la relació existent entre la SAHS i la malaltia cardiovascular i metabòlica; per altra banda, en pacients amb SAHS es desenvolupa i dissenya detalladament un protocol que té com a objectiu estudiar l'impacte del tractament amb pressió positiva contínua en la via aèria superior (CPAP) sobre l’aparició de nous episodis cardiovasculars en pacients amb SAHS i síndrome coronària aguda (SCA). S’han realitzat quatre estudis: tres en investigació bàsica i mecanismes i l’altre clínic. El primer estudi (Bonsignore MR, et al. Eur Respir J. 2012) va incloure un total de 529 pacients amb SAHS. Els resultats mostren que la presència de síndrome metabòlica (SM) és molt freqüent en pacients amb SAHS . A més, un 38,2% dels pacients presentava un o dos components de SM . El número de components de la SM correlaciona de manera positiva amb la presència de resistència a la insulina (RI). En el segon estudi (Barceló A, et al. Eur Respir J. 2011) va incloure un total de 119 pacients amb SAHS i 119 controls aparellats per sexe, edat i índex de massa corporal (IMC) . S'observa que la concentració plasmàtica d'àcids grassos (AG) lliures és elevada en els pacients amb SAHS i existeix una correlació positiva entre els índexs de gravetat de la SAHS i la concentració plasmàtica d'AG . El tercer estudi (Barceló A, et al. Respiration. 2012) mostra els resultats d’un estudi realitzat en 826 subjectes amb nou diagnòstic de SAHS . El dèficit de vitamina D s’associa de manera inversa amb la prevalença de SM , i diabetis . Una concentració plasmàtica elevada d'hormona paratiroïdal (PTH) es relaciona amb un augment de la prevalença d'obesitat i hipertensió . En l'últim article (Esquinas C, et al. Clin Cardiol. 2013), es presenta el disseny i la metodologia d’un estudi multicèntric, prospectiu, aleatoritzat i controlat. En aquest estudi s'estan incloent de manera consecutiva dels pacients que són ingressats a la unitat coronària amb diagnòstic de SCA i sense somnolència diürna (escala d'epworth ? 10) en 15 hospitals universitaris a Espanya . Tots els pacients es sotmeten a un estudi del son mitjançant poligrafia cardiorespiratòria (PCR) . Els pacients amb un índex d'apnea - hipopnea (IAH) ? 15 / h son aleatoritzats al tractament amb cpap (grup 1: 632 pacients) o tractament conservador (grup 2: 632 pacients) . Els pacients amb IAH < 15 / h (grup 3 : 600 pacients) són monitoritzats com grup de referència. Es realitzen les visites de seguiment a 1 , 3 , 6 i 12 mesos després de la aleatorització i cada 6 mesos després del primer any de seguiment .