El Síndrome metabólico en Lleida desde una perspectiva clínico-epidemiológica

  1. Sánchez Fernández, Virginia
Dirigida por:
  1. Manuel Pena Arnaiz Director/a
  2. Manuel Portero Otin Director
  3. David Bartolomé Dominguez Director/a

Universidad de defensa: Universitat de Lleida

Fecha de defensa: 20 de enero de 2011

Tribunal:
  1. Joan Prat Corominas Presidente
  2. Jose A. Muñoz Márquez Secretario/a
  3. Xavier Pintó Sala Vocal
  4. Carlos Brotons Cuixart Vocal
  5. Jacint Cabau Rubies Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 300953 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

La Síndrome Metabòlica (SM) a Lleida des d’una perspectiva clínica i epidemiològica. Introducció Des de finals del segle XX fins ara, de forma paral·lela a l’augment de l’esperança de vida, s’ha produït un canvi important en les principals causes de mortalitat. Durant aquests anys la Malaltia Cardiovascular (MCV) s’ha convertit en la principal causa de mort a nivell mundial. El Risc Cardiometabòlic (RCM) representa la probabilitat de desenvolupar Diabetes Mellitus tipus 2 (DM 2) o MCV. El RCM s’associa a un grup de factors de risc, alguns modificables i altres no, així com uns marcadors d’inflamació. Entre els factors de risc, comptem amb uns considerats clàssics, com el tabaquisme, el colesterol-LDL alt, la hipertensió (HTA) i la hiperglucèmia. Darrerament s’han identificat factors de risc relacionats amb l’obesitat abdominal: Resistència a la insulina (RI), colesterol-HDL baix, Triglicèrids (TG) alts. Considerem la síndrome metabòlica (SM) com el fenotip de la persona que en un curtmig termini té altes probabilitats de presentar una MCV o de desenvolupar una DM 2. És a dir, la SM és la part visible de la persona amb un RCM elevat. La gran diversitat de definicions de la SM fan necessari estudiar la prevalença des d’una perspectiva multifocal. Objectiu Conèixer la prevalença de la SM a la província de Lleida segons les diferents definicions clíniques que més s’adapten en l’àmbit de l’atenció primària. A la vegada descriure els factors relacionats amb la SM i el seu abordatge per part del metge de família. Material i mètodes Es tracta d’un estudi descriptiu transversal d’una mostra de 293 individus seleccionats a partir del cens de 2006 de la província de Lleida. Pel que fa a l’objectiu principal, la prevalença de la SM, hi va haver una pèrdua no prevista en la determinació del colesterol-HDL en 9 individus. Per tant, la mostra final per aquest objectiu va ser de 284 persones. Amb una probabilitat d’error alfa de 0.05 (5%) tenim una precisió de 0.0486 (4.86%) per als 284 individus de la mostra. També, i a mesura que anaven apareixent publicacions sobre la SM i els diferents factors que n’influeixen, es van anar afegint en el full de recollida de dades les diferents preguntes, sobre tot, d’aspectes sociològics i conductals. Resultats 1-La prevalença de la SM a la província de Lleida: oSegons criteris de l’ATP-III és del 22.5%[17.7-27.4], o25.2% [17.4-33] en homes i 20.6%[14.7-26.8] en dones. oSegons criteris de l’IDF és del 34% [28.6-39.5], o40 % [31.2-48.8] en homes i 29.8% [22.8-36.7] en dones. oSegons criteris de l’AHA és del 31.3% [25.9-36.7], o37 % [28.3-45.6] en homes i 27.3% [20.5-34.1] en dones. oSegons criteris de l’IDF-R (PC de 94 cm en homes y 80 cm en dones) és del 36.27% [30.68-41.86]. Això representa un augment de la prevalença. o42.86% [35.31-50.41] en homes i 31.52% [23.17-39.86] en dones. 7 oSegons criteris de l’IDF-R (PC de 102 cm en homes y 88 cm en dones) és del 31.34%[25.94-36.73]. o 36.97% [29.61-44.34] en homes i 27.27% [19.27-35.27] en dones. 2- La prevalença dels diferents components de la SM en les persones amb SM segons criteris de l’ATP-III son: ·El 90.63% [83.48-97.77] presenta obesitat central. ·El 85.94% [77.42-94.45] presenta alteració de les xifres de tensió arterial. ·El 71.88% [60.86-82.89] presenta alteració dels nivells glucídics. ·El 51.56% [39.32-63.81] presenta alteració dels TG. ·Tan sols el 28.13% [17.11-39.14] té baixa les xifres de colesterol-HDL. 3-Un 63.4% de la població de la província de Lleida no compleix cap criteri de la SM, ni pels criteris de l’ATP-III, ni de l’IDF, ni de l’AHA. 4-La prevalença d’obesitat abdominal en població general ·Amb PC>o=102 cm en homes i >o=88 cm dones és del 44.7% [39.0-50.4]. Amb diferències significatives entre gènere. o35.2% [26.8-43.7] en homes i 51.5% [44.0-59.0] en dones. ·Amb PC>o=94 cm en homes y>o=80 cm en dones és del 70.6% [65.4-75.9]. Amb diferències significatives entre gènere. o63.9% [55.4-72.5] en homes i 75.4% [69.0-81.9] en dones. 5-La prevalença en població general d’obesitat per IMC>o=30 és del 27.99% [22.85- 33.13]. Sense diferències entre gènere. ·29.51% [21.42-37.6] en homes i ·26.90% [20.25-33.55] en dones. 6-Existeixen un 15.6% [11.4-19.8] d’obesos saludables, ·5% [1.1-8.9] homes i ·23.1% [16.7-29.4] dones. 7-Els tres components més prevalents de la SM, augment del PC, TA i glicèmia, presenten una alta sensibilitat, propera al 100%, i una moderada especificitat, aproximadament del 50%, com a criteri únic per fer el cribatge de la SM segons criteris de l’ATP-III. 8-Els tres components més prevalents de la SM, augment del PC, TA i glicèmia, presenten un risc atribuïble poblacional (RAP) marcat principalment per la freqüència d’aquests en la població. Més que per la seva associació a la SM, és a dir, pel seu RA. Així, el factor que al eliminar-lo suposaria un major descens de la SM en la població seria l’obesitat central, 18.76% [15.44-22.25], seguit de les xifres elevades de TA, 16.47% [12.84-20.29], i en tercer lloc les alteracions glucídiques, 14.03% [11.61- 16.82]. D’altra banda, els factors que més íntimament estan associats a la SM, pel seu RA, són les alteracions en la glucosa, en els TG i l’obesitat abdominal. 9-L’autopercepció de “pes inadequat” en les persones amb obesitat central i prehipertensió o HTA, classifica correctament com a SM segons criteris de l’ATP-III un 82.5% [72.9-92.1]. Sense necessitat de realitzar una analítica. 10-No hi ha diferències en quant a la prevalença de la SM entre l’àmbit urbà, semiurbà i el rural a la província de Lleida. 8 11-Únicament el 26% de la població presenta el colesterol-HDL de risc, és a dir <40 mgr/dl en homes i < 50 mgr/dl en dones. 12-Les persones amb SM presenten més MCV i un Risc Cardiovascular (RCV) major determinat per les cinc principals taules de risc: Framingham, REGICOR, SCORE, PROCAM i Framingham-IMC. 13-En la nostra població la DM 2 es situa en el 10.92% [7.4-14.5]. 14-En la nostra població l’HTA és del 24.5% [19.6-29.5]. La prevalença de la SM segons criteris de l’ATP-III entre els hipertensos és del 40% [30.63-49.37]. 15-La prediabetis en la nostra població és del 11.65% [10.09-18.83]. La prevalença de la SM segons criteris de l’ATP-III en prediabètics és del 68.57% [53.19-83.95]. 16-La Malaltia Hepàtica No Alcoholica (MHNA) en la nostra població es situa en el 14.14% [10.13-18.15]. La prevalença de la SM segons criteris de l’ATP-III entre els que presenten MHNA és del 82% [77.58-86.44]. 17-Determinants sociobiològics i conductals relacionats amb la SM: ·La prevalença de fumadors és del 24.23% [14.27-34.2] i d’exfumadors del 22.53% [12.45-32.6]. L’hàbit de fumar no influeix en la prevalença de la SM. ·La menopausa otorga un RR de 2.57 vegades més de presentar SM segons criteris de l’ATP-III. ·Les persones que s’autopercebeixen com a “pes inadequat” presenten significativament més prevalença de la SM segons criteris de l’ATP-III. ·Aproximadament la meitat de la nostra població, 49.83% [44.08-55.57] realitza exercici físic, >o= 150 min/semana. L’exercici físic no influeix en la prevalença de la SM, segons criteris de l’ATP-III. ·La meitat de la població, 51.34% [45.28-57.4], presenta un nivell d’estudis de batxiller. El fet d’haver realitzat >o= 8 anys d’estudis otorga una menor prevalença de SM, segons criteris de l’ATP-III. ·El consum d’alcohol en la nostra població és de 5 UB/semana, DE de 10.65. En els homes és de 9.67 UB/semana, DE de 14.17, i en les dones de 1.65 UB/semana, DE de 4.98. No hi ha diferència de consum respecte a la presència de la SM, segons criteris de l’ATP-III. Però sí és significatiu en els homes, siguin o no SM, un major consum d’alcohol que en les dones. Conclusions 1-La SM és moderadament prevalent a la província de Lleida, sense existir diferències entre l’àrea urbana, semiurbana i rural. Els seus components també ho són, excepte la prehipertensió i/o hipertensió i l’obesitat abdominal que estan en quasi la meitat de la població, amb diferències molt significatives en quant a gènere. Més de la meitat dels homes tenen alterades les xifres tensionals i més de la meitat de les dones son obeses abdominals. 2-L’obesitat abdominal acostuma a presentar-se amb la resta de components de la SM. En cas contrari, “obesitat saludable”, aquests son dones. 3-El cribatge de la SM en la nostra població es pot realitzar per l’edat, presència de prediabetis, xifres tensionals elevades i per l’obesitat abdominal. 9 4-La major eficiència per al metge de família en el cribatge de la SM és preguntar l’autopercepció respecte al pes en aquelles persones que presenten alteració de les xifres tensionals i son obeses abdominals, ja que si opinen que el seu pes és inadequat, un 82.5%, presentaran una SM. 5-La SM es veu continguda en la nostra població per la baixa prevalença de les alteracions glucídiques, prediabetis i DM 2, i de lípids, colesterol-HDL i TG. 6-Dels determinants sociobiològics i conductals que influeixen en la prevalença de la SM en la nostra població hem identificat la menopausa, l’autopercepció de pes inadequat i el nivell d’estudis realitzat. Paradoxalment no hem trobat relació amb l’hàbit tabàquic, l’exercici físic i el consum d’alcohol.