Salubritat i salut pública a la Lleida baix medievalla gestió dels espais públics, la pobresa i els hospitals

  1. ROCA CABAU, GUILLEM
Dirigida por:
  1. Joan Josep Busqueta Riu Director
  2. Andreu Grau Arau Director/a

Universidad de defensa: Universitat de Lleida

Fecha de defensa: 27 de septiembre de 2017

Tribunal:
  1. Flocel Sabaté Curull Presidente
  2. Teresa Viñolas Vidal Secretario/a
  3. Antoni Conejo da Pena Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 533875 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

La investigació del món medieval no es pot emprendre des d’un únic front sinó que ha de partir d’un assalt conjunt que contempli la civilització des de totes les seves característiques. La present investigació parteix d’aquesta premissa per analitzar el canvi que tingué lloc en la mentalitat medieval d’ençà el segle XIV. La nova situació social, l’arribada de la pobresa des del camp, i les successives crisis feren trontollar el món urbà. Ràpidament es va bastir un sistema per garantir la seguretat; un entramat de normes construït a partir dels recels que generava tot allò desconegut: els mercats es van normativitzar, es va regular el llançament de residus industrials i domèstics i, finalment, la figura del pobre també va ésser objecte d’un anàlisis exhaustiu per determinar-ne la funció i rebutjar aquells pobres que no eren útils al món urbà. Enmig d’aquest context l’hospital es va erigir com la millor eina per gestionar la pobresa i la xarxa hospitalària lleidatana també es va haver d’adaptar a la nova situació social. La ciutat medieval era un ambient d’olors intenses, de mercats atrafegats i de carrers fangosos per on discorrien les clavegueres plenes de brutícia. Però, més enllà d’aquesta sordidesa, era un ambient on l’home lluitava per viure en comunitat i defensar-se de tot allò que l’agredia. La lluita contra la malaltia va iniciar-se al segle XIV i és el resultat d’aquesta voluntat per sobreviure i modificar, poc a poc, l’ambient hostil que representava la ciutat d’aquells temps. La investigación del mundo medieval no puede emprenderse desde un frente único, tiene que partir de un asalto conjunto que contemple la civilización desde todas sus distintas características. La presente investigación parte de esta premisa para analizar el cambio que tuvo lugar en la mentalidad medieval a partir del siglo XIV. La nueva situación social, la llegada de la pobreza des del campo, y las sucesivas crisis a causa de las pestes hicieron que el mundo urbano se tambaleara. Rápidamente se construyó un sistema que intentaba garantizar la seguridad; un conjunto de normas construido a partir de la desconfianza que generaba todo lo desconocido: los mercados se normativizaron, se reguló la acumulación de residuos tanto industriales como domésticos y, finalmente, la figura del pobre también fue objeto de un análisis exhaustivo para determinar su función y rechazar aquellos pobres que no eran útiles al mundo urbano. En medio de este contexto el hospital se convirtió en la mejor herramienta para gestionar la pobreza y la red de hospitales ilerdense tuvo que adaptarse a la nueva situación social. La ciudad medieval era un ambiente de olores intensos, de mercados ajetreados y calles llenas de barro por donde bajaban alcantarillas llenas de suciedad. Pero, más allá de esta sordidez, era un ambiente donde el hombre medieval luchaba para vivir en comunidad y defenderse de todo aquello que lo agredía. La lucha contra la enfermedad se inició en el siglo XIV y es el resultado de esta voluntad para sobrevivir y modificar, poco a poco, el ambiente hostil que representaba la ciudad de aquellos tiempos. Study of Middle Ages can not be carried out from a unique front, it needs to start from a global assault that observes medieval civilization from all its different characteristics. The present study follows this premise and analyzes the changes in mentality occurred since the fourteenth century. The new social situation, due to the arrival of poverty from the countryside, and the successive crises because of the constant epidemics made the urban world shake. Against this a system that guarantees security was quickly settled; a group of norms, born from the suspicions that all unknown things generated, were set up: markets were regulated, the accumulation of rubbish, industrial and domestic, was also controlled and, finally, the figure of the poor was deeply analyzed to determine its function and to reject those who were not useful for the wills of urban world. In this context the hospital turned into the best tool to control poverty and Lleida’s charitable net needed to be adapted to the new social circumstances. Medieval city was a place with very intense smells, busy markets and muddy streets with sewers full of dirt. But, further this filth, medieval city was a place where men fought to live in community and defend themselves from all the hostile things. The fight against illness started in the fourteenth century and it is the result of this will to survive and change, little by little, the hostile atmosphere that the city of those times represented.