Plor, èxtasi i contingut dramàticitineraris artístics de María Magdalena entre el renaixement i el barroc

  1. TAMARIT SUMALLA, MARIA ROSA
Dirigida por:
  1. Ximo Company Climent Director
  2. Xosé Aviñoa Pérez Codirector/a

Universidad de defensa: Universitat de Lleida

Fecha de defensa: 20 de julio de 2009

Tribunal:
  1. Joan Prat Carós Presidente/a
  2. María José Vilalta Escobar Secretaria
  3. M.coral Cuadrada Majó Vocal
  4. Salvador Brotons Vocal
  5. Pau Monterde Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 247002 DIALNET

Resumen

A través d'un fil conductor artístic, es proposa un itinerari musical i iconogràfic que permetrà traçar el perfil de Maria Magdalena entre el Renaixement i el Barroc, a més a més d'nserir les obres dedicades a ella dins un context cultural concret i reflexionar-hi des d'una perspectiva de gènere. L'estudi inclou una necessària visió del mite i la llegenda des dels primers segles del Cristianisme fins als inicis de l'Edat Moderna, i recala especialment en la manera com l'estètica del primer Barroc sap mostrar la transició entre el plor i l'èxtasi dins un mateix espai escenogràfic, en l'instant concret del trànsit. Aquest concepte de fusió neix en primer lloc de l'estudi de diverses obres musicals dedicades, durant la primera meitat del segle XVII, a la Santa ; es va desenvolupant, però, a partir de l'observació del mateix procediment en les representacions iconogràfiques de la Magdalena penitent . L'eix principal del treball s'aixopluga sota dos grans blocs temàtics, coherents amb el context històric que vol perfilar: plor i conversió per una banda, plor i èxtasi per l'altra. Des del descobriment de la Magdalena en els seus rostres més característics, anirem a parar al contingut teatral inherent a l'estètica dels inicis del Barroc: un ingredient essencial com a vehicle d'aquesta representació de l'instant que fa possible posar en marxa la resposta afectiva del receptor de l'obra d'art i l'emoció catàrtica. Serà doncs aquest l'element que permetrà la interiorització, una introspecció destinada a facilitar el llenguatge dels afectes. A través del personatge, i de les metàfores que genera, ens podrem anar endinsant també en els col.lectius humans als quals servia de bandera i en el context espiritual de l'època. I també en l'univers de les altres Magdalenes, aquelles a les quals anava dirigida especialment l'apologia de la conversió i el penediment. El treball servirà a més a més per defensar una lectura del mite i del personatge capaç de manllevar escarafalls mistèrics a l'abundosa literatura generada pels elements més primigenis ( lligats a una sacralitat ancestral curulla de contingut sensual) que conté la traça artística de Maria Magdalena.