Caracterización clínica, radiológica, pronóstica y del perfil de biomarcadores de los sujetos con ictus isquémico criptogénico no lacunar de mecanismo embólico

Resumen

L’interés per conèixer les característiques dels pacients amb ictus criptogènic no llacunar de mecanisme embòlic (de l’anglès ESUS) ha crescut últimament desde que es disposa de fàrmacs més segurs pel tractament preventiu. Ens planteguem que els ESUS presenten unes característiques clíniques, radiològiques, perfil de biomarcadors (BM) i pronòstic propis que difereixen de les altres etiologies. Metodologia: Analitzem dues cohorts. La primera cohort prospectiva analitza les característiques clíniques, de neuroimatge, ecocardiogràfiques, BM (NSE, IL-6, hs-CRP, troponina, NT-proBNP, fibrinogen, leucòcits, colesterol tradicional i no-tradicional) i recurrència. La segona cohort determina dades clíniques i de l’evolució intrahospitalaria. Ambdues van analitzar predictors de mal pronòstic en ESUS. Conclusions: Les característiques clíniques, radiològiques i perfil de BM que presenten els ESUS, els diferencien dels altres subtipus inclòs de la FA crònica i de novo. Això implicaria que no tots els ESUS regeixen el seu origen en una font cardioembòlica no detectada, establint diversos subtipus etiològics. El interés por conocer las características de los sujetos con ictus criptogénico no lacunar de mecanismo embólico (del inglés ESUS) ha crecido últimamente tras disponer de fármacos más seguros para el tratamiento preventivo. Nos planteamos que los ESUS presentan características clínicas, radiológicas, perfil de biomarcadores (BM) y pronóstico propios que difieren de las otras etiologías. Metodología: Analizamos dos cohortes. La primera cohorte prospectiva analiza características clínicas, de neuroimagen, ecocardiográficos, BM (NSE, IL-6, hs-CRP, troponina, NT-proBNP, fibrinógeno, leucocitos, colesterol tradicional y no-tradicional) y recurrencia. La segunda cohorte determina datos de la clínica y evolución intrahospitalaria. Ambas analizaron predictores de mal pronóstico en ESUS. Conclusiones: Las características clínicas, radiológicas y perfil de BM que presentan los ESUS, los diferencia de los otros subtipos incluso de la FA crónica y de novo. Esto implicaría que no todos los ESUS rigen su origen en una fuente cardioembólica no detectada, pudiéndose establecer varios subtipos etiológicos. The interest in knowing the characteristics of subjects with embolic source undetermined stroke (ESUS) has increased recently, following the release of safer drugs for preventive treatment. We propose that ESUS subjects exhibit specific clinical and radiological characteristics, biomarker (BK) patterns and a prognosis that differentiates them from other etiologies. Methodology: Two cohorts were analysed. The first prospective cohort analysed clinical, neuroimaging, echocardiography characteristics, BK (NSE, IL-6, hs-CRP, troponin, NT-proBNP, fibrinogen, leukocytes, traditional and non-traditional cholesterol) and recurrence. The second cohort established the clinical and intra-hospital evolution data. In both cohorts, the predictors of poor prognosis in ESUS were analysed. Conclusions: The clinical, radiological and BK profile characteristics of the ESUS differentiates them from the other subtypes, including chronic and the new diagnosis of AF. These results suggest that not all ESUS subjects originate from an undetected cardioembolic source, but in fact could establish several etiological subtypes.