Modalities of contemporary thought and behaviour in the Edwardian fiction of Hilaire Belloc

Resumen

Hilaire Belloc (1870-1953) va escriure catorze novel·les que reflecteixen el conjunt de costums i creences del període eduardià. Tot i que ell era reconegut per la seva poesia i assajos, cal repassar les seves novel.les atentament de bell nou, ja que són l’instrument que utilitza per explicar les seves idees mitjançant narracions, sovint estranyes i divertides alhora, que d’antuvi foren considerades literatura d’evasió, però que expliquen el seu pensament més clarament que en altres possibles exposicions teòriques. Des del seu punt de vista catòlic punyent Belloc fa referència a la Reforma anglicana i la consegüent plutocràcia emergent, la intromissió de la cultura europea en les institucions angleses, la historiografia Whig (la interpretació que en fan els progressistes liberals), el desig de la gent normal per ascendir socialment i la frustració que sol acompanyar l’intent. Belloc analitza la nostra relació amb els diners: com els guanyem, en què els invertim i quines són les nostres prioritats econòmiques. És sagaç i albira el paper emergent de la dona i com s’ho fa per arribar als primers llocs de poder, encara que Belloc sovint presenta imatges estereotipades de la dona. La tesi intenta descobrir les capes ocultes, plenament significatives, que rauen en les novel·les humorístiques d’en Belloc i la seva aplicació a formes actuals de pensament i conducta. En la seva tasca de novel·lista Belloc s’esforça per descriure les passions humanes i la nostra follia. Malgrat que les seves novel·les foren escrites des del 1904 al 1932, les opinions sobre els seus contemporanis són vigents avui dia, perquè la natura humana és la mateixa que aleshores i mai no canvia, com tampoc ho fa la nostra ambició i afany de domini. Hilaire Belloc (1870-1953) escribió catorce novelas que reflejan el conjunto de costumbres y creencias de la época eduardiana. Aunque es conocido sobre todo por su poesía y ensayos, sus novelas merecen ser revisadas atentamente puesto que expresan la densidad ideológica de Belloc a través de narraciones divertidas, incluso extrañas, a las que inicialmente se etiquetó como literatura de evasión. Sin embargo estas novelas contribuyen a expresar su esfera de pensamiento de forma más clara que en otros teóricamente posibles tratados académicos. Desde su punto de vista inequívocamente católico Belloc introduce temas como la Reforma anglicana y la plutocracia que inmediatamente se originó como nueva clase emergente, la influencia de la cultura europea en las instituciones inglesas, la interpretación Whig de la historia (historiografía ‘oficial’ que elaboran los liberales a partir del siglo XVIII) y el deseo irrefrenable del ciudadano de a pie por ascender en la escala social, con la frustración que suele acompañarlo. Con su característica vena humorística y mirada satírica, Belloc va analizando nuestras obsesiones pecuniarias: cómo ganamos dinero, en qué lo invertimos y cuáles son nuestras prioridades económicas. Su sagacidad le lleva a vislumbrar el papel de la mujer, cada día más preponderante, y de qué manera accede a los máximos puestos de decisión, si bien a menudo ofrece imágenes femeninas estereotipadas. La tesis intenta desentrañar las capas de significación ocultas en las novelas humorísticas de Belloc y extrapolarlas al pensamiento y conducta contemporáneos. Con su habitual perspicacia Belloc se esfuerza en describir las pasiones humanas. Pone el espejo frente a nuestra insensatez. Aunque sus obras de ficción abarcan el período que va de 1904 a 1932, las observaciones que realiza sobre sus coetáneos siguen vigentes en la sociedad actual, puesto que la naturaleza humana no cambia básicamente, ni tampoco nuestra ambición y afán de dominio. Hilaire Belloc (1870-1953) wrote fourteen novels that reflect the set of habits, customs and beliefs of the Edwardian period. Even though he was well known for his poetry and essays his novels deserve closer attention, as they convey Belloc’s ideological load through weird, amusing stories that were originally considered escapist fiction, but that constitute a more specific expression of ideas than other more formal documents. From his trenchant Roman Catholic point of view, Belloc refers to the English Reformation and the subsequent emerging plutocracy, the interference of continental culture into English institutions, the Whig interpretation of history, and the ordinary people’s urgency to climb up socially and their inherent frustrations. With his peculiar sense of humour and satirical outlook, Belloc dissects our pecuniary attitudes. He analyses how we earn money, what we invest it in, and what our economic priorities are. He is perceptive enough to glimpse the growing role of women and how they achieve top positions, although he often goes on using stereotypical female representations. This thesis analyses significant hidden layers of meaning in Belloc’s comic fiction and their application to present day modalities of thought and behaviour. As a novelist, Belloc makes an effort to describe human passions and casts light on our follies. Even though his fiction books span from 1904 to 1932, the views he applied to his contemporaries are also in force for current society, since essential human nature does not change, neither does human greed and desire to dominate others.