Conflictos jurídicos en el deporte sudamericano hacia la autonomía normativa y jurisdiccional

Resumen

La problemàtica de l'autonomia de dret esportiu presenta a dos aspectes. La primera, l'autonomia normativa, és considerada per dues teories: monisme i pluralisme. L'autonomia normativa de l'esport troba el seu fonament en el pluralisme, per a la creació de "seu dret" denominat lex sportiva. Aquesta lex sportiva permet l'organització de relacions entre els integrants de la comunitat jurídica de l'esport. Davant d'aquesta organització, els estats han dictat normes jurídiques acord amb el sistema polític imperant, col·locant el subjecte esportiu en la disjuntiva d'aplicació de normes. La segona, l'autonomia jurisdiccional, presenta dues perspectives. La submissió al jutge estatal, o la submissió al "jutge esportiu". Apareix la necessitat de buscar una alternativa a la jurisdicció estatal, sent l'arbitratge el preferit. En aquest context, es va desenvolupar el Tribunal Arbitral de l'Esport, que no satisfà les necessitats del justiciable sud-americà, requerint-se una solució adequada les seves especials circumstàncies. La problemática de la autonomía de derecho deportivo presenta a dos aspectos. La primera, la autonomía normativa, es considerada por dos teorías: monismo y pluralismo. La autonomía normativa del deporte encuentra su fundamento en el pluralismo, para la creación de “su derecho” denominado lex sportiva. Esa lex sportiva permite la organización de relaciones entre los integrantes de la comunidad jurídica del deporte. Frente a esta organización, los Estados han dictado normas jurídicas conforme al sistema político imperante, colocando al sujeto deportivo en la disyuntiva de aplicación de normas. La segunda, la autonomía jurisdiccional, presenta dos perspectivas. El sometimiento al juez estatal, o el sometimiento al “juez deportivo”. Aparece la necesidad de buscar una alternativa a la jurisdicción estatal, siendo el arbitraje el preferido. En este contexto, se desarrolló el Tribunal Arbitral del Deporte, que no satisface las necesidades del justiciable sudamericano, requiriéndose una solución adecuada a sus especiales circunstancias. The problem of the autonomy of sports law presents two aspects. The first, normative autonomy, is considered by two theories: monism and pluralism. The normative autonomy of sport finds its foundation in pluralism, for the creation of "its right" called lex sportiva. This lex sportiva allows the organization of relations between the members of the legal community of sport. Faced with this organization, the States have dictated legal norms according to the prevailing political system, placing the sports subject in the dilemma of application of norms. The second, jurisdictional autonomy, presents two perspectives. Submission to the state judge, or submission to the "sports judge". There appears the need to look for an alternative to the state jurisdiction, with arbitration being preferred. In this context, the Arbitral Tribunal of Sport was developed, which does not meet the needs of the South American juridical person, and his special circumstances are required for an adequate solutio