Geografies adolescents a secundàriaels posicionaments dels fills i filles de famílies d'origen immigrat en els mapes relacionals i culturals articulats en l'àmbit escolar

Resumen

La finalitat de la tesi ha estat analitzar les experiències de posicionament dels i les joves dorigen estranger en el sí de les geografies relacionals i culturals que es dibuixen en territori escolar. Lobjectiu bàsic daquest treball ha estat el dinterpretar i explicar les raons i les implicacions daquestes experiències viscudes. En lapartat relacional sanalitzen les posicions que els joves immigrats ocupen en les xarxes damistat i comanyia que sestructuren a laula i al pati. En lapartat cultural sexamina com aquests joves se situen respecte dels mapes de sentit que signifiquen les cultures adolescents presents en els espais escolars estudiats. Aquest doble exercici es basa en el treball etnogràfic (observació participant, entrevistes en profunditat, grups de discussió) realitzat durant dos cursos escolars a dos centres públics de secundària situats en municipis de làmbit metropolità. Seguidament sexposen alguns dels principals resultats daquest treball de tesi doctoral. a) En relació als posicionaments dels joves immigrats en els mapes culturals adolescents, destaquen: - Els sentits de la seva normalitat: La majoria dels alumnes dorigen estranger entrevistats ocupen posicionaments de normalitat en els mapes culturals. Els sentits daquesta normalitat són viscuts diferentment en funció del gènere, la procedència concreta i el temps destada al centre daquests alumnes. En termes generals, lexperiència daquests posicionaments allunya aquests joves adolescents daquells qui representen rols conductuals i estètics de transgressió més extremada: en la manera de comportar-se a classe, o dassumir certes pràctiques considerades de risc. - Els sentits de la seva maduresa: Sobretot entre les noies arribades a lEstat en edats preadolescents, existeix la convicció que molt sovint les separa dels nois i també de les noies espanyoles de la seva mateixa edat un més alt grau de maduresa. Lhaver hagut de viure un trencament amb lespai físic i social conegut, lhaver de descobrir nous entorns, noves situacions, lhaver de lluitar per fer-se un lloc en uns nous mapes de sociabilitat juvenil, això unit al pes dels rols de gènere, tot plegat força un procés de maduració diferent al que experimenten els i les joves que no han viscut personalment aquests desafiaments i preocupacions. b) En relació als posicionaments dels joves immigrats en els mapes relacionals, destaca la següent conclusió: - La conformació dunes o altres xarxes de companyia i amistat, depenen de bon començament del camp dels possibles relacionals. Els límits daquest camp estan en funció del grau dobertura o tancament dels grups ja consolidats, així com del nivell dhostilitat inicialment viscut en les relacions amb lalumnat autòcton. En ambients de tancament reticular la sortida més plausible és la de cercar el recolzament en aquelles xarxes de suport que resten obertes. Freqüentment aquesta doble funció dacollida i suport lofereixen aquells grups de companys del mateix origen, o aquells nois o noies autòctons amb posicions més perifèriques en lestructura de les xarxes socials de referència. c) En relació a la hipòtesi del contacte intercultural, sextreu la següent conclusió: - Les possibilitats dèxit (i fracàs) del contacte, això és, les possibilitats que el contacte contribueixi o no a la relativització dels prejudicis interculturals mútuament compartits, depenen de quina sigui la configuració de les geografies adolescents en qüestió. Efectivament són les geografies adolescents (els seus mapes de significats, els seus mapes de relacions) les que doten dun sentit o un altre, duns continguts o uns altres les experiències de contacte. ________________________________________________ The main purpose of this thesis is to analyse the placing experiences of youths of foreign origin within the relational and cultural geographies, which are outlined in the scholar territory. More specifically, the central goal of this work has been to interpret and explain causes and implications of these experiences. As far as the relational sphere is concerned, we have analysed positions taken by young foreigners within friendship and company networks, which are structured in the classroom and the playground. In the cultural section it has been considered how these youths establish their positions with respect to the meaning maps that identify adolescent cultures, present in the scholar studied space. This double exercise is based on the ethnographic work (participant observation, in-depth interviews, focus groups), which took place during two scholar courses in two state high schools situated in cities of the metropolitan area. Some of the main investigation results of this doctoral thesis set out below: a) In relation to the placing of youth immigrants within the adolescent cultural maps we underline: - Meanings of its normality: Most of interviewed pupils of foreign origin take a normality placing within cultural maps. Meanings of this normality are differently experienced according to variables such as gender, specific origin and how much time pupils have already been in that school. In general, the experience of these positionings makes these teenagers be far from those who represent aesthetic and behavioural roles of extremer transgression: in the way of behaving in class or of assuming determinate experienced considered to be risk practices. - Meanings of its maturity: Especially among girls arrived to the State at preadolescent ages, it exists a conviction that a higher degree of maturity separates these girls from boys and also from Spanish girls at the same age. Having to have experienced a breaking down with the physical and social known space, having to discover new environments and new situations, having to fight to find a new place in new maps of youth sociability that joined to the burden of the gender roles, determines a process of maturity different from those boys and girls who havent personally experienced these duels and worry. b) As far as the placing of youth immigrants within the relational maps, its interesting to emphasize following conclusion: - The formation of one friendship and company networks or another depends on the field of possible relationals. Limits of this field are fixed both by the openness or closeness degree of the groups already created, and by the level of hostility experienced at the beginning in their relations with autochthon pupils. When the environment is characterized by the closeness, the most common solution is to find the support in that networks which still remain open. This double function of welcoming and support is often offered by that group of schoolmates of the same origin or by those autochthon pupils who are at outlying positions in the social networks or reference. c) Referring to the hypothesis of intercultural contact, we find this conclusion: - Possibilities of success (or failure) of the contact, it means, possibilities that the contact contributes or not to diminish the importance of the intercultural prejudices mutually shared, depend on the kind of configuration of the adolescent geographies in question. Actually, adolescent geographies (and their meaning maps, their maps of relationships) give one meaning or another, a kind of contents or others, to the contact experiences.