Restitucions de l’experiència en la narrativa metaficcional angloamericana (1955-1973)

Resumen

Aquesta investigació organitza una lectura crítica de les obres més importants de la narrativa metaficcional angloamericana des de la pregunta per la crisi de l’experiència i la seva relació amb la crisi del relat que Walter Benjamin i Theodor W. Adorno formulen al llarg de la primera meitat del segle XX. Aquesta aproximació conceptual analitza un corpus extens de narrativa metaficcional postmoderna com a resposta i tematització d’aquesta crisi i com a proposta de restitució de figures de totalitat en relació a les quals seguir mantenint la possibilitat de produir doblement un món experienciable i un subjecte d’aquesta experiència. D’aquesta manera, en les obres de Thomas Pynchon, John Barth, Robert Coover, Donald Barthelme, John Fowles, Gilbert Sorrentino i Kurt Vonnegut Jr., entre d’altres, es fa evident una continuïtat en l’evolució de la narrativa en el període analitzat en relació a les diverses figures que es proposen temptativament per a restituir una experiència en crisi.