L'ensenyament de llengua i cultura d'origen a Catalunya

  1. Fidalgo Piña, Mónica
Dirigida por:
  1. Irene Castellón Masalles Director/a
  2. Pere Comellas Casanova Director/a

Universidad de defensa: Universitat de Barcelona

Fecha de defensa: 21 de enero de 2016

Tribunal:
  1. Llorenç Comajoan Colomé Presidente/a
  2. Carme Junyent Figueras Secretario/a
  3. Cecilio Lapresta Rey Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 406878 DIALNET

Resumen

En la primera dècada del segle XXI, un dels principals reptes al qual ha hagut de donar resposta el sistema educatiu no universitari a Catalunya ha estat el de l’arribada massiva d’alumnes de nacionalitat estrangera, que ha modificat la composició sociolingüistica dels centres educatius. El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va haver d’adaptar un model educatiu pensat per a un context bilingüe (català-castellà) a un context que va esdevenir multilingüe. Una de les línies d’actuació va ser la de facilitar el desenvolupament de programes d’ensenyament de les llengües i les cultures familiars d’aquests alumnes. Des del Departament d’Ensenyament s’han establert convenis i acords de participació amb entitats vinculades a les persones d’origen estranger (com poden ser associacions culturals, associacions no governamentals, les ambaixades dels diferents estats d’origen, etc.), que han permès la planificació i la realització de classes de llengua i cultura d’alguns dels col·lectius majoritaris establerts a Catalunya. La implementació d’aquest programa educatiu es basa en els plantejaments teòrics proposats per autors com Jim Cummins, Virginia Collier i Wayne Thomas, segons els quals el manteniment i el desenvolupament de la llengua primera (L1) d’un infant té una influència positiva en el procés d’adquisició d’una segona llengua (L2). Aquesta tesi té com a objectiu principal esbrinar si la participació en aquest programa educatiu suposa algun benefici (o perjudici) en el desenvolupament personal dels infants (que inclou l’actitud general, l’autoestima, l’interès o la vinculació en relació amb la cultura i la llengua del país d’origen…) o en el seu rendiment acadèmic. Per poder fer-ho hem analitzat les qualificacions acadèmiques d’un grup d’alumnes d’origen estranger segons el temps de participació en els cursos (metodologia quantitativa) i hem entrevistat diferents persones que estan implicades, de manera directa o indirecta, en l’organització dels cursos (metodología qualitativa).