Terra de masos, vila de mar. Vida, economia i territori al castell de Sitges i el seu terme entre els segles XIV i XV (1342-1418)

Resumen

La present recerca té com a finalitat l’estudi d’un territori concret, el del terme del castell i vila de Sitges, entre mitjans del segle XIV i principis del XV, en base a tres objectius: en primer lloc, analitzar el domini senyorial d’aquest territori, en mans de l’Almoina dels pobres de la Seu de Barcelona des de 1342; en segon terme, aprofundir en l’estudi de l’evolució del territori rural i vilatà sobre els quals s’assentaren tant la senyoria com la comunitat estudiades; i finalment, conèixer la comunitat que hi vivia. Aquest darrer objectiu s’ha focalitzat en tres aspectes: la organització de la universitat, el treball al mar i la seva gent i el crèdit privat i l’endeutament. D’aquesta manera, la següent tesi s’ha dividit en tres grans capítols, el primer dels quals s’ha desenvolupat en dues parts: en primer lloc s’ha analitzat el procés d’adquisició de l’esmentat domini per part de l’Almoina, que es produí entre 1326 a 1342. La segona part d’aquest primer capítol s’ha centrat en identificar i analitzar les diferents senyories que l’Almoina obtingué sobre el seu nou domini: la senyoria de la terra, la senyoria territorial, la senyoria jurisdiccional i la del delme. Això ens permetrà entendre què suposà per a aquesta institució caritativo-assistencial l’adquisició d’aquest gran domini rural, en els seus diferents nivells de senyoriu, alhora que entendre com gestionà a la pràctica les rendes que hi obtenia. El segon capítol, centrat en l’evolució del territori, es divideix entre el paper que tingué la vila i els seus espais en contrast amb la presència de masos repartits en el terme del castell. Això ha de permetre veure les dinàmiques que es produïren en el context vilatà i agrari, amb el despoblament progressiu de l’hàbitat dispers en favor del creixement de la vila. Pel que fa al tercer gran capítol d’aquesta investigació, centrat en els àmbits de relació de la comunitat, hem analitzat en primer lloc el paper de la universitat en la seva organització, centrant-nos en els càrrecs que conformaven el Comú i les competències que tenia, així com la seva fiscalitat, és a dir els recursos econòmics de què es nodria per dur a terme la seva tasca. En segon lloc, hem aprofundit un aspecte genuí d’aquest territori i clau per entendre la conformació de la comunitat, és a dir el treball de mar i la seva gent, en base a tres aspectes: la construcció i adobament d’embarcacions, el comerç marítim i la pesca. Finalment, ens hem centrat en el crèdit i l’endeutament privat, un aspecte que afectava tots els membres de la comunitat sense distinció. En aquest sentit, hem observat tant el moment de creació del deute com quan era necessària la intervenció de la justícia enfront la morositat. Tanquen aquest apartat quatre exemples concrets de crèdit i endeutament. Aquest darrer objectiu pretén aproximar el lector a la realitat d’aquesta comunitat rural i marinera, a les relacions socials i econòmiques establertes entre els seus membres, personalitzant-les i humanitzant-les. L’estudi presentat a continuació vol arribar, en definitiva, a la realitat d’un domini rural litoral els darrers segles de l’edat mitjana que pot servir d’exemple d’altres territoris feudals de característiques semblants, alhora que pot caracteritzar el model de gestió del patrimoni de grans institucions administrades per l’Església com l’Almoina de Barcelona. Per tal de dur a terme aquesta investigació, s'ha consultat principalment l’important fons documental conservat a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona, que destaca no només per la quantitat de la documentació que conté sinó també per la seva qualitat i varietat.