El sector industrial a Lleida. Un sector depenent

Resumen

El sector industrial ha estat un element clau per al desenvolupament econòmic d'Espanya i de Catalunya. El que es busca en aquest treball és poder comprovar fins a quin punt aquest sector ha tingut la mateixa rellevància en el desenvolupament econòmic de Lleida. També es vol esbrinar si la industria que ha sorgit en el territori de Lleida ha estat procipiciada per les necessitats de l'entorn econòmic lleidatà o per les necessitats de descongestió de la zona industrial del Barcelonès.L'àmbit territorial de l'estudi és la província de Lleida, distingint clarament l'existència de dues zones clarament diferenciades, la Plana de Lleida (vuitena vegueria) i la zona de muntanya (novena vegueria). El període d'estudi va des de l'any 1964 fins a l'any 1989/91, podent-se distingir clarament tres etapes del cicle econòmic: desenvolupament, crisi i recuperació. Per estudiar el cicle en el sector industrial lleidatà i poder veure si ha seguit les mateixes dinàmiques que l'estatal i el català, s'utilitza el criteri que ve marcat per l'evolució de la quota d'excedent brut. Així doncs, tot procés d'acumulació passa ineludiblement per l'anàlisi de l'evolució de l'excedent econòmic. Un creixement de la quota d'excedent brut pot estar motivat per l'augment de la producció, de la productivitat i dels preus, per sobre del creixement del cost salarial. Per tant, en l'etapa de creixement de la quota d'excedent brut s'afavoreix el procés d'acumulació i en l'etapa de disminució de la quota d'excedent brut l'acumulació s'està reduint.La motivació inicial del treball ve donada perquè en principi Lleida tenia, i té encara, una sèrie de premisses importants perquè pogués desenvolupar un sector industrial: a) L'existència de matèries primeres importants, els productes agraris per poder desenvolupar tot un conjunt d'indústries conserveres i de transformació. b) El fet de trobar-se al bell mig d'una cruïlla de camins, Barcelona -Tarragona -Saragossa -Madrid- País Basc, és a dir, a prop d'altres zones industrialitzades, per poder pensar en convertir-se en una zona de descongestió. b) L'existència d'una font d'energia important: l'electricitat, dels salts hidràulics. d) L'existència d'un excedent generat en el sector agrari, a partir de finals dels anys cinquanta i principis del seixanta.Tots aquests eren elements per pensar que Lleida tenia unes potencialitats molt idònies per a la seva industrialització. Però ens trobem amb una altra realitat ben diferent: a) Que la indústria de Lleida és una indústria dependent respecte a les fluctuacions i dinamisme espanyol i català. b) L'expansió del sector industrial lleidatà s'ha basat, principalment, en el creixement de poques branques, l'alimentària, la construcció i en menor mesura els transformats metàl·lics. c) El sector industrial mostra una forta interdependència respecte al sector agrari. Així doncs, es pot establir una relació com la següent: Agricultura  Indústria  Ramaderia  Indústria. El nivell d'interdependència és molt significatiu. d) La dimensió petita del conjunt de les empreses de les branques industrials, exceptuant les branques alimentació, energia, paper i arts gràfiques i transformats metàl·lics, fa que la seva activitat productiva tingui com a destinació final, en l'àmbit territorial, el mercat lleidatà, en la seva gran majoria. L'anàlisi dels sectors econòmics i les seves interdependències, s'ha pogut realitzar a partir de la Taula Input Ouput de la ciutat de Lleida i del seu entorn més proper. A patir de la taula s'ha pogut obtenir els multiplicadors de producció, de renda i d'ocupació. També s'ha pogut obtenir la capacitat d'arrossegament dels diferents sectors econòmics, tant cap endavant com cap endarrera: indicador de Chenery-Watanabe i coeficients de Rasmussen. L'anàlisi d'interdependència de les branques es calculen a partir dels coeficients de Streit, els lligams i els multiplicadors (columna i fila).