El coneixement didàctic del contingut del professor universitari d'infermeria

Resumen

Aquesta recerca busca comprendre la pràctica pedagògica del professor universitari d'infermeria exemple de bones pràctiques, concretament l'elaboració i manifestació del Coneixement Didàctic del Contingut (CDC). El CDC és un potent constructe, sistèmic multidimensional, que integra els sabers disciplinaris, pedagògics i experiencials del docent. Aquest concepte, que va ser elaborat inicialment per Shulman i els seus col·laboradors de la Universitat d'Stanford, es defineix com la capacitat del professor per transformar el coneixement de la matèria en estructures comprensibles per l'estudiant. La majoria d'estudis en aquest camp s'enfoquen a explorar únicament la dimensió cognitiva, obviant la dimensió emocional com un aspecte que influencia en el CDC. Conseqüentment, s'ha identificat la necessitat d'expandir la tradicional concepció del CDC a la comprensió emocional de com els estudiants aprenen, així com explorar i abordar les emocions del docent en relació a ell mateix, als companys i al context social i polític en que les accions d'ensenyament tenen lloc. Objectius: Descriure les manifestacions i el procés d'elaboració del coneixement didàctic del contingut del professor universitari d'infermeria considerat exemple de bones pràctiques docents per part dels seus alumnes i col·legues. Explorar la dimensió emocional i actitudinal del coneixement didàctic del contingut a través de l'experiència docent del professor universitari d'infermeria. Metodologia: Aquesta tesi és un estudi de cas qualitatiu amb un enfocament fenomenològic-hermenèutic, ja que es pretén explorar el fenomen des de la perspectiva dels seus protagonistes i interpretar-los dins de l'escenari natural del seu desenvolupament. Els participants que s'han escollit de manera intencional, són dos professors de l'àrea d'infermeria de dues universitats catalanes, considerats bons docents per part dels seus alumnes i companys. Les dades s'han obtingut mitjançant l'observació no participant a les aules, entrevistes als docents (biogràfiques i d'anàlisi de la pràctica), entrevistes grupals als estudiants, converses informals i anàlisi de documents pedagògics-didàctics. Per a l'anàlisi s'ha utilitzat el mètode de comparacions constants, com un procés fortament inductiu de construcció de categories i metacategories. Resultats: Els principals resultats giren entorn a dos dominis qualitatius: el CDC i la dimensió actitudinal i emocional que integra el CDC. Les dades obtingudes evidencien que: A) La manifestació i elaboració del CDC per part dels docents experts es manifesta a través de variades estratègies a l'aula com són: la confrontació del saber i l'adaptació de sabers. B) La dimensió dialògica-reflexiva és un tret que sobresurt com a consubstancial del CDC. C) La comprensió emocional sobre la pràctica docent està integrada en el CDC. Conclusions: El CDC es manifesta a l'aula a través de variades accions, procediments i modalitats, de les quals destaquem la dimensió actitudinal i emocional que permet explicar i comprendre la seva eficàcia pedagògica. La manifestació del CDC en professors experts ens aporta un coneixement molt vàlid que cal considerar a l'hora de planificar i dissenyar programes de formació docent, i millorar la qualitat de la docència universitària.