Effect of nasal resistance on delivered continuous positive airway pressure in the treatment of sleep apnea-hypopnea syndrome

Resumen

Els pacients amb la síndrome d’apnees-hipopnees del son (SAHS) refereixen dificultat per exhalar contra la pressió positiva i això, pot influir en l’adherència al tractament amb pressió positiva contínua a via aèria superior (CPAP). Durant el tractament amb CPAP, el nas és el principal determinant de la resistència a la via aèria superior, i determinarà l’augment de la pressió supraglòtica respecte a la pressió a la màscara. La CPAP flexible (C-Flex) ha estat dissenyada per millorar el confort dels pacients reduint la pressió a la màscara durant l’expiració de forma proporcional al flux expiratori (3 nivells amb incremental canvi de pressió). Hem avaluat la utilitat de mesures no invasives de resistència nasal en vigília com a factor predictiu de la resistència a la via aèria superior durant el son en la SAHS. S’ha hipotetitzat que pacients amb una resistència nasal elevada presentarien majors fluctuacions de la pressió expiratòria supraglòtica, les quals podrien ser mitigades amb C-Flex. Metodologia- Reclutats 17 pacients amb sospita clínica de SAHS (roncs, excessiva somnolència diürna). L’avaluació diürna incloïa la valoració clínica, qüestionaris de símptomes nasals i mesura de la resistència nasal amb rinometria acústica (AR) i rinomanometria anterior (RM) asseguts i en decúbit supí. L’avaluació nocturna constava d’una polisomnografia amb CPAP òptima amb determinació de la pressió supraglòtica. Es va dissenyar un model mecànic de la via aèria superior amb aplicació de CPAP (sense segment col·lapsable) per testar les observacions obtingudes amb els pacients. El model consistia en un tub rígid amb resistència variable modificant el grau d’obertura d’una vàlvula interna. Intervencions- Es va mesurar la resistència nasal en vigília amb AR i RM i la resistència a la via aèria superior durant el son es determinava a partir de les mesures de la pressió supraglòtica. L’estudi de comparacions s’ha fet entre la resistència nasal en vigília obtinguda amb cadascuna de les tècniques, així com amb la resistència nasal per AR i RM i la resistència a la via aèria superior durant el son. Als pacients amb SAHS i CPAP fixa es va aplicar el diferents nivells de C-Flex. Al model mecànic es van avaluar dos patrons ventilatoris i dos nivells de resistència. Les variables mesurades eren flux aeri, pressió expiratòria a màscara i a supraglotis, amb CPAP i C-Flex. Es van calcular i comprar les fluctuacions de la pressió supraglòtica expiratòria amb CPAP i amb C-Flex. Resultats- Els valors de resistència nasal en vigília mesurats amb AR i RM no correlacionen entre ells en posició asseguda, però s’ha detectat una correlació lleu entre aquests valors en decúbit supí. La resistència a la via aèria superior durant el son i tractament amb CPAP no va mostrar cap correlació significativa amb els valors de resistència nasal en vigília. Durant tractament amb CPAP, elevada resistència nasal va produir major fluctuació de la pressió supraglòtica durant l’expiració tant als pacient com al model mecànic. C-Flex 3 va reduir la pressió expiratòria a la màscara, però només al model mecànic amb un patró ventilatori sinusoïdal va mitigar l’augment de pressió expiratòria a supraglotis. Conclusió: Els valors de resistència nasal en vigília no són predictius de la resistència a la via aèria superior durant el son en pacients amb SAHS i tractament amb CPAP. Els canvis en la pressió expiratòria a la màscara induïts per C-Flex no es transmeten de forma uniforme a la supraglotis ni en els pacients amb SAHS ni en el model mecànic de la via aèria superior. Les dades obtingudes suggereixen que la no reducció de la pressió expiratòria a la supraglotis pot estar relacionada amb la dinàmica de l’algoritme de C-Flex.