Fucus vesiculosus en la prevenció de l' aterosclerosi. Mecanismes d' acció

Resumen

En els darrers anys, s'ha incrementat la presència de productes com l'alga Fucus vesiculosus a la nostra dieta. Tot i això, no s'ha estudiat els potencials efectes adversos i beneficiosos que implica el seu consum periòdic. Per això, es van dur a terme estudis de toxicitat aguda en rates i ratolins i de toxicitat crònica en rates amb un alga àmpliament utilitzada com a suplement alimentari, Fucus vesiculosus. A més, es va mesurar la seva activitat antioxidant tant in vitro com ex vivo, ja que els dos contenien polifenols i carotenoids: l'extracte 1, 28,8 % en polifenols i l'extracte 2, 18 % de polifenols més 0,0012 % de fucoxantina. No es va observar cap efecte rellevant tòxic ni en els estudis de toxicitat aguda ni els de toxicitat crònica (administració diària durant 4 setmanes). En canvi, si que es va trobar que presentaven una bona capacitat antioxidant tant in vitro, en sistemes no-cel¿lulars (tècniques universalment desenvolupades per mesurar l'activitat antiradicalària) i en macròfags activats RAW 264.7 (inhibint la producció de l'anió superòxid i d'òxid nítric per la NADPH oxidasa i l'iNOS, respectivament), com ex vivo, en plasma (mesurant paràmetres d'estrès oxidatiu com els TBARS i antioxidants com la paraoxonasa-1, els ORAC i el poder reductor) i en eritròcits (incrementant l'activitat d'enzims antioxidants com la superòxid dismutasa o la catalasa). Els resultats van indicar que ambdós extractes eren bons antioxidants, però que l'extracte 2 era més fàcilment absorbit i que els antioxidants en la seva forma original o metabolitzada eren més actius. Vam estudiar la capacitat dels dos extractes de F. vesiculosus rics en florotanins i fucoxantina de reduir la susceptibilitat de les lipoproteïnes a oxidar-se tant in vitro com ex vivo després d'alimentar rates sanes amb una dieta suplementada amb els dos extractes durant 4 setmanes. També es va analitzar la generació de l'anió superòxid i d'òxid nítric per la artèria aorta. Els resultats van indicar que l'extracte 2 (Healsea) posseïa un efecte protector en les lipoproteïnes més gran que l'extracte 1. A més, ambdós extractes van incrementar tant l'expressió de la eNOS com la producció d'òxid nítric vascular, sense incrementar els nivels de l'anió superòxid. Vam alimentar durant 12 setmanes a ratolins deficients en apoE, model universal d'aterosclerosi, amb les mateixes dietes suplementades que les rates per veure l'efecte en el desenvolupament de les plaques d'ateroma. Al ser l'aterosclerosi una malaltia cardiovascular que té base en la disfunció endotelial generada per processos inflamatoris i d'estrès oxidatiu, vam estudiar la internalització dels monòcits a l'espai subendotelial, pas inflamatori clau, mitjançant les molècules d'adhesió (P-selectina, VCAM-1, ICAM-1) i les molècules quimiotàctiques com la MCP-1 i les LDL oxidades. Pel component d'estrès oxidatiu vam analitzar els nivells de nitrotirosina (marcador de peroxinitrit), i dels seus generadors, l'òxid nítric i l'anió superòxid. També, es va estudiar el factor nuclear kappa-B, al ser modulador de les molècules pro-inflamatòries, i la susceptibilitat a l'oxidació de les LDL dels ratolins. Els resultats van ser prometedors. Les lesions aterosclerotiques (tant a l'arrel aòrtica com a l'aorta toràcica) dels ratolins tractats van presentar un desenvolupament més petit que els control. Fet que concorda amb els nivells més baixos d'expressió de les molècules d'adhesió (excepte l'ICAM-1) que es va observar. Tot això, més l'efecte en els paràmetres d'estrès oxidatiu, disminució de la presència de nitrotirosines, increment de l'expressió de NOS i de la producció d'òxid nítric sense modificar els nivells de l'anió superòxid, fan concloure que l'extracte 2 (Healsea) pot prevenir en cert grau el desenvolupament de l'aterosclerosi, i ho fa a través de via de NF¿B modulant la inflamació i l'estrès oxidatiu.