L'educació intercultural als centres de Catalunya

Resumen

Tot i els esforços que realitza la Unió Europea i el Consell d’Europa per establir unes línies d’actuació generals respecte a l’educació intercultural, a la pràctica cada país desenvolupa la seva pròpia manera d’entendre i treballar la interculturalitat. A més a més, a Espanya trobem que aquesta varietat de conceptes i pràctiques es reprodueix a les diferents comunitats autònomes (com a conseqüència del paper que juguen els diversos governs autonòmics en matèria educativa) i, dins de cada comunitat, també hi ha diferències importants segons els centres. En aquest context, el treball que es presenta analitza què entenen les escoles de Catalunya per educació intercultural i com l’apliquen, situant el seu discurs dins de les línies generals europees (i diferenciant, sobretot, entre ‘atenció a la diversitat’ i ‘treball per a la diversitat’). La metodologia utilitzada ha set quantitativa (enquesta). La mostra és de 380 centres públics de Catalunya que imparteixen els estudis d’educació primària, i es va passar el qüestionari a membres dels equips directius per considerar se els informants que millor podien conèixer i explicar com s’està gestionant i com es treballa la diversitat cultural a les seves escoles. Els resultats mostren, per una banda, que tant el discurs com la pràctica educativa es centren sobretot en l’atenció a la diversitat (accions destinades majoritàriament a aquells que tenen altres cultures), quedant doncs l’amplitud i abast del concepte d’educació intercultural restringit a pràctiques que podríem titllar de multiculturals. A més a més, els resultats de l’enquesta mostren una segona tendència: el discurs i la pràctica de la diversitat cultural és major en aquells centres amb un nombre més elevat d’alumnat immigrant. Aquest estudi, doncs, evidència la necessitat de formació dels mestres/directors sobre el què i el com de l’educació intercultural, un canvi necessari si el que volem és aconseguir escoles realment interculturals.