Cambio agrario y paisaje vitivinícola en la Cataluña occidental durante el primer tercio del siglo xxla creación moderna del poblado de Raïmat

  1. Nadal Piqué, Francesc
  2. Martí Henneberg, Jordi
Revista:
Ería: Revista cuatrimestral de geografía

ISSN: 0211-0563 2660-7018

Año de publicación: 2012

Número: 88

Páginas: 171-183

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Ería: Revista cuatrimestral de geografía

Referencias bibliográficas

  • APARICI, Josep (s. f.): Descripción y planta del Principado de Cataluña. Manuscrito de la Biblioteca de Catalunya, Barcelona
  • BALCELLS, Albert (1983): El problema agraria Catalunya. La qüestió rabassaire, 1890-1936. 2.ª ed., La Llar del Llibre, Barcelona.
  • BALCELLS, Albert, Enric PUJOL y Jordi SABATER (1996): La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia. Proa, Barcelona, 597 pp.
  • BASSEGODA, Joan (1985): Gaudí. Salvat, Barcelona, 182 pp.
  • BOHIGAS, Oriol (1983): Reseña y catálogo de la arquitectura modernista. Ampliación y revisión del catálogo por Antoni González y Raquel Lacuesta, 3.ª ed., 2 vols., Lumen Barcelona.
  • BOHIGAS, Oriol (2007): «Societat Cívica Ciutat Jardí: el territori com a problema», en Ricard Pié (ed.): Aportacions catalanes en el camp de la urbanística i de l’ordenació del territori, des de Cerdà als nostres dies. Societat Catalana d’Ordenació del Territori i Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya, Barcelona, pp.. 92-109.
  • BOLÓS, Jordi (coord.) (1993): «Paisatge i societat a la Plana de Lleida a l’Edat Mitjana». Espai/Temps (Lleida), núm. 17, pp. 3-151.
  • BRETÓN, Víctor (1990): Terra i franquisme a Lleida. La colonització del canal d’Aragó i Catalunya (1940- 1970). Pàges Editors, Lleida, 237 pp.
  • CASTRILLO ROMÓN, María A. (2000-2001): «Introducción: el evangelio de la ciudad-jardín, algunas notas sobre su difusión en España». Ciudades. Revista del Instituto Universitario de Urbanística de la Universidad de Valladolid (Valladolid), núm. 6, pp. 127-149.
  • Cathaluña numerada en sos termes, en sas casas y personas. Any 1719. Manuscrito del Arxiu Històric Municipal de Barcelona, Barcelona.
  • CORRETGÉ BLASI, Fabià (2000): Raimat. 85 anys de futur, Codorniu, S. A., s. l., 237 pp.
  • COSTILLAS, Beatriz, Inés dal MASCHIO y María Teresa MONTERO (1992): La Colònia Güell. Modernisme i indústria. L’Aixernador Edicions, Argentona, 151 pp.
  • FERRER, David (2007): «Breu notícia arxivística del Fons Rubió i Bellver», en Manuel de Solà-Morales Rubió (ed.): Joan Rubió i Bellver: arquitecte modernista. Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, Barcelona, pp. 154-155.
  • FRANQUESA, Jordi (2009): Les comunitats jardí a Catalunya. Una experiencia urbana retrobada. Edicions Universitat Politécnica de Catalunya, Barcelona, 342 pp.
  • FREIXA, Mireia (2007): «Joan Rubió i Bellver i el seu temps», en Manuel de Solà-Morales Rubió (ed.): Joan Rubió i Bellver: arquitecte modernista. Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, Barcelona, pp. 144-152.
  • GARRABOU, Ramon, Jordi PLANAS y Enric SAGUER (2001): Un capitalisme impossible? La gestió de la gran propietat agrària a la Catalunya contemporània. Eumo, Vic, 271 pp.
  • HALL, Peter (1996): Ciudades del mañana. Historia del urbanismo en el siglo XX. Traducción de de Consol Freixa. Ediciones del Serbal, Barcelona, 494 pp.
  • HARDY, Dennis (1991): From Garden Cities to New Towns. Campaigning for town and country planning, 1899-1946. E & FN Spon, Londes, 333 pp.
  • HART, John Fraser (1998): The rural landscape. The Johns Hopkins University Press, Baltimore, 401 pp. IGLÉSIES, Josep (1962): «El fogaje de 1365-1370. Contribución al conocimiento de la población de Cataluña en la segunda mitad del siglo XIV». Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona (Barcelona), vol. XXXIV, núm. 11, pp. 247-356.
  • IGLÉSIES, Josep (1970): El cens del Comte de Floridablanca (1787). Part de Catalunya. Introducció, edició i índex. 2 vols., Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona.
  • IGLÉSIES, Josep (1974): Estadístiques de població a Catalunya al pri­ mer vicenni del segle XVIII. 3 vols., Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona.
  • IGLÉSIES, Josep (1981): El fogatge de 1533. Estudi i transcripció. 2 vols., Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona.
  • IGLÉSIES, Josep (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. 2 vols., Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona.
  • JARDÍ, Enric (1975): Puig i Cadafalch: arquitecte, polític i historiador de l’art. Ariel, Barcelona.
  • JUNTA DE COMERÇ DE CATALUNYA (1997 [1780]): Discurso sobre la agricultura, comercio e industria del Principado de Cataluña. Alta Fulla, Barcelona, 410 pp.
  • KENT, Conrad, y Dennis PRINDLE (1992): Hacia la arquitectura de un paraiso: Park Güell. Traducción de Miguel Ángel González. Blume, Madrid, 175 pp.
  • KOSTOF, Spiro (1992): The City assembled. The Elements of Urban Form through History. Thames and Hudson, Londres.
  • LLADONOSA, Josep (1970): «Historia», en R. Perrin, Josep Lladonosa, Ramon Morell y Josep Clua: Alma­ celles: visió d’un poble. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, pp. 77-82.
  • LLOBET, Salvador (1947): «José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglo XVIII». Ilerda (Lleida), núm. 8, pp. 7-25.
  • MADOZ, Pacual (1985 [1845-1850]): Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zones de parla catalana del Regne d’Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. 2 vols., Curial, Barcelona.
  • MARTÍ-HENNEBERG, Jordi, y Francesc NADAL (2000): «El proyecto colonizador de Raïmat: la formación de un viñedo (1914-1948)». Historia Agraria. Revista de Agricultura e Historia Rural, núm. 22, pp. 159-180.
  • MATEU GIRAL, Jaume (2005): Semblança històrica i projecció actual de la hisenda Castell del Remei. Barcelona, text inèdit.
  • MAYAYO I ARTAL, Andreu (1995): De pagesos a ciutadans. Cent anys de sindicalisme i cooperativisme agraris a Catalunya, 1893-1994. Afers, Catarroja, 313 pp.
  • MIJARES, María Isabel, y José Antonio SÁEZ (1996): Vinos de Cataluña. El País/Aguilar, Madrid, pp. 259-260.
  • MOLLEVÍ, Gemma (2002): «Las bodegas modernistas en Catalunya», en XXIII Jornadas de Viticultura y Enología de Tierra de Barros. Centro Cultural Universitario Santa Ana, Almendralejo, pp. 697-711.
  • MONCLÚS, F. J., y J. L. OYÓN (1988): «Colonización agraria en España (1855-1973). Políticas y técnicas en la ordenación del espacio rural», en Historia y evolución de la colonización agraria en España. Vol. 1, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación/Ministerio para las Administraciones Públicas/Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, Madrid, 476 pp.
  • NOGUERA CANAL, Josep (1988): «Noticia histórica de l’agricultura al Bergadà i de la Colònia Agrícola de Graugés», en Col.lectiu Bergadà de Ciències Naturals: La vida als estanys de Graugés. Edicions L’Albi, Berga, pp. 13-39.
  • OLIVERAS SAMITIER, Jordi (1989): «El model de les colònies: entre la ideologia, l’urbanisme i la producció industrial», en L’activitat industrial a la Catalunya interior. De l’antiguitat als nostres dies. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, pp. 207-225.
  • OLIVERAS SAMITIER, Jordi (1998): Nuevas poblaciones en la España de la Ilustración. Fundación Caja Arquitectos, Barcelona, 287 pp, 1 mapa.
  • PADRÓ I MARGÓ, Josep (1995): «Fundació i inicis de la Colònia Güell», en Àngel Calvo (coord.): El pas de la societat agrària a la industrial al Baix Llobregat. Agricultura intensiva i industrialització. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, pp. 283-357.
  • PAN MONTOJO, Juan (1994): La bodega del mundo. La vid y el vino en España (1800-1936). Alianza /Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 425 pp.
  • RAVENTOS I DOMENECH, Manuel (1897): «Visita a la colonia Rosal», Diario de Barcelona, 23 de julio de 1897, pp. 103-104.
  • RAVENTOS I DOMENECH, Manuel (1931): Flors i violes, pensaments que deixo als meus fills. Foment de Pietat, Barcelona.
  • ROCA, Francesc (1979): Política econòmica i territori a Catalunya, 1901-1939. Ketres, Barcelona, 237 pp.
  • ROHRER, Judith (1989): «Puig i Cadafalch: els primers treballs», en Josep Puig i Cadafalch: l’arquitectura entre la casa i la ciutat. Centre Cultural de la Fundació Caixa de Pensions, Barcelona, pp. 15-36.
  • SAUMELL SOLER, Antoni (2002): Viticultura i associacionisme a Catalunya. Els cellers cooperatius del Penedès (1900-1936). Diputació de Tarragona, Tarragona, 418 pp.
  • SOLÀ-MORALES RUBIÓ, Ignasi de (1975): Joan Rubió i Bellver y la fortuna del gaudinismo. Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, Barcelona, 145 pp.
  • SOLÀ-MORALES RUBIÓ, Manuel de (2007a) (ed.): Joan Rubió i Bellver: arquitecte modernista. Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, Barcelona, 164 pp.
  • SOLÀ-MORALES RUBIÓ, Manuel de (2007b): «Les onze torres de Rubió i Bellver, 1900- 1919», en Manuel de Solà-Morales Rubió (ed.): Joan Rubió i Bellver: arquitecte modernista. Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, Barcelona, pp. 13-121.
  • SOLÉ GASULL, Domènec (2002): Les obres de l’arquitecte Joan Rubió Bellver: Reus, 1871-Barcelona, 1952. Ed. del autor, Reus, 80 pp.
  • TERRADES I SABORIT, Ignasi (1994): La qüestió de les colònies industrials. L’exemple de l’Ametlla de Merola. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 242 pp.
  • Vecindario general de España, 1717. Manuscrito núm. 2.274 de la Biblioteca Nacional de España (Madrid). VICEDO RIUS, Enric (ed.) (2000): Terra, aigua, societat i conflicte a la Catalunya occidental. Pagès Editors, Lleida, 237 pp.
  • ZAMORA, Francisco de (1973 [1785-1790]): Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona, 511 pp.