Aproximació tipològica i funcional de les estructures excavades al jaciment del bronze ple de Minferri (Juneda, les Garrigues)emmagatzematge i conservació a la Catalunya occidental

Referencias bibliográficas

• Agustí, B., Alcalde, G., Burjachs, F., Buxó, R., Oller, J., Ros, M. T., Rueda, J. M., Toledo, A. (1987). Dinàmica de la utilització de la Cova 120 per l’home en els darrers 6000 anys. Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona. Sèrie Monogràfica, 7.
• Agustí, B. (2009). Minferri 2006. Estudi antropològic. Informe inèdit.
• Albizuri, S., Alonso, N., López Cachero, F. J. (2011). Economia i canvi social a Catalunya durant l’edat del bronze i la primera edat del ferro. A: ValenzuelaLamas, S., Padrós, N., Belarte, M. C., Sanmartí, J. (eds.). Economia agropecuària i canvi social a partir de les restes bioarqueològiques. El primer mil·lenni aC a la Mediterrània occidental. Actes de la V Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell, 16 al 18 d’abril de 2009). Arqueo Mediterrànea. Universitat de Barcelona i ICAC, 12: 1-26.
• Albizuri, S. (2011). Animales sacrificados para el cortejo fúnebre durante el bronce inicial (2300-1300 cal BC). El asentamiento de Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona). Quadern de Prehistòria i Arqueologia de Castelló. La edad del bronce en el Mediterráneo occidental. SIAP. Diputació de Castelló, 29: 4-26.
• Alonso, N. (1999). De la llavor a la farina. Els processos agrícoles protohistòrics a la Catalunya Occidental. Col·l. Monographies d’Archéologie Méditerranéenne, 4. CNRS. Lattes.
• Alonso, N., Junyent, E., Lafuente, A., López, J. B. (1999). Chronométrie de l’Âge des Métaux dans la basse vallée du Segre (Catalogne, Espagne) à partir des datations C14. 3ème Congrès Internacional 14C et Archéologie, Lyon, Mémoires de la Société Préhistorique Française, 26: 287-292.
• Alonso, N., López, J. (2000). Minferri (Juneda, les Garrigues): un nou tipus d’assentament a l’aire lliure a la plana occidental catalana durant la primera meitat del segon mil·lenni aC. Tribuna d’Arqueologia 1997-1998: 279-306.
• Alonso, N., Junyent, E., López, J. B., Moya, A., Tartera, E., Vidal, A. (2005). Agricultura i poblament a la plana occidental catalana durant l’edat del bronze. A: Condicions de vida al món rural. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida: 711-726.
• Alonso, N., Escala, O., Esteve, O., Junyent, E., López, J. B., Martínez, J., Mastria, F., Moya, A., Nieto, A., Tartera, E., Vidal, A., Vila, S., Vilella, N. (2010). Els Vilars (Arbeca, les Garrigues). Informe de les intervencions arqueològiques de l’any 2009. Informe inèdit.
• Alonso, N., Gibaja, J. F., Moya, A., Palomo, A., Prats, G., Vila, S. (en premsa). Noves dades sobre les pràctiques agrícoles al jaciment del bronze ple de Minferri (Juneda, Garrigues). Miscel·lània homenatge a José Luis Maya González. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida.
• Antolín, F. (2008). Aproximació a l’estudi de la percepció i la interacció amb l’entorn vegetal en societats caçadores recol·lectores i agricultores (10000-4000 cal ANE). Resultats de l’estudi arqueobotànic del jaciment arqueològic de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). Treball de recerca inèdit. Universitat Autònoma de Barcelona. <http://www.recercat.net/handle/2072/40656> [Consulta: 2/03/2011].
• Arcos, R., Belmonte, C. (2011). Memòria del seguiment arqueològic dels nous accessos a Isona i Conques des de la C-1412B. Clau AL-137.F3. Excavació extensiva del jaciment del Serrat dels Espinyers (Isona). Pk 0+100 a 0+300, Isona i Conques. Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) (juny 2009-febrer 2010). Memòria inèdita. Arqueociència SC, SL. Manresa.
• Artigues, P. L., Bravo, P., Hinojo, E. (2007). Excavacions arqueològiques a Can Gambús 2, Sabadell (Vallès Occidental). Tribuna d’Arqueologia 2006: 111-140.
• Asensio, D., Francès, J., Pons, E. (2002). Les implicacions econòmiques i socials de la concentració de reserves de cereals a la Catalunya costanera en època ibèrica. Cypsela, 14: 125-140.
• Beeching, A., Brochier, J. L., Rimbault, S., Vital, J. (2010). Les sites à fosses circulaires du Néolithique et de l’Âge du bronze ancien en moyenne vallée du Rhône: approches typologiques et fontionnellles, implications économiques et sociales. A: Beeching, A., Thirault, E., Vital, J. (dir.). Économie et Societé à la fin de la Préhistoire actualité de la recherche. Documents d’Archéologie en Rhône-Alpes et en Auvergne. Actes des 7e Rencontres méridionales de Préhisotire récente tenues à Bron (Rhône), 2-4 novembre 2006. Documents d’Archéologie en Rhône-Alpes et en Auvergne, 34. Lyon: 147-169.
• Benet, C. (2010). Informe i projecte d’intervenció arqueològica al jaciment Quatre Pilans I (Lleida, Segrià). Informe inèdit. Codex, Arqueologia i Patrimoni SL. Tarragona.
• Biosca, A., Buxó, R., Rueda, J. M. (1986). Cova 120 (Sales de Llierca, La Garrotxa). Memòria dels resultats dels diferents estudis realitzats. Informe inèdit. <http://hdl.handle.net/10687/9111> [Consulta: 15/06/2011].
• Bosch, J., Cruells, W., Molist, M., Rodón, T., Boquer, S., Miret, J. (1989). L’Institut de Manlleu (Osona). Un nou jaciment del Bronze Antic. Nota preliminar. Cypsela, VII: 21-34.
• Bouso, M., Esteve, J., Farré, J., Feliu, J. M., Mestres, J., Palomo, A., Rodríguez, A., Senabre, M. R. (2004). Anàlisi comparatiu de dos assentaments del bronze inicial a la depressió Prelitoral Catalana: Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental) i Mas d’en Boixos-1 (Pacs del Penedès, Alt Penedès). Cypsela, 15: 73-101.
• Breuil, J.-Y., Escallon, G., Hasler, A., Jallot, L., Noret, C. (2006). Les structures de stockage au Néolithique final (3500-2200 av. J.-C.) en Vistrenque (Nîmes, Gard). A: Frere-Sautot, M-C. Des trous... Structures en creux pré- et protohistoriques. Actes du colloque de Dijon et Baume-les-Messieurs, 24-26 mars 2006. Préhistoires, 12. Éditions Monique Mergoil. Montagnac: 247-262.
• Brochier, J. L., Ferber, F. (2009). Méthode d’approche du fonctionnement des fosses du site chasséen des Moulins, Saint-Paul-Trois-Châteaux, Drôme (d’après l’étude de leus remplissage sédimentaire). A: Beeching, A., Sénépart, I. De la Maison au village. L’habitat néolithique dans le Sud de la France et le Nord-Ouest méditerranéen. Actes de la table ronde des 23 et 24 mai 2003. Mémorie de la Société Préhistorique Françoise, 48. Société Préhistorique Française, Marseille/Musée d’Histoire de la Ville de Marseille: 143-151.
• Buxó, R., Piqué, R. (2008). Arqueobotánica. Los usos de las plantas en la Península Ibérica. Ariel. Barcelona.
• Cantos, J. A. (2006). Memòria de la intervenció arqueològica al Sindreu 1 (la Pobla de Segur, Pallars Jussà). Memòria inèdita. Arqueociència SC, SL. Manresa.
• Carlús, X., López Cachero, F. J., Oliva, M., Palomo, A., Rodríguez, A., Terrats, N., Villena, N. (2002). El paraje arqueológico de Can Roqueta (Sabadell, Vallés Occidental): diacronía y tipología de las ocupaciones. Bolskan, 19: 121-139.
• Carlús, X., Lara, C., López, J., Oliva, M., Palomo, A., Rodríguez, A., Terrats, N., Villena, N. (2006). Las estructuras negativas prehistóricas y protohistóricas localizadas en el paraje arqueológico de Can Roqueta (Sabadell, Barcelona): estudio tipológico y funcional. A: Frere-Sautot, M-C. Des trous... Structures en creux pré- et protohistoriques. Actes du colloque de Dijon et Baume-les-Messieurs, 24-26 mars 2006. Préhistoires, 12. Éditions Monique Mergoil. Montagnac: 325-338.
• Carlús, X., López Cachero, F. J., Oliva, M., Palomo, A., Rodríguez, A., Terrats, N., Lara, C., Villena, N. (coord.) (2007). Cabanes, sitges i tombes. El paratge de Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental). Del 1300 al 500 a. C. Museu d’Història de Sabadell. Quaderns d’Arqueologia, 4. Sabadell.
• Carozza, L., Georjon, C., Vignaud, A. (dir.) (2005). La fin du Néolithique et les débuts de la métallurgie en Languedoc central. Les habitats de la colline du Puech Haut à Paulhan, Hérault. Archives d’Écologie Préhistorique. Toulouse.
• Carozza, L., Bouby, L., Ballut, C. (2006). Un habitat du Bronze moyen à Cournon-d’Auvergne (Puy-de-Dôme): nouvelles données sur la dynamique de l’Âge du Bronze moyen sur la bordure méridionale du Massif central. Bulletin de la Société Préhistorique Française, 103 (3): 535-584.
• Còts, E., Casanha, P. (2005). Memòria de l’excavació preventiva realitzada al Planell de Sanaüja (La Pobla de Segur, Pallars Jussà). Memòria inèdita. Arqueociència SC, SL. Manresa.
• Defressigne, S., Tikonoff, N., Boulanger-Bouchet, K., Chaussé, C., Tesnier-Hermetey, C. (2002). Les gisements d’habitat de la fin du premier Âge du Fer à Gondreville - Fontenoy-sur-Moselle (54). Le stockage intensif et ses conséquences économiques et sociales. Archaeologia Mosellana: archéologie en Sarre, Lorraine et Luxembourg, 4: 81-184.
• Edo, M., Blasco, A. (1992). Un nou punt de referència amb l’Arqueologia experimental: les estructures neolítiques d’emmagatzament de Can Sadurní, Begues. Estat de la investigació sobre el neolític a Catalunya. IX Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà: 109-111.
• Equip Minferri (1997). Noves dades per a la caracterització dels assentaments a l’aire lliure durant la Iª meitat del II mil·leni cal. BC: primers resultats de les excavacions en el jaciment de Minferri (Juneda, les Garrigues). Revista d’Arqueologia de Ponent, 7: 161-211.
• Escala, O., Moya, A., Tartera, E., Vidal, A. (2009). Memòria arqueològica del projecte Restauració de la Fortalesa dels Vilars 2a fase. Informe inèdit. Iltirta Arqueologia SL. Corbins.
• Escala, O., Moya, A., Tartera, E., Vidal, A., Armentano, N. (en premsa). Cantorella (Maldà, Urgell), nou assentament a l’aire lliure del neolític final-calcolític i del bronze ple a la vall del Corb. Tribuna d’Arqueologia 2011-2012.
• Esteve, X. (2012). Memòria de la intervenció arqueològica preventiva al Pla de Tabac I i II (Montoliu de Lleida, el Segrià). Projecte d’ampliació d’un dipòsit de terres i runes, al terme municipal de Montoliu de Lleida (1 de gener a 8 de febrer de 2008). Memòria inèdita. Vilafranca del Penedès,
• Francès, J. (1995). Noves excavacions al sector est del jaciment del poliesportiu de la UAB (Cerdanyola, Vallès Occdiental). Revista d’Arqueologia de Ponent, 5: 147-178.
• Gabarró, J. M., Vaquero, M. (1992). Estructures d’origen antròpic al Puiggròs (les Garrigues). Butlletí de la R.S.A.T., 14: 17-35.
• Gallart, J., Mir, A. (1984). Dos jaciments neolítics a la vall de la Femosa (El Segrià-Les Garrigues). Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida.
• Gallart, J., Junyent, E. (1989). Un nou tall estratigràfic a la Pedrera, Vallfogona de Balaguer-Térmens, La Noguera, Lleida. Universitat de Lleida (Espai/Temps, 3). Lleida.
• Garcia, D. (1997). Les structures de conservation des céréales en Méditerranée nord-occidentale au premier millénaire avant J.-C.: innovations techniques et rôle économique. A: Techniques et économie antiques et médievales: Le temps de l’innovation. Actes du colloque internacional d’Aix-en-Provence (maig 1996). Paris: 88-95.
• Gascó, J. (1985). Les installations du quotidien. Structures domestiques en Languedoc du Mésolithique à l’âge du bronze, d’après les études des abris de Font-Juvenal et du Roc de Dourgne. Documents d’Archéologie Française, 1.
• Gilabert, C. (2009). Les structures en creux dans le Néolithique final provençal: synthèse et approche méthodologique. A: A. Beeching, I. Sénépart. De la Maison au village. L’habitat néolithique dans le Sud de la France et le Nord-Ouest méditerranéen. Actes de la table ronde des 23 et 24 mai 2003. Memòria de la Société Préhistorique Française, 48. Société Préhistorique Française, Marseille/Musée: 285-300.
• GIP (2003). El neolítico final en Cataluña occidental. Aportaciones de las intervenciones efectuadas en el asentamiento de Minferri (Juneda, Lleida). Preactas del III Congreso sobre el Neolítico en la Península Ibérica (Santander 2003).
• GIP (2010). Memòria de l’excavació arqueològica al jaciment de Minferri. Campanya 2001 LAV. Memòria inèdita. Lleida.
• Gómez, X., Colet, A. (1999). Minferri: un jaciment d’inicis de l’edat del bronze a Juneda (II). Les pràctiques funeràries. Fonoll, 107: 48-50.
• Gómez, X. (2000). Noves dades sobre l’explotació de base animal durant la protohistòria a la plana occidental catalana. Tesi de llicenciatura inèdita. Universitat de Lleida.
• Harrison, R. J., Moreno López, G. C., Legge, A. J. (1994). Moncín: un poblado de la Edad del Bronce (Borja, Zaragoza). Gobierno de Aragón. Zaragoza.
• Hasler, A., Aurand, J.-L., Bouchette, A., Chevillot, P., Escallon, G., Figueiral-Rowe, I., Fritz, R., Gouny, S., Grimaud, J., Martin, S., Maufras, O., Noret, C., Pellé, R., Ratsimba, A., Rodet-Belarbi, I., Sargiano, J.-P., Tchérémissinoff, Y. (2011). Languedoc-Roussilon, Manduel, Gard. Fumérian, Zac Multi-Sites. Occupations néolithiques et de l’âge du Fer. Rapport d’opération, fouille archéologique. Inrap.
• Hasler, A., Convertini, F., Fritz, R., Georjon, C., Goumy, S., Léa, V., Marcot, C., Tchérémissinoff, Y. (2012). Languedoc-Roussilon, Hérault. Gigean, La Clau III. Un habitat du Chasséen ancien. Rapport d’opération, fouille archéologique. Inrap.
• Jallot, L. (2009). Caves-silos et fosses parementées des habitats de la fin du Néolithique languedocien. A: Beeching, A., Sénépart, I. De la Maison au village. L’habitat néolithique dans le Sud de la France et le Nord-Ouest méditerranéen. Actes de la table ronde des 23 et 24 mai 2003. Société Préhistorique Française. Mémoire de la Société Préhistorique Française, 48. Marseille/Musée d’Histoire de la Ville de Marseille: 219-253.
• Junyent, E., Lafuente, A., López, J. B. (1994). L’origen de l’arquitectura en pedra i l’urbanisme a la Catalunya occidental. Cota Zero, 10: 73-89.
• Junyent, E., Moya, A. (2012). Els fossats de la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Revista d’Arqueologia de Ponent, 21: 93-120.
• Llussà, A., Gallart, J., Ribes, J., Costafreda, A. (1990). El jaciment del Bronze de Minferri (Juneda, les Garrigues). Col·l. Quaderns d’Arqueologia del Grup de Recerques Arqueològiques de “La Femosa”, 5. GRALF. Artesa de Lleida.
• López, J. (2000). L’evolució del poblament protohistòric a la plana occidental catalana. Models d’ocupació del territori i urbanisme. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Lleida. Lleida. <http://www.tesisenred.net/handle/10803/8220> [Consulta: 10/07/2011].
• López, J. (2001). Minferri en el context de l’edat del bronze a la plana occidental catalana. A: Colors de terra. La vida i la mort d’una aldea d’ara fa 4000 anys. Minferri (Juneda). Col·l. Quaderns de la Sala d’Arqueologia, 1. Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida: 13-40.
• Martin, A. (1989). Las estructuras de los almacenamientos de alimentos en los asentamientos de Catalunya. A: Habitats et structures domestiques en Méditerranée occidentale durant la Protohistoire. Préactes. Arles-surRhône: 147-148.
• Mestres, J., Farrés, J., Senabre, R. M. (1998). Anàlisi microespacial de les estructures enfonsades del Neolític a l’Edat del ferro a la plana del Penedès. Cypsela, 12: 11-29.
• Mestres, J., Socias, J. (1993). Pou Nou: un assentament de l’Edat del bronze a la plana penedesenca (Olèrdola, Alt Penedès). Olerdulae: 45-120.
• Miret, J. (2009). Sistemes tradicionals de conservació dels aliments en fosses i sitges. Un enfocament multidisciplinar. <http://www.scribd.com/doc/36411314/>[Consulta: març 2011].
• Molist, M., Saña, M., Buxó, R. (2003). El neolític a Catalunya: entre la civilització de pastors i agricultors cavernícoles i els primers pagesos del pla. Cota Zero, 18: 34-53.
• Nieto, A., Moya, A., López, J. B., Agustí, B. (en premsa). Offrandes ou déchets ? Le cas des bovidés dans le contexte funéraire du site de Minferri (Lleida, Catalogne) au Bronze ancien, Équidés et bovidés de la Méditerranée antique. Arles.
• Oms, F. X., Petit, M. A., Allué, E., Barcalló, A., Blain, H.-A., López-García, J. M., Martín, P., Morales, J. I., Perdro, M., Rodríguez, A., Solé, A. (2009). Estudio transdisciplinar de la fosa EE1 de la Cova Colomera (Prepirineo de Lleida): implicaciones domésticas y paleoambientales en el Bronce Antiguo del nordeste de la Península Ibérica. Trabajos de Prehistoria, 66.1, enero-junio 2009: 123-144.
• Palomo, A., Rodríguez, A., Carbó, M., Comellas, S. (2003). Estructures d’hàbitat del Bronze Inicial a Can Roqueta II (Sabadell-Vallès Occidental). A: XII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Pirineus i veïns al 3r. mil·lenni AC. De la fi del neolític a l’edat del bronze entre l’Ebre i la Garona. Institut d’Estudis Ceretans. Puigcerdà: 227-234.
• Palomo, A., Rodríguez, A. (2004a). Can Roqueta II (Sabadell – Vallès Occidental). Tribuna d’Arqueologia 2000-2001: 77-98.
• Palomo, A., Rodríguez, A. (2004b). Can Roqueta II (Sabadell – Vallès Occidental): un jaciment excepcional de l’edat del bronze. XII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Pirineus i veïns al 3r. mil·lenni AC. De la fi del neolític a l’edat del bronze entre l’Ebre i la Garona. Institut d’Estudis Ceretans. Puigcerdà: 275-283.
• Palomo, A., Gibaja, J. F., Ortega, D., Alonso, N., Marín, D., Moya, A. (en premsa). La industria lítica tallada del asentamiento de Minferri (Juneda, Lleida) a finales del III/primera mitad del II milenio cal. BC. Cypsela, 19.
• Pancorbo, A., Piera, M. (2008). Memòria de l’excavació arqueològica realitzada als Llirians del Mas, les Torres i al sector Rec. Salàs de Pallars. Informe inèdit. Arqueociència SC, SL. Manresa. <http://hdl.handle.net/10687/9474> [Consulta: 23/10/2011].
• Pérez, G., Bernabeu, J., Gómez, M. (2012). Producción, demografía y competencia. A: Pérez, G., Bernabeu, J., Carrión, Y., García, O., Molina, L., Gómez, M. (eds.). La Vital. Vida y muerte en la desembocadura del Serpis en el III y el I milenio cal a.C. Trabajos Varios del SIP, 113.
• Petit, M. A. (ed.) (1996). El procés de neolitització a la Vall del Segre. La Cova del Parco (Alòs de Balaguer, la Noguera). Estudi de les ocupacions humanes del Vè al IIn mil·leni a. C. Monografies del SERP, 1. Universitat de Barcelona.
• Piera, M. (2007). El jaciment de la Vinya del Corb (Bassella, Alt Urgell). Memòria inèdita. Arqueociència SC, SL. Manresa.
• Piera, M. (2008). Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment neolític del Pla del Gardelo (Juneda, les Garrigues). Memòria inèdita. Arqueociència SC, SL. Manresa.
• Piera, M. (2008). El jaciment de la Vinya del Corb (Bassella, Alt Urgell). A: 1r col·loqui d’Arqueologia d’Odèn (Solsonès). La prehistòria avui en el Prepirineu lleidatà: 23-30.
• Piera, M. (2010). El jaciment neolític del Pla del Gardelo (Juneda). A: Cabal de petjades. VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues. Vinaixa, 24 d’octubre de 2009 (Lo Plançó, 9). Fonoll. Juneda: 59-67.
• Piera, M., Pla, A., Antolín, F., Alonso, N., Camarós, E., Clop, X., Gibaja, J. F., Saña, M., Gallart, J. (2008). El Collet de Puiggròs. Un assentament a l’aire lliure de l’època neolítica. Fites en el temps. VI Trobada d’Estudiosos de les Garrigues. El Cogul, 27 d’octubre de 2007 (Lo Plançó, 7). Fonoll. Juneda: 23-48.
• Piera, M., Alonso, N., Antolín, F., Clop, X., Gibaja, J. F., Saña, M., Gallart, J. (2009). La intervenció arqueològica al jaciment del neolític final de l’Espina C (Tàrrega, l’Urgell). URTX. Revista d’humanitats de l’Urgell, 23: 11-49.
• Pons, E., Francès, J. (Buxó, E., Ros, M. T., Saña, M.) (2000). L’habitat et les ressources alimentaires du Bronze final et du Premier Âge du Fer en Catalogne méditerranéenne. A: Habitats, économies et sociétés du Nord-Ouest méditerranéen de l’Age du bronze au premier Age du fer : actes du colloque international / XXIVe Congrès préhistorique de France, 24, 1994. Carcassonne: 125-138.
• Prats, G. (2011). L’emmagatzematge en sitja: metodologia i experimentació per al seu càlcul. El jaciment de Minferri (Juneda, les Garrigues). Treball final de màster inèdit. Universitat de Lleida. Lleida.
• Reynolds, P. J. (1988). Arqueologia experimental. Una perspectiva de futur. Eumo Editorial. Barcelona.
• Roig, J., Coll, J. M. (2007). El paratge arqueològic de Can Gambús 1 (Sabadell, Vallès Occidental). Tribuna d’Arqueologia 2006: 85-109.
• Rovira, J. (1982). Cova d’Annes, Prullans-Bellver de Cerdanya. Excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Excavacions Arqueològiques a Catalunya. Generalitat de Catalunya, 1: 140-141.
• Rovira, M. C. (1996-1998). Activités métallurgiques à l’extrême nord-est de la Peninsule Ibérique pendant l’Âge du bronze ancien-moyen. Le site de Minferri (Lleida). A: Mordant, C., Pernot, M., Rychner, V. (eds.). L’atelier du bronzier en Europe du xxè au viiiè siècle avant notre ère. Actes du colloque international Bronze’96, Neuchâtel-Dijon 1996, II. CTHS. Paris.
• Rovira, M. C. (2006). El bronze inicial a Catalunya des de la perspectiva metal·lúrgica. Cypsela, 16: 135-145.
• Ruiz Zapatero, G. (1985). Los Campos de Urnas del NE de la Península Ibérica. Universidad Complutense de Madrid.
• Sigaut, F. (1981). Identification des techniques de conservations et de stockage des grains. A: Gast, M., Sigaut, F. (dir.). Les techniques de conservations des grains à long terme, 2. Éditions du CNRS. París: 156-180.
• Solà, E., Bravo, P. (2012). Memòria de les intervencions arqueològiques al jaciment de Quatre Pilans I afectat pel projecte “Milllora General. Nova carretera variant sud de Lleida (C-13). Connexió est. Tram: Lleida” (Lleida, Segrià). Memòria inèdita. Codex, Arqueologia i Patrimoni S. L. Tarragona.
• Soler, V. (1990). Pla de la Llauna Pinell, Solsonès: Informe-Memòria de l’excavació d’urgència / Annex: Extracte de l’informe elaborat sobre la col·lecció arqueològica del mas Caballol de Madrona. InformeMemòria inèdit. <http://hdl.handle.net/10687/7902> [Consulta: 22/10/2010].
• Tartera, E. (2010). Informe de la intervenció arqueològica al jaciment de Cantorella (Maldà, Urgell). Actuació en el marc dels treballs de construcció del canal principal Segarra-Garrigues, tram IV aprox. PQ 60+600. Informe inèdit. Iltirta Arqueologia SL. Corbins.
• Terrats, N. (2010). L’hàbitat a l’aire lliure en el litoral i prelitoral català durant el bronze inicial: anàlisi teòrica-metodològica aplicada a l’assentament de Can Roqueta (Sabadell-Barberà del Vallès, Vallès Occidental). Cypsela, 18: 141-155.
• Vaquer, J. (1986). Les fosses de Carsac et la conservation des grains à l’Age du Fer: hypothèses et déductions. A: Guilaine, J. et al. Carsac. Une agglomération protohistorique en Languedoc. Centre d’Anthropologie des Sociétés Rurales. Tolosa: 257-260.
• Vaquer, J. (1989). Silos et stockatge du grains à Carsac. Carsac et les origines de Carcassone. Carcassone.
• Vila, S. (2010). Vegetació i explotació forestal a la plana occidental catalana entre el neolític i l’edat mitjana: estat de la qüestió des de l’anàlisi antracològica. Treball final de màster inèdit. Universitat de Lleida. Lleida.
• Vila, S. (2013). Paisatge vegetal i gestió del combustible a la plana occidental catalana entre el neolític i l’edat mitjana: estat de la qüestió des de l’anàlisi antracològica. Revista d’Arqueologia de Ponent, 22: 9-36.