Porcs, cavalls, ovelles i infants. Noves aportacions a les pràctiques rituals de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues)

Referencias bibliográficas

• Agustí, B., Alonso, N., Garcés, I., Junyent, E., Lafuente, A., López, J. B. (2000). Una inhumación múltiple de perinatales en la fortaleza de Els Vilars (Arbeca, Lleida) y las prácticas de enterramiento en hábitat durante la primera Edad del Hierro en el valle del Segre (Cataluña). Archéologie de la Mort, Archéologia de la tombe au Primier Âge du Fer, Monographies d’Archéologie Méditerranéenne, 5: 305-324.
• Agustí, B., Martín, A., Pons, E. (2008). Dipòsits infantils als poblats ibers empordanesos (Catalunya). A: Gusi, F., Muriel, S., Olaria, C. (coords.). Nasciturus, infans, puerulus, vobis mater terra. Sèrie de Prehistòria i Arqueologia, Servei d’investigacions arqueològiques i prehistòriques: 117-141.
• Albizuri, S. (2011). La ofrenda animal durante el Bronze Inicial en Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental). Arqueozoología del ritual funerario. Tesi doctoral. Universitat de Girona.
• Albizuri, S. (2011b). Depósitos de ovicaprino en ámbito doméstico ibérico. El ejemplo del Poblado de Ca N’Oliver (Cerdanyola del Vallès, Barcelona). Archeofauna, 20: 85-101.
• Albizuri, S., Nadal, N. (1992). Apèndix 2. Estudi preliminar de les restes faunístiques. A: Sanmartí, J., Santacana, J. (eds.). El poblat ibèric d’Alorda Park: 289-302.
• Albizuri, S., Nadal, J. (1999). Aprovechamiento y producción animal en época ibérica. Consideraciones generales económicas. Limes, 6-7: 40-52.
• Albizuri, S., Nieto, A., Valenzuela, S. (2010). Canvis en l’alimentació càrnia a Catalunya entre els segles xii i iii aC. Saguntum, Extra-9: 161-170.
• Alonso, N., Gómez, X., Junyent, E., Lafuente, A., López, J. B., Tartera, E. (1999). Els Vilars 1999. Informe Campanya d’excavació i restauració. Inèdit. Universitat de Lleida.
• Álvarez-Sanchís, J. (2003). Los Vettones. Biblioteca Archaeologica Hispana 1 (1a ed. 1999). Madrid.
• Allen, W. E. (1994). Fertilidad y Obstetricia equina. Zaragoza.
• Amades, J. (2003). Divinitat de la llar. Biblioteca de tradicions populars (edició facsímil). Edicions el Mèdol. Tarragona.
• Andugar, L., Saña, M. (2004). La gestió ramadera durant el segon mil·leni. Cypsela, 15: 209-228.
• Barberà, J., Sanmartí, E. (1976). El poblado ibérico de la Penya del Moro (Sant Just Desvern, Barcelona). Simposi Internacional dels Orígens del Món Ibèric. Barcelona-Empúries: 295-305.
• Barrial, O. (1990). El ritual de sacrificio en el mundo ibérico catalán. Zephyrus: Revista de prehistoria y arqueología, 43: 243-248.
• Belarte, C., Sanmartí, J. (1997). Espais de culte i pràctiques rituals a la Catalunya protohistòrica. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 18: 7-32.
• Belarte, M. C., Chazelles, C. A. (2011). Les Manifestations de practiques rituelles en contexte domestique en Ibérie et en Gaule méditerranéenne. A: Roure, R. i Pernet, L. Des rites et des Hommes. Practiques symboliques des Celtes, des Ibères et des Grecs en Provence, en Lenguadoc et en Catalogne. Collection Archéologie de Montpellier Agglomération, AMA 2: 165-188.
• Bermejo, J. C. (1986). Mitología y mitos de la Hispania prerromana, 2. Editorial Akal. Madrid.
• Bevan, E. (1986). Representation of Animals in Sanctuaries of Artemis and other Olimpian Deities. BAR International Series 315. Oxford.
• Binford, L. R. (1962). Archaeology as Anthropology. American Antiquity, 28 (2): 217-225.
• Blanchard, P. (1826). Divinidades domésticas. A: La mitología, vol. I. Imprenta de D.M de Burgos. Madrid: 111-112.
• Blázquez, J. M. (1975). Diccionario de las religiones preromanas de Hispania. Edicions Istmo. Madrid: 144-146.
• Blázquez, J. M. (1990). La religión de los pueblos de la Hispania prerromana. Zephyrus, XLIII: 223-233.
• Burkert, W. (1983). Homo Necans. The Anthropology of Ancient Greek Sacrificial Ritual and Myth. Berkeley.
• Cabrera, A. (2010). El ritual del sacrificio de animales en la cultura ibérica: una perspectiva arqueológica. Tesi doctoral. Universitat Complutense de Madrid.
• Campillo, D. (1993). Esquelet infantil del Tossal de les Tenalles (Sidamon). Homenatge a Miquel Tarradell. Estudis Universitaris Catalans. Barcelona: 535-536.
• Canales, C., Callejo, J. (1996). Duendes. Guía de los seres mágicos de España. Edicions EDAF. Madrid.
• Casellas, S. (1995). Dipòsits no subsistencials a la Catalunya prehistòrica. Cota Zero, 11: 89-93.
• Clarke, D. (1978). Analytical Archaeology (segona edició). Methuen & Co Ltd. Bristol.
• Codina, F., Martin, A., Nadal, J., De Prado, G., Valenzuela, S. (2009). Étude et interprétation des dépôts fauniques sous pavement identifiés au Puig de Sant Andreu (Ullastret, Catalogne). Du matériel au spirituel. Réalités archéologiques et historiques des “dépôts” de la préhistoire à nous jours. XXIXe rencontres internationales d’archéologie et d’histoire d’Antibes: 267.
• Colominas, L. (2004-2005). La gestió ramadera durant la segona meitat del primer mil·lenni al Llevant Occidental Peninsular: Model general o especialització entre assentaments? Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 24: 213-226.
• Coll, P. (1993). Muntanyes maleïdes (segona edició). Editorial Empúries. Barcelona.
• Coll, P. (1996). Viatge al Pirineu Fantàstic. Edicions Columna. Barcelona.
• Criado, F. (2006). ¿Se puede evitar la trampa de la subjetividad? Sobre Arqueología e Interpretación. Complutum, 17: 247-253.
• dedet, B. i schwaller, M. (1990). Pratiques cultuelles et funéraires en milieu domestique sur le oppidums languedociens. Documents d’Archéologie Méridionale, 13: 137-161.
• Détienne, M. (1963). Crise agraire et attitude religieuse chez Hésiode. Revue d’Etudes Latines, vol. LXVIII. Colletion Latomus. Brussel·les.
• Détienne, M. (1983). La muerte de Dionisos. Editorial Taurus. Madrid.
• Durand, J. L. (1979). Figurativo e processo rituale. DArch I, 1: 16-31.
• Emorotene, F. (2009). La fiesta del cordero en Marruecos. Diario Calle del Agua, 25/11/2009. <www. webislam.com>.
• Erny, R. (1999). Culture et habitats. Douze contributions à une ethnologie de la maison. L’Harmattan. Colletion Cultures et cosmologies. Paris.
• Escudero, Z. (1995). Nuevos estudios sobre el poblado vecceo de “Soto de Medinilla” (Valladolid). A: deliBes, G., romero, F., moles, A. (eds.). Arqueología y Medio ambiente. El primer milenio a.C. en el Duero medio. Junta de Castilla y León. Valladolid: 179-218.
• Espejo, C. (1995). Grecia: sobre los ritos y las fiestas (segona edició corregida). Universidad de Granada.
• Fabregas, X. (1987). El fons ritual de la vida quotidiana. Edicions 62. Barcelona.
• Fabregas, X. (2010). La matança del porc, estudi etnològic i sanitari en terres catalanes. Quiro news, blog d’història de la veterinària.
• Franquesa, D., Oltra, J., Piña, A., Pons, E., Saña, M., Verdún, E. (2000). La ramaderia en les societats ibèriques del N-E de la Península Ibèrica: diversificació i especialització, III Reunió sobre Economia en el Món Ibèric. Saguntum-Plav, Extra-3: 153-161.
• Frazer, J. G. (1951). La rama dorada: magia y religión (segona edició). Fondo de Cultura económica. Mèxic, D.F.
• Gallart, J. i Junyent, E. (1989). Un nou tall estratigràfic a la Pedrera, Vallfogona de Balaguer (Térmens, La Noguera, Lleida). Quaderns del Departament de Geografia i Història de l’Estudi General de Lleida: 80-101.
• Garcés, I., Martí, L., Peréz, J., Puche, J. M. (1993). Ocupacions de tradició del bronze recent i dels camps d’urnes tardans al Tossal de les Tenalles de Sidamon. Revista d’Arqueologia de Ponent, 3: 249-285.
• Gardeisen, A. (2001). Étude archéozoologique. A: chazelles, C. A. et al. Montlaurès, Narbonne (Aude). Rapport de synthèse sur les fouilles programmées 1999- 2001. SRA Languedoc-Roussillon: 83-96. Montpellier.
• Gardeisen, A. (2011). Economia alimentària i límits d’una disciplina: alguns exemples arqueozoològics de l’edat del ferro al Llenguadoc (França). Arqueomediterrània, 12: 47-60.
• Gil, E. (en premsa). El poblado de Atxa (VitoriaGasteiz), un ejemplo de asentamiento de la IIa edad del Hierro con aculturación celitbérica en el valle del Zaorra. Actas de los II Encuentros de Prehistoria Aragonesa (Zaragoza-Caspe).
• GiP: Alonso, N., Colet, A., Gené, M., Gómez, X., Junyent, E., LaFuente, A., LóPez, J. B., Moya, A., Tartera, A., Vidal, A. (2003). Caballos y hierro. El campo frisio y la fortaleza de “Els Vilars d’Arbeca” (Lleida, España), siglos viii-iv a.n.e”. A: alonso, N., Junyent, E., laFuente, A., lóPez, J. B. (coord.). Actes de la Reunió Internacional Chevaux-de-frise i fortificació en la primera edat del ferro europea. Universitat de Lleida: 233-274.
• GiP: Alonso, N., Colet, A., Gené, M., Gómez, X., Junyent, E., LaFuente, A., LóPez, J. B., Moya, A., Tartera, A., Vidal, A. (2005). Dos hogares orientalizantes de la fortaleza de els Vilars (Arbeca, Lleida). A: celestino, S. i Jiménez, J. (eds.). El Periodo Orientalizante, Actas del III Simposio Internacional de Arqueología de Mérida: Protohistoria del Mediterráneo.
• Goldschmidt, A. et al. (1972). Fundamentos económicos de la sociedad capitalista. Ed. Fuente Cultural. Universitat de California.
• Gómez, X. (2000). Noves dades sobre l’explotació de base animal durant la protohistòria a la plana occidental catalana. Tesi de llicenciatura. Inèdita. Universitat de Lleida.
• González Ruibal, A. (2003). La experiencia del Otro: Una introducción a la etnoarqueología. Ediciones Akal.
• Gordon, D. H. (1953). Swords, rapiers and Horseriders. Antiquity, 27: 67-78.
• Gordon Childe, V. (1945). Directional changes in funerary practices during 50,000 years. MAN, 45: 13-19.
• Gracia, F., Munilla, G. (2000). El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica. Tarragona.
• Guérin, P., Martínez Valle, R. (1987-1988). Inhumaciones infantiles en poblados ibéricos del área valenciana. Saguntum, Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 21: 231-265.
• Gusi, F. (1970). Enterramientos infantiles ibéricos en viviendas. Pyrenae, 6: 65-70.
• Gusi, F., Muriel, S. (2008). Panorama actual de la investigación de las inhumaciones infantiles en la Protohistoria del sudoeste mediterráneo europeo. A: Gusi, S., muriel, S., olària, C. (eds.). Nasciturus, infans, puerulus vobis mater terra: la muerte en la infancia. Diputació de Castelló, Servei d’Investigacions Arqueològuiques i Prehistòriques. Castelló: 257-329.
• Hägg, R. (1998). Osteology and Greek Sacrificial Practice. A: häGG, R. (ed.). Ancient Grek Cult Practice from the Archaeological Evidence. Estocolm: 49-55.
• Harris, M. (1997). Vacas, cerdos, guerras y brujas. Los enigmas de la cultura. Alianza Editorial (edició de butxaca). Madrid.
• Harrison, J. (1980). Prolegomena to the study of greek Religion. Londres: 103.
• Hodder, I. (1989). Post-modernism, Post-structuralist and Post-processual Arqueology. A: hodder, I. (ed.). The Meanings of Things. Material Culture and Symbolic Expression. Unwin Hyman: 64-78.
• Hojlund, F. (1983). The Maussoleion sacrifice. American Journal of Archaeology, 87 (2): 145-152.
• Iborra, M. P. (2004). La ganadería y la caza desde el bronze final hasta el ibérico final en el territorio valenciano. Serie de Trabajos Varios, 103. Servicio de Investigación Prehistórica. Diputación Provincial de Valencia.
• Jarman, M. R. (1973). Preliminary report on the animals bones. A: coldstream, N. J. Knossos. The sanctuary of Démeter (BSA-S, 8). Londres: 177-179.
• Leclerc, J., Masset, C. (1982). Les tombes collectives. La Mort dans la Prehistoire, Histoire et Archiologie. Les dossiers, 66: 52.
• Lincoln, B. (1991). Sacerdotes, Guerreros y Ganado. Un estudio sobre la ecología de las religiones. Akal Universitaria. Serie Interdisciplinar. Ediciones Akal SA. Torrejón de Ardoz.
• Lipinski, E. (1992). Tarifs sacrificiels. A: liPinski, E. (ed.). Dictionnaire de la civilisation phénicienne et punique. Ed. Brepols: 439 -440.
• Littauer, M. A., Crowel, J. (1979). Wheeled vehicles and ridden animals in the Ancient Near East. Leiden.
• Loisy, A. (1920). Essai historique sur le sacrifice. París.
• López, J., Ribes, J-L., Bellmunt, P. (2001). Colors de terra: la vida i la mort en una aldea d’ara fa 4.000 anys Minferri (Juneda). Quaderns de la Sala d’Arqueologia, 1. Lleida.
• Louis, M., Tafanel, J. (1955). Le Premier Age du Fer Lenguadocien, vol. I. Montpellier: 121-125.
• Llanos, A. (1976). Poblado protohistórico de la Hoya, Laguardia-Álava. Consejo de Cultura de la Diputación Foral de Álava. Vitoria-Gasteiz.
• Majó, T. (2001/2002). Estudi antropològic de les restes humanes del jaciment de Carretelà. Revista d’Arqueologia de Ponent, 11-12: 252-254.
• Maluquer, J. (1984). Cortes de Navarra, Exploraciones de 1983. Trabajos de Arqueología de Navarra, 4: 47.
• Méniel, P. (2001). Les Gaulois et les animaux, élevage, repas et sacrificies, Ed. Errance (Colletion des Hespérides). Paris.
• Méniel, P. (2005). Porc et sanglier en la Gaule Septentrional, entre archéologie i et imaginaire collectif. MUNIBE, 57. Homenage al Prof. Jésus Altuna. San Sebastián: 5-10.
• Miró, J. Mª., Molist, N. (1990). Elements de ritual domèstic al poblat ibèric de Penya del Moro (Barcelona). Zephyrus, 43: 311-319.
• Molist, N. (2003). La funcionalitat dels espais amb inhumacions perinatals múltiples en època ibèrica. A: Món ibèric als Països Catalans: homenatge a Josep Barberà i Farràs. XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà: 1015-1024.
• Morales Pérez, J. V. (2008). Zooarqueología en un contexto ritual: Possibilidades de estudio y ejemplos de aplicación en el Mediterráneo. A: Ferrer, E., mazuelos, J., escacena, J. L. (eds.). De dioses y Bestias. Animales y religión en el Mundo Antiguo. Spal Monografías, XI, Universidad de Sevilla: 13-32.
• Moya, A., López, J. B., Lafuente, A., Rey, J., Tartera, E., Vidal, A. i Equip Vincamet (Alonso, N., Junyent, E., Nieto, A., Agustí, B., Gallart, J.) (2005). El Grup del Segre-Cinca II (1250-950 cal. a.n.e.) a les terres del Baix Cinca: el poblat clos de Vincamet (Fraga, Osca). Revista d’Arqueologia de Ponent, 15: 13-58.
• Nadal, J. (2002). Informe faunístic del jaciment d’època ibèrica de Casa Bona-Cal Notari (Vilanova i la Geltrú, El Garraf). Treball inèdit
• Albizuri, S. (2012). Depósitos de ovicaprino en ámbito doméstico ibérico. El ejemplo del Poblado de Ca N’Oliver (Cerdanyola del Vallès, Barcelona). Archeofauna: 85-101.
• Nieto, A. (2008). El ritual d’inhumació de fetus d’èquid a la fortalesa ibèrica de els Vilars (Arbeca, les Garrigues). Noves aportacions a la problemàtica de la domesticació del cavall a la plana occidental catalana de la primera edat del ferro a l’ibèric antic. Tesina de llicenciatura. DEA. Universitat de Lleida.
• Nieto, A. (2010). El caballo símbolo de poder. Investigación y Ciencia, 400: 6-7.
• Nieto, A. (2012). Entre el consum i l’afecte. La interacció entre els animals i les comunitats protohistòriques de la plana occidental catalana (segles vii iv a.n.e). Tesi doctoral. Departament d’Història. Universitat de Lleida.
• Nieto, A., Gardeisen, A., López, J-B., Junyent, E. (2010). Inhumations de foetus d’équides dans la fortresse du premier âge du Fer de Els Vilars (Arbeca, Catalogne). A: Gardeisen, A., Furet, E., BoulBes, N. (eds.). Actes du Colloque: Histoire d’équidés des textes, des images et des os, Monographies d’Archéologie Méditerraneenne, Hors-série 4: 126-147.
• Pérez Fernández, M. (2003). La Biblia y Corán Abraham Abinu, Ibrahim Abuna. MEAH, Sección de Hebreo, 52: 97-118.
• Pritchett, W. K. (1979). The Greek State at War, III, Religion. Berkeley.
• Quesada, F. (2005). El gobierno del caballo montado en la antigüedad clásica con especial referencia al caso de Iberia. Bocados, espuelas y la cuestión de la silla de montar, estribos y herraduras. Gladius, XXV: 97-150.
• Quesada, F., GaBaldón, M. (2008). ¿Hipolatría, epifanía, protección de un bien valioso? En torno al papel “religioso” de los équidos en la Protohistoria peninsular. A: Ferrer, E., mazuelos, J., escacena, J. L. (coord.). De dioses y bestias. Animales y Religión en el Mundo Antiguo. SPAL Monografías XI. Universitat de Sevilla: 143-162.
• Quinto Romero, M. L. (en premsa). La Cera en las ofrendas Religiosas. A: I Jornadas de Antropología de Madrid.
• Ramos, R. (1989). Sobre cierto tipo de enterramientos infantiles ibéricos. Inhumaciones infantiles en el ámbito mediterráneo español (siglos vii aE al ii dE). Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Catellonenses, 14: 127-131.
• Rappaport, R. A. (1967). Pigs for the ancestors: Ritual in the Ecology or a New Guinea People. Yale University Press. New Haven.
• Renfrew, C. (1994). The Archaeology of Religion. A: Renfrew, C. i Zubrow, E. B. (eds.). The Ancient Mind. Elements of Cognitive Archaeology. Cambridge University Press. Cambridge: 47-54.
• Sagan, E. (1974). Cannibalism, Human aggression and Cultural Form. New York.
• Sanmartí, J., Santacana, J. (1992). El poblat ibèric d’Alorda Park. Calafell, Baix Penedès. Excavacions Arqueològiques a Catalunya 11. Barcelona.
• Sanz, C., Romero, F. (2007). Trigo, adobes, hierro y ciudades. Los vacceos en los inicios de la Historia. A: sanz, C. i romero, F. (eds.). En los extremos de la región Vaccea. León: 1-41.
• Soler, J. (1998). Enciclopèdia de la Fantasia popular catalana. Ed. Barcanova. Barcelona.
• Subirà, E., Molist, N. (2008). Inhumacions perinatals múltiples i espais de treball en els assentaments ibers. A: Gusi, F., Muriel, S. & Olaria, C. (coords.). Nasciturus, infans, puerulus, vobis mater terra. Sèrie de Prehistòria i Arqueologia, Servei d’investigacions arqueològiques i prehistòriques (SIAP): 365-385.
• Tarradell, M. (1965). Enterramientos infantiles en el interior de habitaciones ibéricas. Pyrenae, 1: 174-175.
• Tylor, E. (1920). Primitive Culture: Researches into the Development of Mythology, Philosophy, Religion, Language, Art and Custom, vol. I (sisena edició). Londres.
• Valenzuela, S. (2008). Alimentació i ramaderia al Penedès durant la protohistòria (segles vii-iii aC). Premi d’Arqueologia, Memorial Josep Barberà i Farràs (cinquena edició). Societat Catalana d’Arqueologia. Barcelona.
• Vernant, J. P. (1973). Le mariage en Grèce archaïque, XXVIII, p. 51-74,
• Vidal, A., Alonso, N., Colet, A., Escala, O., Gené, M., Junyent, E., LaFuente, A., López, J. B., Moya, A., Tartera, E. (2004). Memòria de la XXa campanya d’excavacions arqueològiques a la Fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues). GIP (Grup d’Investigació Prehistòrica). Universitat de Lleida.
• Vidal, A., Alonso, N., Colet, A., Escala, O., Junyent, E., Lafuente, A., LóPez, J. B., Moya, A., Nieto, A., Tartera, E. (2006). Els Vilars (Arbeca, les Garrigues). Informe de les intervencions arqueològiques de l’any 2006. GIP (Grup d’Investigació Prehistòrica). Universitat de Lleida.
• Von Rad, G. (1997). Libro del Génesis. Salamanca.
• Wagner, M. A. (2006). Dictionnaire mythologique et historique du cheval. Editions du Rocher. France.