Propiedad de la tierra y desigualdad social en el mundo rural catalán de mediados del siglo XIX

Referencias bibliográficas

• ARACIL, R. FERRER, L. PONCE, S. RECAÑO, J. Y SEGURA, A. (2000): «L'estructura de la propietat de la terra a la Catalunya rural: les comarques de Barcelona i Girona (1850-1930)», Estudis d'Història Agrària, 13, pp. 183-199.
• COLLS, J. (2012): «Família, patrimoni i herència. La família masovera i la seva dinàmica interna», en SAGUER, E. (coord.) Forçats a foc i llum. Una història oral dels últims ma-sovers de la regió de Girona, 1930-2000, Barcelona, Generalitat de Catalunya, pp. 313-364.
• COLOMÉ, J. (1992): «Estructura de la propiedad y crisis agraria a finales del siglo XIX: la comarca del Penedès», en GARRABOU, R. (coord.) Propiedad y explotación campesina en la España contemporánea, Madrid, MAPA, pp. 237-260.
• COLOMÉ, J. (1997): «Los amillaramientos como fuente documental histórica. Algunas reflexiones a partir del grado de ocultación detectado en las comarcas vitícolas catalanas », comunicación presentada al VI Congreso de la Asociación de Historia Económica (Girona).
• COLOMÉ, J.; SAGUER, E. y VICEDO, E. (2002): «Las condiciones de reproducción económica de las unidades familiares campesinas en Cataluña a mediados del siglo XIX», en MARTÍNEZ CARRIÓN, J. M. (ed.) El nivel de vida en la España rural, siglos XVIII-XX, Alicante, PUA, pp. 321-356.
• CUSSÓ, X.; GARRABOU, R. y TELLO, E. (2006): «Social metabolism in an agrarian region of Catalonia (Spain) in 1860-70: flows, energy balance and land use», Ecological Economics, 58, pp. 49-65.
• FERRER, L. (1987): Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya central (segles XVIIIXX), Barcelona, PAM.
• FERRER, L.; SEGURA, A. y SUAU, J. (1983): «L'estructura de la propietat de la terra al Pla de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX», Estudis d'Història Agrària, 6, pp. 131-156
• GARCÍA ZU7acute;ÑIGA, M. (2011): «La evolución de los días de trabajo en España, 1250-1918», comunicación presentada al X Congreso Internacional de la AEHE, Sevilla.
• GARRABOU, R.; PLANAS, J. y SAGUER, E. (2001a): Un capitalisme impossible? La gestió de la propietat agrària a la Catalunya contemporània, Vic, Eumo.
• GARRABOU, R.; PLANAS, J. y SAGUER, E. (2001b): «Sharecropping and the Management of Large Rural Estates in Catalonia, 1850-1950», The Journal of Peasant Studies, XXVIII-3, pp. 89-108.
• GARRABOU, R.; PLANAS, J. y SAGUER, E. (2012): «The management of agricultural estates in Catalonia in the 19th and early 20th centuries», Agricultural History Review, 60, pp. 173-190.
• GARRABOU, R.; PUJOL, J.; COLOMÉ, J. y SAGUER, E. (1992): «Estabilidad y cambio de la explotación campesina (Cataluña, siglos XIX-XX)», en GARRABOU, R. (coord.) Propiedad y explotación campesina en la España contemporánea, Madrid, MAPA.
• GARRABOU, R. yTELLO, E. (2004): «Constructors de paisatges. Amos de masies, masovers i rabassaires al territori del Vallès (1716-1860», en VV.AA., Josep Fontana, Història i projecte social. Reconeixement d'una trajectòria, 1, Barcelona, Crítica, pp. 83-104.
• GARRABOU, R.; TELLO, E. y CUSSÓ, X. (2008): «El cambio de usos del suelo en la comarca catalana del Vallès (1850-2000): fuerzas motoras y agentes rectores de la transforma-ción del territorio», en GARRABOU, R. y NAREDO, J. M. (eds.), El paisaje en perspective histórica. Formación y transformación del paisaje en el mundo mediterráneo, Zaragoza, SEHA-PUZ, pp. 233-258.
• GARRABOU, R.; TELLO, E. y CUSSÓ, X. (2010): «Ecological and socio-economic functioning in the middle of the nineeenth century. A Catalan case study (the Vallès county,1850-1870)», en LANDSTREINER, E. y LANGTHALER, E., Agrosystems and labour relations in European rural societies, Turnhout, Brepols, pp. 119-154.
• GUTIÉRREZ, M. (1992): «La propiedad de la tierra en una comarca de la Cataluña interior: 'L'Anoia' en la segunda mitad del siglo XIX», en GARRABOU, R. (coord.), Propiedad y explotación campesina en la España contemporánea, Madrid, MAPA, pp. 293-323.
• HERMENT, L. (2012): Les fruits du partage. Petits paysans du Bassin Parisien au XIXe siècle, Rennes, Presses Universitaires de Rennes.
• JOVER AVELLÀ, G. (2013): «Escrutar el mercat de treball a través de la lent de les comptabilitats agràries. El treball a jornal segons el llibres de comptes de son Costa (Mallorca), 1729-1754» en SAGUER, E.; JOVER, G. y BENITO, H. (eds.), Comptes de senyor, comptes de pagès. Les comptabilitats en la història rural, Girona, Universitat de Girona, Associació d'Història Rural, Documenta Universitaria, pp. 241-261.
• LLOVET, J. (1935): «Les condicions del treball agrícola i el sistema de producció a la plana de l'Alt Empordà», Arxius de l'Escola Superior d'Agricultura, 1, pp. 99-121.
• PEIRÓ ARROYO, A. (2002): Jornaleros y mancebos. Identidad, organización y conflicto en los trabajadores del Antiguo Régimen, Barcelona, Crítica.
• PLANAS, J. (1999): «L'estabilitat de la gran propietat a l'època contemporània. Un exemple comarcal: el Vallès Oriental, 1860-1940», en CARRERAS, A.; PASCUAL, P.; REHER, D. y SUDRIÀ, C. (eds.), La industrialització i el desenvolupament econòmic d'Espanya, Collecció Homenatges, 17: Doctor Jordi Nadal, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, vol. I, pp. 559-578.
• PRO, J. (1994): «Ocultación de la riqueza rústica en España (1870-1936): acerca de la fiabilidad de las estadísticas sobre la propiedad y el uso de la tierra», Revista de Historia Económica, XIII, 1, pp. 89-114.
• SAGUER, E. (2005): Treball agrari i reproducció econòmica. El Baix Empordà a mitjan segle XIX, Girona, Documenta Universitaria, Universitat de Girona, Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines.
• SALES, F. (1994): «Transformacions agràries a les Garrigues (1860-1936)», Recerques: història, economia, cultura, 29, p. 88-108.
• SARASU7acute;A, C. (2013): «Activos desde cuándo? La edad de acceso al mercado de trabajo en la España del siglo XVIII», DT-AEHE N1309.
• SEGURA, A. (1990): «Els amillaraments: una font per a l'anàlisi de la propietat de la terra a la segona meitat del segle XIX», Estudis d'Història Agrària, 8, pp. 235-265.
• SEGURA, A. (1993): Burgesia i propietat a la terra a Catalunya en el segle XIX. Les comarques barcelonines, Barcelona, Curial.
• TRIBÓ, G. (1992): «Evolución de la estructura agraria del Baix Llobregat», en GARRABOU, R. (coord.), Propiedad y explotación campesina en la España contemporánea, Madrid, MAPA, pp. 209-235.
• VALLEJO, R. (2000): «Los amillaramientos como fuente estadística: una visión crítica desde la contribución territorial», Historia Agraria, 20, pp. 95-122.
• VALLS-JUNYENT, F. (1996): La dinàmica del canvi agrari a la Catalunya interior. L'Anoia, 1720-1860, Barcelona, PAM.