Interrelaciones autoidentificatorias en Cataluña. Jóvenes "autóctonos", comunitarios, magrebíes e hispanoamericanos

  1. Lapresta Rey, Cecilio
  2. Huguet Canalis, Ángel
  3. Poalelungi, Carmen
Revista:
Scripta Nova: Revista electrónica de geografía y ciencias sociales

ISSN: 1138-9788

Año de publicación: 2014

Número: 18

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Scripta Nova: Revista electrónica de geografía y ciencias sociales

Resumen

Situados en Cataluña y desde una perspectiva cuantitativa, existen muy pocos trabajos que analicen la construcción de las autoidentificaciones múltiples y sus interrelaciones en el caso de los migrantes, así como el poder explicativo de la autoidentificación con España y el área de origen sobre la autoidentificación con Cataluña. Todo ello se acentúa al incluir en el análisis el impacto de la cohorte generacional y la comparación con los �autóctonos�. Precisamente el estudio de estas dinámicas es el objetivo principal de este artículo. Los resultados son fruto del análisis de un cuestionario aplicado a un total de 1074 jóvenes de 14-16 años en Cataluña (437 migrantes y 637 �autóctonos�). Las principales conclusiones apuntan hacia el poder analítico de las autoidentificaciones, las diferencias entre �autóctonos� y migrantes, la escasísima interacción de la identificación con el área de origen en los procesos analizados, así como las diferencias en función de las cohortes.

Referencias bibliográficas

  • ALARCÓN, A. (Dir.). Joves d’origen immigrant a Catalunya. Necessitats i demandes. Una aproximació sociológica. Barcelona: Generalitat de Catalunya – Departament d’Acció Social i Ciutadania – Secretaria de Joventut, 2010. 312 p.
  • APARICIO, R. The integration of the second and 1.5 generations of Moroccan, Dominican and Peruvian origin in Madrid and Barcelona. Journal of Ethnic and Migration Studies, 2007, vol. 33, nº 7, p. 1169-1193.
  • APARICIO, R. y TORNOS, A. Hijos de inmigrantes que se hacen adultos: marroquíes, dominicanos, peruanos. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 2005. 162 p.
  • BESALÚ, X. y CLIMENT, T. (Coords.). Construint Identitats. Espais i processos de socialització dels joves d’origen immigrat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2004. 254 p.
  • BLANCO, C. Las migraciones contemporáneas. Madrid: Alianza, 2000. 208 p.
  • CASAS, M. (Coord.). També Catalans: fills i filles de famílies immigrades. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2003. 143 p.
  • CASTELLS, M. La era de la información (Vol. II). El poder de la identidad. Madrid: Alianza, 1998. 565 p.
  • DAHA, M. Contextual factors contributing to ethnic identity development of second-generation Iranian American adolescents. Journal of Adolescent Research, 2011, vol. 26, nº 5, p. 543-569.
  • ERIKSON, E.H. Identity, youth and crisis. New York: W.W. Norton, 1968. 336 p.
  • FEIXA, C. Generación uno punto cinco. Revista de estudios de juventud, 2008, nº 80, p. 115-127.
  • GUALDA, E. Las raíces de la pertenencia y la identidad en adolescentes y jóvenes migrados en Huelva. En ARJONA, Á, CHECA, JC. y BELMONTE, T. (eds.). Biculturalismo y segundas generaciones. Barcelona: Icaria, 2011. p. 223-253
  • GUIBERNAU, M. Nationalism and intellectuals in nations without State: The Catalan case. Political Studies, 2000a. nº. 48, p. 98-1005.
  • GUIBERNAU, M. Spain: Catalonia and the Basque Country. Parlamentary Affairs, 2000b. vol. 53, nº 1, p. 55-68.
  • HAINES, D. W. Ethnicity’s shadows: race, religion and nationality as alternative identities among recent United States arrivals. Identities, 2007, nº. 14, p. 285-312.
  • INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA. “INEBASE”. [En línea]. <http://www.ine.es/inebmenu/indice.htm#6a>. [3 de mayo de 2014].
  • JIMÉNEZ, T.R. Mexican immigrant replenishment and the continuing significance of ethnicity and race. American Journal of Sociology, 2008, vol. 113, nº 6, p. 1527-1567.
  • KAYA, I. Identity across generations: a Turkish American case study. Middle East Journal, 2009, vol. 63, nº 4, p. 617-632.
  • LAPRESTA, C., HUGUET, Á y JANÉS, J. Análisis discursivo de las actitudes lingüísticas de los escolares de origen inmigrante en Cataluña. Revista de Educación, 2010, nº 353, p.521-547.
  • LAPRESTA, C., HUGUET, Á., CHIREAC, S. y SANSÓ, C. Identificacions múltiples i grau de coidentificació amb Catalunya i altres referents dels fills i filles de persones migrades a Catalunya. En Generalitat de Catalunya - Secretaria per a la Immigració. Recerca i Immigració III. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Acció Social i Ciutadania. Secretaria per a la Immigració. 2011, p. 135-174.
  • LAPRESTA, C., HUGUET, Á., IANOS, A. y SANSÓ, C. Autoidentificaciones de los descendientes de migrantes en Cataluña. Incidencia de la cohorte generacional (1.25 / 1.50 / 1.75 / 2.0 / 2.5). Migraciones, 2012, 31, p. 99-123.
  • LAPRESTA, C., HUGUET, Á., IANOS, A. y POALELUNGI, C. Conocimiento del español como capital ligüístico. La situación de los jóvenes migrados en España (Cataluña). Incidencia del área de Origen y la Cohorte Generacional. En TERBORG, R. y ALARCÓN, A. (Eds.). Lengua española en la época de la globalización. México: UNAM, en prensa.
  • LLOBERA, J.R. Foundations of national identity: from Catalonia to Europe. New York: Berghahn Books, 2004. 215 p.
  • MARTÍNEZ-HERRERA, E. y MILEY, T.J. The constituion and the politics of national identity in Spain. Nations and Nationalism, 2010, vol. 16, nº 1, p. 6-30.
  • NAÏR, S. Política de ciudadanía. En GUERRA, A. y TEZANOS, JF. (eds.). La inmigración y sus causas. Madrid: Sistema, 2008. p. 549-566.
  • PORTES, A. y RUMBAUT, R. (Eds.). Legacies: The story of the immigrant second generation. Berkeley: University of California Press, 2001. 406 p.
  • PORTES, A. y RIVAS, A. The adaptation of migrant children. The future of children, 2011, vol. 21, nº 1, p. 219-246.
  • PORTES, A., VICKSTROM, E. y APARICIO, R. Coming in age on Spain: the self-identification, beliefs and self-esteem of the second generation. British Journal of Sociology, 2011, vol. 62, nº 3, p. 387-417.
  • PORTES, A., CELAYA, A., VICKSTROM, E. y APARICIO, R. ¿Quiénes somos? Influencia de los padres en la identidad y autoestima de los jóvenes de segunda generación en España. Revista Internacional de Sociología, 2012, vol. 70, nº 1, p. 9-37.
  • RAMAKRISHNAN, S. K. Second-generation immigrants? “The 2.5 generation” in the United States. Social Science Quarterly, 2004, vol. 85, nº 2, p. 380-399.
  • REQUEJO, F. Revealing the dark side of traditional democracies in plurinational societies: the case of Catalonia and the Spanish ‘Estado de las Autonomías’. Nations and Nationalism, 2010, vol. 16, nº 1, p. 148-168.
  • RUMBAUT, R. The crucible within: ethnic identity, self-esteem and segmented assimilation among children of immigrants. International Migration Review, 1994, vol. 28, nº 4, p. 748-794.
  • RUMBAUT, R. Ties that bind: Immigration and immigrant families in the United States. En BOOTH, A., CROUTER, A.C. y LANDALE, N.S. Immigration and the family: Research and Policy on US immigrant. Mahwah: Laurence Erlbaum, 1997. p. 3-46.
  • RUMBAUT, R. Ages, life stages and generational cohorts: the composing the immigrant first and second generations in the United States. International Migration Review, 2004, vol. 38, nº 3, p. 1160-1205.
  • SOLE, C. Sociedades de emigración – sociedades de inmigración. Inmigración interior, comunitaria y no comunitaria. En SOLÉ, C. e IZQUIERDO, A. (coords.). Integraciones diferenciadas: migraciones en Cataluña, Galicia y Andalucía. Barcelona: Anthropos, 2005. p. 13-21.
  • SOLE, C. Políticas de inmigración. Integración y Ciudadanía. En GUERRA, A. y TEZANOS, JF. (eds.). La inmigración y sus causas. Madrid: Editorial Sistema, 2008. p. 489-516.
  • SOLÉ, C., ALCALDE, R., PONT, J., LURBE K. y PARELLA, S. El concepto de integración desde la sociología de las migraciones. Migraciones, 2002, nº. 12, p. 9-41.
  • SOLÉ, C. y A. IZQUIERDO. Integraciones diferenciadas: migraciones en Cataluña, Galicia y Andalucía. Barcelona: Anthropos, 2005. 364 p.
  • TOURAINE, A. Pourrons-nous vivre ensemble? Égaux et different. Paris: Librairie Arthème Fayard, 1997. 396 p.
  • TRENCHS, M. y PATIÑO, A. Language Attitudes of Latin-American Newcomers in Three Secondary School Reception Classes in Catalonia. En ARNAU, J. (ed.). Reviving Catalan at School. Challenges and Instructional Approaches. Bristol: Multilingual Matters, 2013, p. 49-71.
  • VERTOVEC, S. The emergence of Superdiversity in Britain. Oxford: WP 25, Centre on Immigration, Policy and Society. 2006.
  • VERTOVEC, S. Super-diversity and its implications. Ethnic and Racial Studies, 2007, vol. 30, nº 6, p. 1024-1054.
  • WARNER, W.L. y L. STROLE. The social systems of American ethnic groups. New Haven: Yale University Press. 1945. 318 p.
  • WATERS, M.C. y JIMÉNEZ, T.R. Assessing immigrant assimilation: new empirical and theoretical challenges. Annual Review of Sociology, 2005, nº 31, p. 105-125.
  • ZAPATA BARRERO, R. Los contextos históricos de la noción de ciudadanía: inclusión y exclusión. Anthropos, 2001, nº 191, p. 23-40.
  • ZAPATA BARRERO, R. Multiculturalidad e Inmigración. Madrid: Síntesis, 2004. 287 p.