Segle XIX. Esperances i Fracassos de la Modernitat a l'Educació. Situació d'Espanya

  1. Tahull Fort, Joan
  2. Montero Plaza, Iolanda
  3. Molina Luque, Fidel
Revista:
Historia Social y de la Educación

ISSN: 2014-3567

Año de publicación: 2016

Título del ejemplar: February

Volumen: 5

Número: 1

Páginas: 26-51

Tipo: Artículo

DOI: 10.17583/HSE.2016.1718 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Otras publicaciones en: Historia Social y de la Educación

Resumen

La Modernitat s’inicia al segle XV i cristal·litza al XIX amb unes característiques molt concretes. Aquest període es caracteritza per l’ús de la raó com a element prioritari en l’organització de les diverses institucions socials. L’escola no és aliena a aquest procés, també hi està influïda. Hi ha sectors de la societat espanyola que demanen un ensenyament públic, gratuït, lliure i de qualitat. Tanmateix, aquestes reivindicacions topen amb la realitat espanyola conservadora. Determinats grups polítics paralitzen totes les propostes progressistes. La situació de l’educació espanyola al segle XIX era que les inversions de l’Administració eren molt minses. Els equipaments educatius eren en molts casos lamentables. També, la remuneració dels mestres era molt baixa. La mateixa societat tenia una consideració del mestre negativa. El país tenia un col·lectiu molt gran d’individus analfabets, els quals vivien en la indigència. L’economia era subdesenvolupada i primitiva. Hi havia una manca d’interès evident de les elits per abordar les diverses qüestions socials i econòmiques fonamentals.

Referencias bibliográficas

  • Ander Egg, E. (2000). Métodos y técnicas de investigación social. Buenos Aires: Lumen-Humanitas.
  • Ballarín, P. (2001). La Educación de las mujeres en la España contemporánea: siglo XIX-XX. Madrid: Síntesi.
  • Brenan, G. (1978). El laberinto español. Antecedentes sociales y políticos de la Guerra Civil. Barcelona: Ibérica de Ediciones y Publicaciones.
  • Coriat , B. (2001). El taller y el cronómetro: ensayo sobre el taylorismo, el fordismo y la producción en masa. Madrid: Siglo XXI.
  • Dewey, J. (1985). Democràcia i escola. Vic: EUMO Editorial.
  • Dewey, J. (1997). Mi credo pedagógico. León: Universidad de León.
  • Durkheim, E. (1991). Educació i sociologia. Vic: EUMO Editorial.
  • Escolano Benito, A. (1992). Leer y escribir en España: doscientos años de alfabetización. Madrid: Fundación Germán Sánchez Rupérez.
  • Escolano Benito, A. (2002). Historia de la educación: edad contemporánea. Madrid: UNED.
  • Garcia, V. (2013). La educación en la España de finales del siglo XIX. Revista Iberian, 7, 35-50. Recuperat de http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4687077
  • Homs, O. (1991). Pròleg, a Durkheim, E. (1991). Educació i sociologia. Vic: EUMO Editorial.
  • Martín Jiménez, I. (1994). El sistema educativo de la Restauración: primaria y secundaria en el distrito universitario de Valladolid (1987-1900). Valladolid: Junta de Castilla y León
  • Mayordomo, A. y otros (1878). Memoria sobre el estado de la Educación e instrucción en las escuelas públicas de Valladolid presentada por la junta Local de 1ª Enseñanza al Excelentísimo Ayuntamiento de esta capital. Libreria de Gavieria y Zapatero. Valladolid.
  • Laspalas, F. J. (1993). La reivención de la escuela: cinco estudios sobre la enseñanza elemental durante la edad moderna. Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra.
  • Laspalas, F. J. (1993-1994). El ciclo escolar de la enseñanza elemental en Pamplona a principios del siglo XIX. Revista Historia de la educación, XII-XIII, 327-340. Recuperat de http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=87479
  • Lozano, C. (1994). La educación en los siglos XIX y XX. Madrid: Síntesis.
  • Ossenbach, G. (2012). Génesis de los sistemas educativos nacionales en el mundo occidental, a Tiana, A. y otros (2012). Historia de la educación (Edad Contemporánea). Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia.
  • Molero, A. (1987). El modelo de maestro en el pensamiento de la Institución Libre de Enseñanza. Revista interuniversitaria de formación del profesorado, 3, 7-22. Recuperat de http://dialnet.unirioja.es/ejemplar/11358
  • Rotger, J. M. (1990). Sociologia de l'educació. Vic: EUMO Vic.
  • Ruiz, L. & Tellado, I. (2014). Joaquín Sama, la Institución Libre de Enseñanza y su amistad con Giner de los Ríos y los Machado. Revista Historia Social y de la Educación 3(2), 185-202. doi: 10.4471/hse.2014.11
  • Sánchez Agustí, M. (2002). La Educación española a finales del XIX: una mirada a través del periódico republicano La Libertad. Madrid: Milenio.
  • Tahull, J. (2012). L'autoritat a l'educació, entre la modernitat i la postmodernitat. Anàlisi sociològica del concepte d'autoritat al Sistema Educatiu Català. Estudi comparatiu del model educatiu franquista i l'actual (1939-2011). [en línea]. Tesis doctoral. Universidad de Lleida. Recuperat de http://www.tdx.cat/handle/10803/80750.
  • Tahull J. & Montero, Y. (2015). Malestar en la escuela. Conflicto entre profesores. Revista Educar, 51(1), 169-188. doi: 10.5565/rev/educar.658
  • Terrén, E. (1999). Educación y modernidad: entre la utopía y la burocracia. A Coruña: Anthropos.