L'Arqueologia del paisatge de la Catalunya medieval

Referencias bibliográficas

• Abbe, J.-L. (2006). À la conquête des étangs. L’aménagement de l’espace en Languedoc méditerranéen (XIIe – XVe siècle). Tolosa de Llenguadoc: Presses Universitaires du Mirail.
• Altisent, A. (1993). Diplomatari de Santa Maria de Poblet. Vol. 1. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Abadia de Poblet.
• Andreu, J. (2000). L’Ordinació de Petra, any 1300. Teoria i realitat. Petra: Ajuntament de Petra.
• Ariño, E.; Gurt, J. M.; Palet, J. M. (2004). El pasado presente. Arqueología de los paisajes en la Hispania romana. Barcelona: Universitat de Barcelona; Salamanca: Universidad de Salamanca.
• Astill, G.; Davies, W. (1997). A Breton Landscape. Londres: UCL Press Limited.
• Aston, M. (1985). Interpreting the Landscape. Landscape Archaeology in Local Studies. Londres: Batsford.
• Aston, M.; Gerrard, C. (2013). Interpreting the English Village. Landscape and Community at Shapwick, Somerset. Oxford: Windgather.
• Aventín, M. (1990). Vilamajor, 872-1299. De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: Ausa.
• Badia, A. M. (1958). «Toponymie de l’acte de recconnaisance de propriété au monastère de Sant Joan de les Abadesses (an 913)». A: Actes et Mémoires du Cinquième Congrès International de Science Onomastique. Vol. I. Salamanca, p. 357-375.
• Badia, A. M. (1961). «L’acte de recconnaisance au monastère de Sant Joan de les Abadesses (an 913) et son importance pour l’onomastique catalane». A: 6 Internationaler Kongreß für Namenforshung, vol. III. Munic, p. 93-100.
• Ballesteros, P. (2010). «La arqueología rural y la construcción de un paisaje agrario medieval: el caso de Galicia». A: Kirchner, H. (ed.) (2010). Por una arqueología agraria. Perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas. Oxford: BAR International Series 2062, p. 25-39.
• Barceló, M.; Kirchner, H.; Navarro, C. (1996). El agua que no duerme. Fundamentos de la arqueología hidràulica andalusí. Granada: El Legado Andalusí.
• Barraqué, J.-P.; Sénac, Ph. (ed.) (2009). Habitats et peuplement dans les Pyrénées au Moyen âge et à l’époque moderne. Tolosa de Llenguadoc: CNRS; Université de Toulouse - Le Mirail.
• Bartlett, R. (2003). La formación de Europa. Conquista, colonización y cambio cultural, 950-1350. València: Universitat de València; Universidad de Granada.
• Baudreu, D. (1986). «Une forme de villages médiévaux concentrés: le cas du Bas-Razès (Aude)». Archéologie du Midi médiéval [Carcassona], núm. 4, p. 49-73.
• Beaumont James, T.; Gerrard, C. (2007). Clarendon. Landscape of Kings. Macclesfield: Windgather.
• Beresford, M. W. (1967). New Towns of the Middle Ages: Town Plantation in England, Wales and Gascony. Londres.
• Blanco de la Lama, J. (2002). «Masos i masos grassos a la vall d’Amer (segles xiv-xvi)». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. 43, p. 29-105.
• Bolòs, J. (1987). «Fortificacions frontereres situades entre els rius Anoia i Gaià. L’estructuració d’un territori al segle x». A: Arqueología medieval española. II Congreso. Vol. II. Madrid: Comunidad de Madrid, p. 113-122.
• Bolòs, J. (1991). «Aportacions al coneixement de les vies de comunicació». A: Symposium Internacional sobre els orígens de Catalunya (segles VIII-XI). Vol. I. Barcelona: Generalitat de Catalunya, p. 409-436.
• Bolòs, J. (1995). El mas, el pagès i el senyor. Paisatge i societat en una parròquia de la Garrotxa a l’edat mitjana. Barcelona: Curial.
• Bolòs, J. (2001). Cartografia i història medieval. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.
• Bolòs, J. (2002b). «Les moulins en Catalogne au Moyen Âge». A: Mousnier, M. (ed.). Moulins el meuniers dans les campagnes européennes (IXe-XVIIIe siècle). Tolosa de Llenguadoc: Presses Universitaires du Mirail, p. 53-75.
• Bolòs, J. (2002c). «Un territori en temps de guerra». A: Hug Roger III, senyor en les muntanyes. Procés al darrer comte del Pallars. 1491. Lleida: Pagès, p. 41-77.
• Bolòs, J. (2004). Els orígens medievals del paisatge català. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans; Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
• Bolòs, J. (2005). «Processos de rompuda i d’ocupació de l’espai a l’època medieval. Alguns exemples catalans». A: Catafau, A. Les ressources naturelles des Pyrénées du Moyen Âge à l’époque moderne. Exploitation, gestion, appropriation. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan, p. 119-145.
• Bolòs, J. (2006). Atles del comtat d’Urgell (v788-993). Barcelona: Rafael Dalmau.
• Bolòs, J. (2006). Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV). Barcelona: Fundació Noguera.
• Bolòs, J. (2007a). «Conèixer el paisatge històric medieval per poder planificar i gestionar el territori». A: J. Bolòs, J. Estudiar i gestionar el paisatge històric. Territori i Societat a l’edat mitjana, IV. Lleida: Universitat de Lleida, p. 145-226.
• Bolòs, J. (2007b). «Nous mètodes per a conèixer els camins medievals: la xarxa de vies a la Catalunya Central». A: El camí de Sant Jaume i Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 49-60.
• Bolòs, J. (2008). Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV. Lleida: Paeria de Lleida; Pagès.
• Bolòs, J. (2009). Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991). Barcelona: Rafael Dalmau.
• Bolòs, J. (2009a). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Barcelona: Fundació Noguera.
• Bolòs, J. (2009b). «Aportació al coneixement de la morfogènesi dels pobles del comtat d’Empúries». A: Bolòs, J.; Vicedo, E. (ed.). Poblament, territori i història rural. VI Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, p. 261-284.
• Bolòs, J. (2010a). «PaHisCat: un projecte per conèixer el paisatge del passat i per gestionar el país en el futur». A: Bolòs, J. (ed.). La caracterització del paisatge històric. Territori i Societat: el paisatge històric. Vol. 5. Lleida: Universitat de Lleida, p. 41-82.
• Bolòs, J. (2010b). «Un paisatge complex d’un país molt vell. Els estudis d’història del paisatge per comprendre i valorar el territori». A: Bolòs, J. (ed.). La caracterització del paisatge històric. Territori i Societat: el paisatge històric. Vol. 5. Lleida: Universitat de Lleida, p. 83-147.
• Bolòs, J. (2010c). «Cambios y continuidades en el hàbitat de los Pirineos catalanes centrales a lo largo de la alta edad media». A: Sénac, Ph. Histoire et archéologie des sociétés de la vallée de l’Èbre (VIIe-XIe siècles). Tolosa de Llenguadoc: Université Toulouse II - Le Mirail, p. 91-123.
• Bolòs, J. (2012). Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998). Barcelona: Rafael Dalmau.
• Bolòs, J. (2013a). «Pobles de sagrera i pobles castrals: dues realitats enfrontades?». A: Mutgé, J; Salicrú, R.; Vela, C. (ed.). La Corona catalanoaragonesa, l’Islam i el món mediterrani. Estudis d’història medieval en homenatge a la doctora Maria Teresa Ferrer i Mallol. Barcelona: CSIC, p. 111-121.
• Bolòs, J. (2013b). «Els camins a Catalunya en temps de Jaume I». A: Ferrer, M. T. (ed.). Jaume I: commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I. Vol. 2. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 171-190.
• Bolòs, J. (ed.) (2002a). Paisatge i història en època medieval a la Catalunya Nova. Organització del territori i societat a la vila d’Agramunt (Urgell) i a la vall del Sió (segles V-XIX). Lleida: Universitat de Lleida.
• Bolòs, J. (en premsa). «Cartografia, paisatge històric i societat a l’alta edat mitjana: l’exemple de la Cerdanya». A: Bolòs, J. (ed.). Poblament i societat als Pirineus els darrers dos mil anys, Territori i Societat: el paisatge històric. Vol. 6. Lleida: Universitat de Lleida.
• Bolòs, J.; Bonales, J. (en premsa). Atles Històric de Menàrguens. El paisatge històric d’un municipi de la comarca de la Noguera al llarg de dos mil anys. Lleida: Ajuntament de Menàrguens; Universitat de Lleida.
• Bolòs, J.; Hurtado, V. (2001). Atles del comtat d’Osona (798-993). Barcelona: Rafael Dalmau.
• Bolòs, J.; Moran, J. (1994). Repertori d’antropònims catalans (RAC) I. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
• Bonales, J. (2011). Andorra la Vella sense límits, Història de les afrontacions d’una parròquia del Principat (segles XIII-XXI). Andorra: Comú d’Andorra la Vella.
• Bonnassie, P. (1994). «Les sagreres catalanes: la concentration de l’habitat dans le “cercle de paix” des églises (xie s.)». A: Fixot, M.; Zadora-Rio, E. L’environnement des églises et la topographie religieuse des campagnes médiévales. París: Editions de la Maison des Sciences de l’Homme, p. 68-79.
• Boone, J. L. (2009). Lost Civilization: The Contested Islamic Past in Spain and Portugal. Londres: Duckworth.
• Bowden, M. (1999). Unraveling the Landscape. An Inquisitive Approach to Archaeology. Stroud: Tempus.
• Canal, J.; Canal, E.; Nolla, J. M.; Sagrera, J. (2003). Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval. Girona: Ajuntament de Girona.
• Canal, J.; Fochs, C. (1992-1993). «La despoblació de la vall d’Hostoles entre 1349 i 1486». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. 41, p. 77-103.
• Catafau, A. (1998). Les celleres et la naissance du village en Roussillon (Xe-XVe siècles). Perpinyà: Trabucaire; PUP.
• Catafau, A. (ed.) (2005). Les ressources naturelles des Pyrénées du Moyen Âge à l’époque moderne. Explotation, gestion, appropriation. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan.
• Catafau, A.; Passarrius, O. (1995-1996). «Laroque-des-Albères de l’Antiquité à la fin du Moyen Âge. Histoire et archéologie du peuplement et de la mise en valeur d’un terroir villageois». Études roussillonnaises, vol. 14, p. 7-30.
• Chevallier, R. (2000). Lecture du temps dans l’espace. Topographie archéologie et historique. París: Picard.
• Chouquer, G. (1993): Entre Bourgogne et Franche-Comté. Histoire d’un paysage de l’époque gauloise à nos jours. París: Errance.
• Chouquer, G. (2008). Traité d’archéogéographie. La crise des récits géohistoriques. París: Errance.
• Chouquer, G. (2011). «Une discipline sans mandat». Études rurales [París]: Archéogéographie et disciplines voisines, núm. 188, p. 181-188. [González Villaescusa, G. (ed.)]
• Chouquer, G.; Watteaux, M. (2013). L’archéologie des disciplines géohistoriques. París: Errance.
• Clark, J.; Darlington, J.; Fairclough, G. (2004). Using Historic Landscape Characterisation. Londres: English Heritage; Lancashire Country Council.
• Conzen, M. R. G. (1960). Alnwick, Northumberland. A Study in Town-Plan Analysis. Londres: The Institute of British Geographers.
• Coromines, J. (1965). Estudis de toponímia catalana. Vol. I. Barcelona: Barcino.
• Coromines, J. (1997). Onomasticon Cataloniae. Vol. VIII. Barcelona: Curial; La Caixa. (Pel que fa al conjunt de l’obra, 1994-1997.)
• Cosgrove, D. (2006). «Modernity, community and the landscape idea». Journal of Material Culture, 11 (1/2), p. 49-66.
• Crawford, O. G. S. (1953). Archaeology in the Field. Londres: Phoenix House.
• Cursente, B. (1998). Des maisons et des hommes. La Gascogne médiévale (XIe- XVe siècle). Tolosa de Llenguadoc: Presses Universitaires du Mirail.
• Ejarque, A. (2009): Génesis y configuración microregional de un paisaje cultural pirenaico de alta montaña durante el Holoceno: estudio polínico y de otros indicadores paleoambientales en el valle del Madriu-Perafita-Claror (Andorra). Tesi de doctorat. Tarragona: ICAC; Universitat Rovira i Virgili.
• Eritja, X. (1996). «Hàbitat i espai ramader a la regió de Lleida (segle xii)». A: Busqueta, J. J.; Vicedo, E. (ed.). Béns comunals als Països Catalans i a l’Europa contemporània. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, p. 75-90.
• Eritja, X. (1998). De l’«almunia» a la «turris»: organització de l’espai a la regió de Lleida (segles XI-XIII). Lleida: Universitat de Lleida.
• Esquilache, F. (2007): Història de l’horta d’Aldaia. Construcció i evolució d’un paisatge social. Aldaia: Ajuntament d’Aldaia.
• Esteban, A. (ed.) (2003). Los paisajes de Parques Nacionales. La humanización de las altas cuencas de la Garona y las Nogueras (4500 aC - 1955 dC). Madrid: Ministerio del Medio Ambiente.
• Euba, I. (2009): Explotación de los recursos forestales desde el Neolítico hasta la época moderna en los valles de La Vansa-sierra del Cadí (Alt Urgell) y del Madriu (Andorra). Anàlisis antracológico de estructuras altimontanas. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
• Fabre, G.; Bourin, M.; Caille, J.; Debord, A. (ed.) (1996). Morphogenèse du village médiéval (IXe-XIIe siècles). Montpeller: Association pour la connaissance du patrimoine du Languedoc-Roussillon.
• Favory, F. (2012). «Les parcellaires anticues de Gaule médiane et septentrionale». A: Carpentier, V.; Marcigny, C. (ed.). Des hommes au champs. Pour une archéologie des espaces ruraux du Néolithique au Moyen Âge. Rennes: Presses Universitaires de Rennes, p. 111-130.
• Feliu, G. (1989), «Sant Joan de les Abadesses: algunes precisions sobre l’acta judicial del 913 i el poblament de la vall». A: Homenatge a la memoria del prof. Dr. Emilio Sáez. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 421-434.
• Folch, C. (2012). Els territoris del nord-est de Catalunya durant l’alta edat mitjana (segles VI-XI d.C.): organització territorial i arqueologia del poblament. (Tesi de Doctorat llegida a la Universitat Autònoma de Barcelona.)
• Francovich, R.; Hodges, R. (2003). Villa to Village. The Transformation of the Roman Countryside in Italy, c. 400-1000. Londres: Duckworth.
• Freedman, P. (1993). Els orígens de la servitud pagesa a la Catalunya medieval. Vic: Eumo.
• Galop, D. (1998). La forêt, l’homme et le troupeau dans les Pyrénées. 6000 ans d’Histoire de l’environnement entre Garonne et Méditerranée. Contribution palynologique. Tolosa de Llenguadoc: Geode; Laboratoire d’Ecologie Terrestres; Framespa.
• Gauthiez, B.; Zadora-Rio, E.; Galinié, H. (2003). Village et ville au Moyen Âge: les dynamiques morphologiques. 2 vol. Tours: Presses Universitaires François-Rabelais.
• Georges-Leroy, M.; Bock, J.; Dambrine, É.; Duprouey, J.L.; Gebhardt, A.; Laffite, J. D. (2012). «Les vestiges gallo-romains conservés dans le massif forestier de Haye (Meurthe-et-Moselle)». A: Carpentier, V.; Marcigny, C. (ed.). Des hommes au champs. Pour une archéologie des espaces ruraux du Néolithique au Moyen Âge. Rennes: Presses Universitaires de Rennes, p. 157-180.
• Gibert, J. (2012). «L’alta edat mitjana a la Catalunya central (segles vi-xi). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm. XXIII, p. 353-385.
• Gironella, J. M. (2010). Els molins i les salines de Castelló d’Empúries al segle XIV. La mòlta de cereals i el batanatge de teixits i l’obtenció de sal en una vila catalana baixmedieval. Barcelona: Fundació Noguera.
• Gironella, J. M. (2013). La mòlta de cereals i el batanatge de teixits al comtat d’Empúries i al vescomtat de Rocabertí. Finals del segle XIII i primera meitat del XIV. (Tesi de Doctorat defensada a la Universitat de Barcelona).
• Guinot, E.; Esquilache, F. (2012). «La reorganización del paisaje agrario en la huerta de Valencia después de la conquista cristiana. El sistema hidráulico y el parcelario de Montcada y Benifaraig en el siglo xiii». Debates de Arqueología medieval, núm. 2, p. 229-276.
• Gutiérrez Lloret, S. (2012 [2011]). «El reconocimiento arqueológico de la islamización. Una mirada desde al-Andalus». A: 711. Arqueología e historia entre dos mundos. Vol. 1. Madrid: Museo Arqueológico regional, p. 189-210.
• Higounet, Ch. (1975). Paysages et villages neufs du Moyen Âge. Recueil d’articles. Bordeus: Fédération historique du Sud-Ouest. (Els treballs originals havien estat publicats entre els anys 1944 i 1975.)
• Hodges, R. (2006). Roystone Grange. 6000 Years of a Peakland Landscape. Stroud: Tempus.
• Hooke, D. (2012). «“Wealdbra et Swina Mst”: Word Pasture in Early Medieval England». A: Turner, S.; Silvester, B. Life in Medieval Landscapes. People and Places in the Middle Ages. Oxford: Windgather, p. 32-49.
• Hoskins, W. G. (1982). Fieldwork in Local History. Londres: Faber and Faber. (1ª ed.: 1967.)
• Hoskins, W. G. (1985). The Making of the English Landscape. Londres: Penguin Books. (1ª ed.: 1955; també hi ha una edició de l’any 1977.)
• Izard, V. (1994). «Cartographie successive des entreprises métallurgiques dans les Pyrénées nord-catalanes; support préliminaire à l’étude éco-historique des forêts charbonnées». Archéologie du Midi médiéval, 12, p. 115-129.
• Kirchner, H. (1997). La construcció de l’espai pagès a Mayūrqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears.
• Kirchner, H. (ed.) (2010). Por una arqueología agraria. Perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas. Oxford: BAR (International Series; 2062).
• Kirchner, H.; Virgili, A.; Antolin, F. (en premsa). «Documentación escrita, parcelarios y carpología para la reconstrucción de un espacio de cultivo urbano en al-Andalus: Madina Turtusa (Tortosa) antes de 1148». Historia Agraria (en curs de publicació).
• Klápště, J.; Sommer, P. (ed.) (2009). Medieval Rural Settlement in Marginal Landscapes. Ruralia VII. Turnhout: Brepols.
• Kotarba, J. (2007). «Les sites d’époque wisigothique de la ligne LGV. Apports et limites pour les études d’occupation du sol de la plaine du Roussillon». Domitia, 8-9, p. 43-70.
• Kremer, D. (1974). «Zur Urkunde a. 913 des Archivo Condal in Barcelona». Beiträge zur Namenforschung Neue Folge, 9, p. 1-82.
• Lavigne, C. (2002). Essai sur la planification agraire au Moyen Âge. Les paysages neufs de la Gascogne médiévale (XIIIe-XIVe siècles). Bordeus: Ausonius.
• Lewis, C.; Mitchell-Fox, P.; Dyer, C. (1997). Village, Hamlet and Field. Changing medieval settlements in central England. Manchester: Manchester University Press.
• López Quiroga, J. (2009). Arqueología del hàbitat rural en la Península Ibérica (siglos V-X). Madrid: La Ergástula.
• Malpica, A. (2009). «El estudio del paisaje y la práctica de la arqueología del paisaje en el antiguo reino de Granada». A: Malpica, A. (ed.) Anàlisis de los paisajes históricos. De al-Andalus a la sociedad feudal. Granada: Alhulia, p. 15-36.
• Manifest (2010). «Manifest per a l’estudi i la conservació del paisatge històric a Catalunya i a la resta d’Europa». A: Bolòs, J. (ed.). La caracterització del paisatge històric. Territori i Societat: el paisatge històric. Vol. 5. Lleida: Universitat de Lleida, p. 185-194.
• Martí, R. (1988). «L’ensagrerament: l’adveniment de les sagreres feudals». Faventia, núm. 10/1/2, p. 153-182.
• Matamala, N.; Molina, D.; Nadal, J.; Pèlachs, A.; Soriano, J. M. (2005). «Estudi de les dinàmiques del paisatge en zones de muntanya: una proposta metodològica». A: Riera Mora, S.; Bruguers, R. J. (ed.) (2005). Una aproximació transdisciplinar a 8.000 anys d’història dels usos del sòl. Barcelona: Universitat de Barcelona; SERP, p. 87-97.
• Moix, E. (2010). «Excavació arqueològica a la necròpolis de Palau de l’Abat (Vila-sacra, Alt Empordà)». X Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Arbúcies, p. 511-515.
• Monjo, M. (2004). Sarraïns sota el domini feudal. La Baronia d’Aitona al segle XV. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida.
• Muntaner, C. (2013). Terra de masos, vila de mar. Vida, economia i territori al castell de Sitges i el seu terme entre els segles XIV i XV (1342-1418). (Tesi de Doctorat. Barcelona: Universitat de Barcelona).
• Oosthuizen, S. (2013). Tradition and Transformation in Anglo-Saxon England. Londres: Bloomsbury.
• Palet, J. M. (1997). Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l’època íbero-romana i altmedieval. Segles II-I aC – X-XI dC. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
• Palet, J. M. (1999-2000). «Dinàmica territorial de l’antiguitat a l’edat mitjana a Catalunya: arqueomorfologia i estudi de casos». A: Bolòs, J.; Busqueta, J. (ed.). Territori i societat a l’edat mitjana. Vol. 3, p. 75-110.
• Palet, J. M. (2003). «L’organització del paisatge agrari al Penedès i les centuriacions del territori de Tàrraco: estudi arqueomorfològic». A: Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Barcelona: Generalitat de Catalunya, p. 211-229.
• Palet, J. M. i Gurt, J. M. (1998). «Aménagement et drainage des zones humides du littoral emporitain (Catalogne): une lecture diachronique des structures agraires antiques». Méditerranée, 4, p. 41-48.
• Partida, T.; Hall, D.; Foard, G. (2013). An Atlas of Northamptonshire. The Medieval and Early-Modern Landscape. Oxford: Oxbow Books.
• Passarrius, O., Catafau, A. i Martzluff, M. (dir.) (2009). Archéologie d’una montagne brûlée. Massif de Rodès, Pyrénées-Orientales, Perpinyà: Trabucaire; Conseil Général des Pyrénées-Orientales.
• Patitucci Uggeri, S. (ed.) (2007). Archeologia del paesaggio medievale. Studi in memoria di Riccardo Francovich. Borgo San Lorenzo: All’Insegna del Giglio.
• Pèlachs, A.; Soriano, J. M.; Nadal, J.; Molina, D.; Cunill, R. (2008). «Geohistoria de la relación entre la sociedad y el medio natural a través del estudio forestal: la Vallferrera y la Coma de Burg (Pallars Sobirà, Lleida, Pirineos)». A: Garrabou, R; Naredo, J. M. (ed.). El paisaje en perspectiva histórica: formación y transformación del paisaje en el mundo mediterráneo. Saragossa: Prensas Universitarias de Zaragoza, p. 137-162.
• Pladevall, A. (1995): Taradell. Passat i present d’un terme i vila d’Osona. I. Dels orígens a finals del segle XVIII, Eumo i Ajuntament de Taradell, Vic.
• Quirós, J. A. (2011). «Los paisajes altomedievales en el País Vasco, 500-900. De la desarticulación territorial a la emergencia de los condados». A: Quirós, J. A. Vasconia en la Alta Edad Media, 450-1000. Poderes y comunidades rurales en el Norte Peninsular. Bilbao: Euskal Herriko Unibertsitatea, p. 29-54.
• Rendu, C. (1987). «Quelques jalons pour une histoire des forêts en Cerdagne: le massif d’Osseja entre 1030 et 1430». A: Études roussillonnaises offertes à Pierre Ponsich – Estudis rossellonesos dedicats a en Pere Ponsich. Perpinyà: Le Publicateur, p. 245-251.
• Rendu, C. (2003). La montagne d’Enveig. Une estive pyrénéenne dans la longue durée. Perpinyà: Trabucaire.
• Riera Mora, S.; Bruguers, R. J. (ed.) (2005). Una aproximació transdisciplinar a 8.000 anys d’història dels usos del sòl. Barcelona: Universitat de Barcelona; SERP.
• Riera Mora, S.; Palet, J. M. (2008). «Una aproximación multidisciplinar a la historia del paisaje mediterráneo: La evolución de los sistemas de terrazas con muros de piedra seca en la sierra de Marina (Badalona, Llano de Barcelona)». A: Garrabou, R; Naredo, J. M. (ed.). El paisaje en perspectiva histórica: formación y transformación del paisaje en el mundo mediterráneo. Saragossa: Prensas Universitarias de Zaragoza, p. 47-90.
• Rippon, S. (2004). Historic Landscape Analysis: Deciphering the countryside. York: Council for British Archaeology.
• Rippon, S. (2012). Making Sense of an Historic Landscape. Oxford: Oxford University Press.
• Rippon, S.; Claughton, P.; Smart, C. (2009). Mining in a medieval Landscape. The Royal Silver Mines of the Tamar Valley. Exeter: University of Exeter Press.
• Roberts, B. K. (2008). Landscapes, Documents and Maps. Villages in Northern England and Beyond, AD 900-1250. Oxford: Oxbow Books.
• Roig, J. (2009). «Asentamientos rurales y poblados tardoantiguos y altomedievales en Cataluña (siglos vi al x)». A: Quirós Castillo, J. A. (ed.). The Archaeology of Early Medieval Villages in Europa. Bilbao: Universidad del País Vasco, p. 207-251.
• Rowley, T. (2001). The Welsh Border. Archaeology, History and Landscape. Stroud: Tempus. (1ª ed.: 1986.)
• Ryan, M. J. (2011). «Place-Names, Language and the Anglo-Saxon Landscape: An Introduction». A: Higham, N. J.; Ryan, M. J. Place-Names, Language and the Anglo-Saxon Landscape. Woodbridge: The Boydell Press, p. 1-21.
• Sabaté, F.; Brufal, J. (ed.). Els espais de secà. IV Curs Internacional d’Arqueologia Medieval. Lleida: Pagès.
• Sancho, M. (1999). Homes, fargues, ferro i foc. Arqueologia i documentació per a l’estudi de la producció de ferro en època medieval: les fargues dels segles IX-XIII al sud del Pirineu català. Barcelona: Enginyers Industrials de Catalunya; Marcombo.
• Schneider, L. (2005). «Dynamiques spatiales et transformations de l’habitat en Languedoc méditerranéen durant le Haut Moyen Âge (vi-ixe s.)». A: Brogiolo, G. P; Chavarria Arnau, A.; Valenti, M. (ed.). Dopo la fine delle ville: la campagne dal VI al IX secolo. Màntua: SAP, p. 287-312.
• Sénac, Ph. (2006). «Stratigraphie du peuplement musulman au nord de l’Ebre (viiie-xie siècles)». A: Sénac, Ph. De la Tarraconaise à la Marche Supérieure d’al-Andalus (IVe-XIe siècle). Les habitats ruraux. Tolosa de Llenguadoc: Université Toulouse II - Le Mirail, p. 61-73.
• Sol, R.; Torres, C. (1974). Historia de un canal: 1147-1974. Lleida.
• Torró, J. (1999). El naixement d’una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276). València: Universitat de València.
• Torró, J. (2007). «Terrasses irrigades a les muntanyes valencianes: les transformacions de la colonització cristiana».. A: Bolòs, J. (ed.). Estudiar i gestionar el paisatge històric medieval. Territori i Societat a l’edat mitjana. Vol. 4. Lleida: Universitat de Lleida, p. 81-143.
• Torró, J. (2010). «Tierras ganadas. Aterrazamientos de pendientes y desecación de marjales en la colonización cristiana del territorio valenciano». A: Kirchner, H. (ed.) (2010). Por una arqueología agraria. Perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas. Oxford: Archaeopress (BAR International Series, 2062), p. 157-172.
• Turner, S. (2006). Making a Christian Landscape. The countryside in early medieval Cornwall, Devon and Wessex. Exeter: University of Exeter Press.
• Turner, S. (2007). Ancient Country: the Historic Character of Rural Devon. A report on the Devon Historic Landscape Characterisation Project. Exeter: Devon Archaeological Society.
• Turner, S. (2010) «Caracterització del paisatge històric: una introducció als mètodes i aplicacions per a la recerca històrica». A: Bolòs, J. (ed.). La caracterització del paisatge històric. Territori i Societat: el paisatge històric, V. Lleida: Universitat de Lleida, p. 349-370.
• Turner, S. (2011) «Paysages et relations: Archéologie, Géographie, Archéogéographie». Études rurales [París]: Archéogéographie et disciplines voisines, núm. 188, p. 143-154. [González Villaescusa, G. (ed.)]
• Utrilla, J. F.; Navarro, G. (ed.) (2010). Espacios de montaña: las relaciones transpirenaicas en la Edad Media. Saragossa: Universidad de Zaragoza; Resopyr.
• Valérian, D. (ed.) (2011). Islamisation et arabisation de l’Occident musulman médiéval (VIIe-XIIe siècle). París: Publications de la Sorbonne.
• Verhulst, A. (1995). Le paysage rural: les structures parcellaires de l’Europe du Nord-Ouest. Turnhout: Brepols.
• Vicedo, E.; Bolòs, J.; Olarieta, J. R.; Aldomà, I.; Aran, M. (2013). Les etapes de la construcció del territori a Catalunya. Torrefarrera i la Catalunya occidental, segles VII a XX. Una proposta metodològica. Lleida: Ajuntament de Torrefarrera; Pagès.
• Whyte, I. D.; Winchester, J. L. (ed.) (2004). Society, Landscape and Environment in Upland Britain. Birmingham: Society for Landscape Studies.
• Whyte, I.; Whyte, K. (1991). The changing scottish Landscape, 1500-1800. Londres: Routledge.
• Wickham, C. (2008). Una historia nueva de la Alta Edad Media. Europa y el mundo mediterráneo, 400-800. Barcelona: Crítica.
• Williamson, T.; Liddiard, R.; Partida, T. (2013). Champion. The Making and Unmaking of the English Midland Landscape. Liverpool: Liverpool University Press.
• Zadora-Rio, E. (2003). «Les approches morphologiques des agglomérations: essai d’historiographie». A: Gauthiez, B.; Zadora-Rio, E.; Galinié, H. (ed.). Village et ville au Moyen Âge: les dynamiques morphologiques. 2 vol. Tours: Presses Universitaires François-Rabelais, p. 13-27.