Bases para desarrollar un modelo de mentorización basado en la Psicología Positiva
- Cristina Torrelles Nadal 1
- Carles Alsinet Mora 1
- Ana Blasco Belled 1
- Norma Jordana Berenguer 1
-
1
Universitat de Lleida
info
ISSN: 1135-1438, 2385-4731
Any de publicació: 2016
Número: 2
Pàgines: 70-83
Tipus: Article
Altres publicacions en: UTE Teaching & Technology: Universitas Tarraconensis
Resum
La psicologia positiva ha protagonitzat durant l'última dècada una redirecció científica en l'estudi del funcionament humà, afavorint la proliferació d'estratègies destinades a millorar el benestar de les persones partint de les qualitats que els permeten aconseguir els objectius. Aquest estudi pretén establir les bases per a poder desenvolupar un programa de mentoria personalitzat entre estudiants de primer i últim any de la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social (FEPTS). Per a dur-ho a terme s'han analitzat diversos models de mentoria basats en la psicologia positiva aplicada i, per l'altre, l'estudi exploratori dels nivells de fortaleses de caràcter, intel·ligència emocional, rendiment, benestar i felicitat. S'ha comptat amb una mostra de 480 estudiants procedents de diferents graus. A partir dels resultats d'aquest estudi es mostra el disseny d'un model de mentoria propi adaptat a les necessitats detectades de la Facultat i posa especial èmfasi a desenvolupar aquests components.
Referències bibliogràfiques
- Álvarez, R. (2013). La psicología organizacional positiva y la mejora organizacional. Revista éxito empresarial, 227(1), 1-3.
- Allen, T.D., McManus, S.E., & Russell, J.E.A. (1999). Newcomer socialization and stress: Formal peer relationships as a source of support. Journal of Vocational Behavior, 54, 453–470. Doi: 10.1006/jvbe.1998.1674.
- Asbee, S., & Woodall, S. (2000). Supporting access in distance education through student–student mentoring. Journal of Access and Credit Studies, 2(2), 220–232.
- Atienza, F. L., Pons, D., Balaguer, I., & García-Merita, M. (2000). Propiedades psicométricas de la Escala de Satisfacción con la Vida en adolescentes. Psicothema, 12(2), 314-319.
- Azañedo, C. M., Fernández-Abascal, E. G., & Barraca, J. (2014). Character strengths in Spain: Validation of the Values in Action Inventory of Strengths (VIA-IS) in a Spanish sample. Clínica y Salud, 25(2), 123-130. doi:10.1016/j.clysa.2014.06.002
- Bender, C., Yaffe, K., & Sechrest, L. (2012). What is a mentor? Council on Undergraduate Research Quarterly, 33, 34–39.
- Brey, A., Innerarity, D., & Mayos, G. (2009) La Societat de la Ignorància i altres assaigs. Libros-infonomia, Barcelona.
- Campbell, T.A., & Campbell, D.E. (1997). Faculty/student mentor program: Effects on academic performance and retention. Research in Higher Education, 38(6), 727–742. Doi: 10.1023/A:1024911904627
- Cantwell, R. H., & Scevak, J. J. (2004). Engaging university learning: The experiences of students entering university via recognition of prior industrial experience. Higher Education Research and Development, 23(2), 131-145. DOI:10.1080/0729436042000206627
- Casado-Muñoz, R., Lezcano-Barbero, F., & Colomer-Feliu, J. (2015). Diez pasos clave en el desarrollo de un programa de mentoría universitaria para estudiantes de nuevo ingreso. Revista Electrónica Educare, 19(2), 155-180. doi: http://dx.doi.org/10.15359/ree.19-2.10
- Casas, F., Fernández-Artamendi, S., Montserrat, C., Bravo, A., Bertrán, I., & Valle, J. F. D. (2013). El bienestar subjetivo en la adolescencia: Estudio comparativo de dos Comunidades Autónomas en España. Anales de Psicología, 29(1), 148-158. http://dx.doi.org/10.6018/analesps.29.1.145281
- Colvin, J. W., & Ashman, M. (2010). Roles, risks, and benefits of peer mentoring relationships in higher education. Mentoring & Tutoring: Partnership in Learning, 18(2), 121-134. DOI:
- Cross, S. (1998). Roots and wings: Mentoring. Innovations in Education and Training International, 36(3), 224–230. DOI: 10.1080/1355800980350306
- Cuadra-Peralta, A., Veloso-Besio, C., Puddu-Gallardo, G., Salgado-García, P., & Peralta-Montecinos, J. (2012). Impacto de un programa de psicología positiva en sintomatologia depresiva y satisfaccion vital en adultos mayores. Psicol. Reflex. Crít, 25, 644-652.
- Cummins, R. A. (2003). Normative life satisfaction: Measurement issues and a homeostatic model. Social Indicators Research, 64(2), 225-256. Doi:10.1023/A:1024712527648
- de Lange, A. C. M., García-Álvarez, D. D. J., & López, M. E. D. A. (2014). Efecto de la Inteligencia Emocional y Flujo en el Trabajo Sobre Estresores y Bienestar Psicológico: Análisis de Ruta en Docentes. Revista Colombiana de Psicología, 23(1), 207-228. doi:10.15446/rcp.v23n1.37676
- Diener, E. (2000). Subjective well-being: The science of happiness and a proposal of a National Index. American Psychologist, 55, 34-43. Doi: http://dx.doi.org/10.1037/0003-066X.55.1.34
- Diener, E. D., Emmons, R. A., Larsen, R. J., & Griffin, S. (1985). The satisfaction with life scale. Journal of Personality Assessment, 49(1), 71-75. Doi: 10.1207/s15327752jpa4901_13
- Eby, L.T., & Lockwood, A. (2005). Protégés’ and mentors’ reactions to participating in formal mentoring programs: A qualitative investigation. Journal of Vocational Behavior, 67, 441–458. Doi: 10.1016/j.jvb.2004.08.002.
- Esteban, M. N. B., Cabaco, A. S., & Litago, J. D. U. (2013). La Psicología Positiva aplicada a la educación: el programa CIP para la mejora de las competencias vitales en la Educación Superior. Revista de Formación e Innovación Educativa Universitaria, 6(4), 244-256.
- Extremera, N., & Fernández-Berrocal, P. (2014). The Subjective Happiness Scale: Translation and preliminary psychometric evaluation of a Spanish version. Social Indicators Research, 119(1), 473-481. Doi: 10.1007/s11205-013-0497-2
- Fernández-Berrocal, P., Extremera, N., & Ramos, N. (2004). Validity and reliability of the Spanish modified version of the trait meta-mood scale. Psychological Reports, 94(3), 751-755. DOI: 10.2466/PR0.94.3.751- 755
- Frankl, V. (1981) El hombre en busca del sentido. Herder.
- Giménez, M., Vázquez, C. & Hervás, G. (2010). El análisis de las fortalezas psicológicas en la adolescencia: Más allá de los modelos de vulnerabilidad. Psychology, Society & Education, 2(2), 97-116.
- Heirdsfield, A., Walker, S., & Walsh, K. (2005). Developing peer mentoring support for TAFE students entering 1st-year university early childhood studies. Journal of Early Childhood Teacher Education, 26(4), 423-436. Doi:10.1080/10901020500413262
- Heirdsfield, A. M., Walker, S., Walsh, K., & Wilss, L. (2008). Peer mentoring for firstâyear teacher education students: The mentors’ experience. Mentoring & Tutoring: Partnership in Learning, 16(2), 109-124. DOI:
- Hughes, A., & Fahy, B. (2009). Implementing an undergraduate psychology mentoring program. North American Journal of Psychology, 11(3), 463–469.
- Kern, M. L., Waters, L. E., Adler, A., & White, M. A. (2015). A multidimensional approach to measuring well-being in students: Application of the PERMA framework. The journal of positive psychology, 10(3), 262-271. DOI: 10.1080/17439760.2014.936962
- Jacobi, M. (1991). Mentoring and undergraduate academic success: A literature review. Review of Educational Research, 61, 505–532. Doi: 10.3102/00346543061004505
- Jordana, N., Alsinet, C., Torrelles, C., Blasco, A., & Benito, E (2016). El benestar de Lleida un estudio intergeneracional. III Congreso Nacional de Psicología Positiva, Baeza 21-23 de abril de 2016.
- Lacunza, A. B. (2015). Las habilidades sociales y el comportamiento prosocial infantil desde la psicología positiva. Revista Pequén, 1(2), 1-20.
- Leidenfrost, B., Strassnig, B., Schabmann, A., Spiel, C., & Carbon, C. C. (2011). Peer mentoring styles and their contribution to academic success among mentees: A person-oriented study in higher education. Mentoring & Tutoring: Partnership in Learning, 19(3), 347-364. DOI:10.1080/13611267.2011.597122
- Lyubomirsky, S., & Lepper, H. S. (1999). A measure of subjective happiness: Preliminary reliability and construct validation. Social Indicators Research, 46, 137–155. Doi: 10.1023/A:1006824100041
- Martínez González, J. A. (2015). Nuevos roles del profesor y del estudiante universitario en el contexto del Espacio Europeo de Educación Superior. Aplicación al área de organización de empresas. Cuadernos de Educación y Desarrollo, (55).
- Mas, O. (2012). Las competencias del docente universitario: la percepción del alumno, de los expertos y del propio protagonista. REDU. Revista de Docencia Universitaria, 10(2), 299-318.
- Méhaut, P. (1999) Formación, competencias, aprendizajes: premisas para los nuevos modelos. Revista Europea de Formación Profesional, 18, pp. 3-8.
- Mojón, A., Varela, M.B., & Sanjúan, A.B. (2015). MEET-Teleco, Psicología Positiva para el desarrollo del talento y el bienestar en la Universidad. II Jornadas de Psicología Positiva, Barcelona 20 de noviembre.
- Palmer, R. J., Hunt, A. N., Neal, M., & Wuetherick, B. (2015). Mentoring, Undergraduate Research, and Identity Development: A Conceptual Review and Research Agenda. Mentoring & Tutoring: Partnership in Learning, 1-16. DOI: 10.1080/13611267.2015.1126165
- Paris, G., Mas, O., & Torrelles, C. (2016). La evaluación de la competencia “trabajo en equipo” de los estudiantes universitarios. Revista d’Innovació Docent Universitaria, 8, pp 86-97. Doi:10.1344/RIDU2016.8.10
- Park, N., & Peterson, C. (2008). Positive psychology and character strengths: Application to strengthsbased school counseling. Professional School Counseling, 12, 85-92.
- Park, N., Peterson, C. & Seligman, M.E.P. (2004). Strengths of character and well-being. Journal of Social and Clinical Psychology, 23(5), 603-619. doi: 10.1521/jscp.23.5.603.50748
- Peterson, C. & Seligman, M.E.P. (2004). Character strengths and virtues: A handbook and classification. Oxford. Oxford University Press.
- Peterson, C, & Park, N. (2011) Classifying and measuring strengths of carácter. Lopez, S. J., & Snyder, C. R. (Eds.). The Oxford handbook of positive psychology. Oxford University Press.
- Planas, J. (2005) El papel de la empresa en la formación de los trabajadores en España. Revista de Educación. Ministerio de Educación y Ciencia, Septiembre-Diciembre, 338, pp. 125-144.
- Salanova, M., & López-Zafra, E. (2011). Introducción: Psicología Social y Psicología Positiva. Revista de Psicología Social, 26(3), 339-343. DOI:10.1174/021347411797361248
- Salanova, M., Martínez, I. & Llorens, S. (2014). Una mirada más "positiva" a la salud ocupacional desde la Psicología Organizacional Positiva en tiempos de crisis. Papeles del Psicólogo, 35(1), 22-30.
- Salovey, P., Mayer, J. D., Goldman, S. L., Turvey, C., & Palfai, T. P. (1995). Emotional attention, clarity, and repair: Exploring emotional intelligence using the Trait Meta-Mood Scale. Emotion, disclosure, and health, 125, 154.
- Seligman, M.E.P. (1999). The president’s address. American Psychologist, 54(8), 559-562. DOI: 10.1111/j.1365-2818.1887.tb01566.x
- Seligman, M. E. P. (2011). Flourish: a visionary new understanding of happiness and well-being. New York: Free Press.
- Seligman, M.E.P., & Csikszentmihalyi, M. (2000). Positive psychology: An introduction. American Psychological Association, 55(1), 5.
- Seligman, M. E.P., Ernst, R. M., Gillham, J., Reivich, K., & Linkins, M. (2009). Positive education: Positive psychology and classroom interventions. Oxford review of education, 35(3), 293-311. DOI:
- Slavin, S. J., Schindler, D., Chibnall, J. T., Fendell, G., & Shoss, M. (2012). PERMA: A model for institutional leadership and culture change. Academic Medicine, 87(11), 1481. doi:10.1097/ACM.0b013e31826c525a
- Tarragona, M. (2013). Psicología positiva y terapias constructivas: una propuesta Integradora. Terapia psicológica, 31(1), 115-125. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-48082013000100011
- Tejada, J. (2013). Professionalització docent a la universitat: implicacions des de la formació. RUSC. Universities and Knowledge Society Journal, 10(1), 170-184.
- Torrelles, C. (2011) Eina d’avaluació de la competència de treball en equip. Tesis doctoral.
- Treston, H. (1999). Peer mentoring: Making a difference at James Cook University, Cairns. It’s moments like these you need mentors. Innovations in Education and Teaching International, 36(3), 236–243. Doi: 10.1080/1355800990360309.
- Vázquez, C., Hervás, G., Rahona, J.J., & Gómez, D. (2009). Psychological well-being and health. Contributions of positive psychology. Annuary of Clinical and Health Psychology, 5, 15-27.
- Youssef, C. M., & Luthans, F. (2007). Positive organizational behavior in the workplace the impact of hope, optimism, and resilience. Journal of management, 33(5), 774-800.
- Zimmerman, B. J., & Schunk, D. H. (1989). Self-regulated learning and academic achievement: Theory, research, and practice. New York: Springer-Verlag.