Les externalitats de l’agricultura periurbanaEl cas de l’Horta de Lleida

  1. Torres Solé, Teresa 1
  2. Fernandez González, Olga 1
  1. 1 Universitat de Lleida
    info

    Universitat de Lleida

    Lleida, España

    ROR https://ror.org/050c3cw24

Revista:
Documents d'anàlisi geogràfica

ISSN: 0212-1573 2014-4512

Año de publicación: 2017

Título del ejemplar: Miscel·lani

Volumen: 63

Número: 1

Páginas: 153-172

Tipo: Artículo

DOI: 10.5565/REV/DAG.339 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Documents d'anàlisi geogràfica

Resumen

La agricultura periurbana, a través de la función económica, social y medioambiental que lleva a cabo, desarrolla un número elevado de externalidades positivas y negativas. Dado que se trata de fallos del mercado, el estudio se ha centrado en el ámbito de la Horta de Lleida, donde, a través de la evaluación participativa de un grupo de expertos, se han detectado treinta y una externalidades generadas por este espacio agrario periurbano. La función medioambiental es la que genera el mayor beneficio social entre la población del entorno, sin que este beneficio suponga un retorno al titular de la explotación agraria. Por otra parte, una de cada cinco externalidades de la Horta leridana es negativa y genera costes sociales que no internaliza el mercado.

Referencias bibliográficas

  • AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA (2005). Impactes de les masses d’aigua subterrània de Catalunya. Barcelona: ACA.
  • ALDOMÀ, Ignasi (ed.) (2008). L’Horta de Lleida: Transformació i salvaguarda d’un espai periurbà. Lleida: Ajuntament de Lleida.
  • –– (2009). «Les dificultats de manteniment de l’agricultura periurbana: L’exemple de l’Horta de Lleida». Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografia y Ciencias Sociales, XII (284), 281-309.
  • –– (dir.) (2013). L’horta rebost i patrimoni de Lleida. Lleida: Ajuntament de Lleida.
  • BANCO MUNDIAL (2008). Informe sobre desarrollo mundial. Banco Mundial.
  • BRUMMEL, Rachel F. i NELSON, Kristen C. (2014). «Does multifunctionality matter to US farmers?: Farmer motivations and conceptions of multifunctionality in dairy systems». Journal of Environmental Management, 146, 451-462.
  • COMISIÓN EUROPEA (1999). Safeguarding the multifunctional role of agricutural which instruments? Brussel·les: European Comission. DG Agricultura.
  • COMITÉ ECONÓMICO Y SOCIAL EUROPEO (2004). Dictamen del Comité Económico y Social Europeo sobre «La agricultura periurbana». NAT/204 CESE.
  • DE ROOIJ, Sabine; VENTURA, Flaminia; MILONE, Pierluigi i VAN DER PLOEG, Jan Douwe (2014). «Sustaining food production through multifunctionality: The dynamics of large farms in Italy». Sociologia Ruralis, 54 (3), 303-320.
  • FAO (1999). Documento expositivo: El carácter multifuncional de la agricultura y la tierra. Roma: FAO.
  • FOLCH, Ramon i CRIBILLERS, Francesc (2010). El valor ocult de l’activitat agropecuària a Catalunya. Lleida: Fundació del Món Rural.
  • FUNDACIÓ AGROTERRITORI (2013). Percepcions de l’espai agrari periurbà [en línia]. Girona. http://www.agroterritori.org/ficha.php?doc=589&cid=2
  • GARCÍA-BRENES, Manuel David (1999). «Una aproximación a las externalidades de la agricultura andaluza». A: El desarrollo rural en la Agenda 2000. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Centro de Publicaciones, 521-537.
  • GARROD, Brian; WORNELL, Roz i YOUELL, Ray (2006). «Reconceptualising rural resources as countryside capital: The case of rural tourism». Journal of Rural Studies, 22 (1), 177-128.
  • GÓMEZ-LIMÓN, José A.; BERBEL, Julio i GUTIÉRREZ, Carlos (2007). «Multifuncionalidad del regadío: Una aproximación empírica». A: GÓMEZ-LIMÓN, José A.; BARREIRO, Jesús; MÁRMOL, Elena i MARCOS, César (coord.). La multifuncionalidad de la agricultura española: Conceptos, aspectos horzontales, cuantificación y casos prácticos. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Eumedia, 207-224.
  • KALLAS, Zein i GÓMEZ-LIMÓN, José A. (2004). Multifuncionalidad de la agricultura y política agraria: Una aplicación al caso de Castilla y León. Congreso de Economía de Castilla y León: Comunicaciones. Palència, 25, 26 i 27 de novembre.
  • KNICKEL, Karlheinz; RENTING, Henk y VAN DER PLOEG, Jan Douwe (2004). «Multifunctionality in European Agriculture». A: BROUWER, Floor (ed.). Sustaining agriculture and rural development. Cheltenham, Regne Unit: Edward Elgar, 81-103.
  • LEMAIRE, Gilles; FRANZLUEBBERS, Alan; DE FACCIO, Paulo César i DEDIEU, Benoit (2014). «Integrated crop-livestock systems: Strategies to achieve synergy between agricultural production and environment quality». Agriculture, Ecosystems & Environment, 190 (1), 4-8.
  • MARTÍNEZ, Julián (2014). Externalidades positivas del regadío. Ponència presentada al XIII Congrés de Comunitats de Regants d’Espanya, celebrat a Huelva el 13 de maig de 2014.
  • MIR, Pere (ed.) (1999). Taula Input-Output de Lleida, 1996. Lleida: La Paeria.
  • MERCADÉ, Lluc; DELGADO, Maria del Mar i GIL, José M. (2010). Pràctiques de Fertilització a Catalunya. Enquesta 2010. Documents de Treball nº 13. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya.
  • MORENO, Alonso i RENNER, Isabel (2007). Gestión integral de cuencas: La experiencia del Proyecto Regional Cuencas Andinas. Perú: Centro Internacional de la Papa.
  • MORGAN, Selyf Lloyd; MARSDEN, Terry; MIELE, Mara i MORLEY, Adrian (2010). «Agricultural multifunctionality and farmers’ entrepeneurail skills: A study of Tuscan and Welsh farmers». Journal of Rural Sudies, 26, 116-129.
  • NIÑO, Alberto i MIRANDA, Manuel (2003). BPA como mecanismo de internalización de externalidades. Fundación Chile y Subsecretaría de Agricultura. Document de treball.
  • OCDE (2001). Multifunctionality towards an analytical framework. Agriculture and food. París: OECD Publications Service.
  • POTTER, Clive (2004). «Multifunctionality as an agricultural and rural policy concept». A: Brouwer, Floor (ed.). Sustaining agriculture and rural development. Cheltenham, Regne Unit: Edward Elgar, 15-35.
  • POTTER, Clive i BURNEY, Jonathan (2002). «Agricultural multifunctionality in the WTO: Legitimate non-trade concern or disguised protectionism?». Journal of Rural Studies, 18 (1), 35-47.
  • POTTER, Clive i TILZEY, Mark (2007). «Agricultural multifunctionality, environmental sustainability and the WTO: Resistance or accommodation to the neoliberal project for agriculture?». Geoforum, 38, 1290-1303.
  • REIG, Ernest (2002). «La multifuncionalidad del mundo rural». ICE Globalización y Mundo Rural, 803, 33-44.
  • — (2007). «Fundamentos económicos de la multifuncionalidad». A: GÓMEZ LIMÓN, José Antonio i BARREIRO HURLÉ, Jesús (eds.). La multifuncionalidad de la agricultura en España. Madrid: MAPYA-Eumedia, 19-39.
  • RICART, Sandra (2015). «Multifuncionalidad, partes interesadas y legitimidad social del regadío: Aproximación a tres canales sur-europeos». Papeles de Geografía, 61, 7-19.
  • SEMINARI AGROTERRITORIAL (2010). Carta de l’agricultura periurbana: Per a la preservació, l’ordenació, el desenvolupament i la gestió dels espais agraris periurbans. Castelldefels.
  • SILVA, Rocío (2010). «Multifuncionalidad agraria y territorio: Algunas reflexiones y propuestas de análisis». Eure: Revista Latinoamericana de Estudios Urbano-Regionales, 36 (136), 5-33.
  • STIGLITZ, Joseph E. (2003). La economía del sector público. 3a ed. Barcelona: Antoni Bosch.
  • VALDES, Alberto i FOSTER, William (2005). Externalidades de la agricultura chilena. Ediciones Universidad Católica de Chile.
  • Webs consultades
  • Inventari ecològic i forestal de Catalunya
  • http://www.creaf.uab.cat/iefc/pub/Regions/PortadaRF8.htm