La formación de directores escolares en Cataluña. Lecciones aprendidas a cinco años del decreto de dirección

  1. Patricia Silva 1
  2. Isabel Del-Arco 1
  3. Óscar Flores Alarcia 1
  1. 1 Universitat de Lleida
    info

    Universitat de Lleida

    Lleida, España

    ROR https://ror.org/050c3cw24

Journal:
Bordón: Revista de pedagogía

ISSN: 0210-5934 2340-6577

Year of publication: 2018

Volume: 70

Issue: 1

Pages: 109-124

Type: Article

More publications in: Bordón: Revista de pedagogía

Abstract

INTRODUCTION. School Heads who practice or want to practice leadership need a specific training. That is, they need to gain knowledge, skills and attitudes regularly working and updating them. The assessment of the training involves the application in the workplace of skills after they have participated in training processes of today’s society. It is desired that a School Head knows and covers more about the organization and management of schools. But, also, it is about the conflict of resolutions, human resource management or emotional management. METHOD. This paper shows the main lessons and experiences that derive from an evaluative study of training programs for School Heads in Catalonia, taking the Decree 155/2010 as a start point. RESULTS. Our results highlight the importance of defining training programs that meet the needs of School Heads. The training of School Heads should be focused on improving their professional practices but always guided by certain high values that must be promoted openly. Democratic values, especially, respect, justice and equity should be present both in the content and the processes of the educational interactions between students and teaching staff. To develop modalities and training strategies aimed at Universities and Institutions has allowed achieving coherent response to current trends, under the Decree of School Heads, on Promoting Education Policy. DISCUSSION. We agree with Fullan (2015) when he points that the School Head develops skills to lead the change and his involvement in obtaining sustainable results over time. We concur with Cabero (2006) on the conversion of telematic devices, resources and tools related to e-learning and b-learning. Nowadays, essential tools in the training.

Funding information

En Cataluña, la Ley de Educación (Llei d’Educació de Catalunya, 2009) estableció las bases para la profesionalización de la dirección que, posteriormente, ha sido desarrollada en los Decretos 102/2010 de Autonomía de Centros y 155/2010 y 29/2015, de la dirección de los cen-tros educativos públicos y del personal directi-vo profesional docente. Uno de los elementos claves para dicha profesionalización es la for-mación. Acercar a expertos en temas de direc-ción y ofrecer formación innovadora y a la vez ajustada a las demandas y retos a los que se en-frentan las direcciones de los centros educati-vos del siglo XXI no es nada fácil.

Funders

Bibliographic References

  • Antúnez, S. (1991). Anàlisi de les tasques dels directors i directores escolars de centres públics d’ensenyament primari de Catalunya. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona: Departament de Didàctica i Organització Educativa.
  • Antúnez, S. (2000). La acción directiva en las instituciones escolares. Análisis y propuestas. Barcelona: ICE-Horsori.
  • Antúnez, S. (2008). Informe del Proyecto: Identificación de necesidades de directivos escolares en México. Barcelona: AECI.
  • Antúnez, S., Carnicero, P. y Silva, P. (2009). Modelo Regional de Gestión Escolar en Centroamérica y República Dominicana. Análisis de la Situación y Propuestas para la Convergencia. Costa Rica: AECI-CECC.
  • Aramendi, P., Teixidó, J. y Bernal, J. L. (2010). El acceso a la dirección escolar en los centros públicos del País Vasco. Revista Española de Pedagogía, 24, 313-332.
  • Armas Castro, M. (1995). Evaluación de las necesidades formativas de los directores escikares en Galcia en el contexto de la Reforma Educativa. Tesis doctoral. Santiago de Compostela. Universidad de Santiago.
  • Armas Castro, M. y Zabalza, M. A. (1996). Evaluación de las funciones, tareas actitudes y necesidades formativas de los directivos escolares en el contexto de la Reforma Educativa. En Actas II Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Docentes. Bilbao ICE. Universidad de Deusto.
  • Bardisa, T. (1995). La dirección de centros públicos de enseñanza. Estudio de su representación social y estimación de necesidades. Memoria de Investigación. Madrid: MEC.
  • Batanaz, L. (2005). El acceso a la dirección escolar: problemas y propuestas. Revista Española de Pedagogía, 232, 443-471.
  • Blase, J. y Kirby, P. (2013). Estrategias para una dirección escolar eficaz: Cómo motivar, inspirar y liderar. Madrid: Narcea.
  • Bolívar, A. (2010). El liderazgo educativo y su papel en la mejora: una revisión actual de sus posibilidades y limitaciones. Psicoperspectivas. Individuo y Sociedad, 9(2), 9-33. Recuperado de: http://goo.gl/V5luV6
  • Burgess, R. G. (1995). An introduction to field research. London: Routledge.
  • Cabero, J. (2006). Bases pedagógicas del e-learning. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento, 3(1). Recuperado de: http://goo.gl/SUnsJ
  • Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. DOGC 5686 – 5.8 (2010).
  • Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. DOGC 5753 – 11.11 (2010).
  • Decret 29/2015, de 3 de març, de modificació del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. DOGC 6824 -5.3.2015 (2015).
  • Del-Arco, I. (2014). Memoria GEDIOIE. Lleida: UdL.
  • Del-Arco, I. (2015). Memoria GEDIOIE. Lleida: UdL.
  • Educational Week Research Center (2004). Instructional leadership in Leading for learning, 15(9). Recuperado de: http://www.edweek.org/rc/.
  • Fernández Díaz, M., Álvarez-Fernández, M. y Herrero, E. (2002). La Dirección escolar ante los retos del siglo XXI. Madrid: Síntesis.
  • Fernández, M. (2002). Is there a way out? A critical analysis of participation, leadership and management in Spain school. International Journal of Leadership in Education, 5(4,) 303-322.
  • Fullan, M. (2014). The principal. Three keys to maximizing impact. USA: Jossey-Bass.
  • Gairín, J. (1995). Models organitzatius, models directius. Reflexions sobre la Autonomia i la direcció escolar. Barcelona: Raima.
  • Gairín, J. (2013). Memoria Máster en Dirección de Centros para la innovación. Bellaterra: UAB.
  • Gairín, J. (ed.) (2015). Las comunidades de práctica profesional: creación, desarrollo y evaluación. Madrid: Wolters Kluwer.
  • García, J., Slater, Ch. y López-Gorosave, G. (2011). El director escolar novel: estado de la investigación y enfoques teóricos. REICE, 9(3), 31-49.
  • Gento, S. y Cortés, J. (2011). Formación y Liderazgo para el Cambio Educativo. I Congreso Internacional RIAICES, 22-24 de febrero de 2011. Portugal: Universidade do Algarve Faro.
  • Glaser, B. G. y Strauss, A. L. (1967). The Discovery of grounded theory: Strategies for qualitative research. Chicago: Aldine Publishing Company.
  • González, J., Mentado, T., Torres, G. y Antúnez, S. (2004). La formación de directivos a través del campus virtual. En J. López Yáñez, M. Sánchez y P. Murillo (2004), Actas octavo congreso interuniversitario de organización de instituciones educativas CIOIE. Sevilla: Universidad de Sevilla.
  • Gorriz, M. (2010). Lideratge dels centres educatius: una formació de qualitat. Llicència retribuïda d’estudis, modalitat A. Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Resolució EDU/2413/2009, de 27 de juliol (DOGC núm. 5461 9/9/2009) Barcelona.
  • Hargreaves, A. y Fink, D. (2005). Sustainable leadership. San Francisco: Jossey Bass.
  • Iranzo, P., Tierno, J. y Barrios, R. (2014). Autoevaluación institucional y dirección de centros inclusivos. Teoría de la educación. Revista Universitaria, 26(2), 229-257.
  • Jáuregui, P. A., Vidales, K. B., Zubeldia, J. R. O. y Eslava, J. C. S. (2008). El acceso a la dirección escolar en las comunidades autónomas: un estudio comparado. Revista de Investigación Educativa, 26(2), 445-461.
  • Leithwood, K., Sammons, P., Anderson, S. y Wahlstrom, K. (2004). How Leadership Influences Student Learning. The Wallace Foundation. Ontario: Center for Applied Research an Educational Improvement / Ontario Institute for School Leadership.
  • Linet, A. y Cox, E. (2014). From Evaluation to Research. International Journal of Research & Method in Education, 37(2), 137-150.
  • Llei d’Educació de Catalunya. DOGC 5422-56589 (2009).
  • Lorenzo, M. (2004). La función de liderazgo de la dirección escolar. Enseñanza, 22, 193-211.
  • Lorenzo, M. (2005). El liderazgo de las organizaciones educativas: revisión y perspectivas actuales. Revista Española de Pedagogía, 232, 367-389.
  • Mcmillan, J. H. y Schumacher, S. (2007). Investigación Educativa. Madrid: Pearson Educación.
  • Moragas, M. D. (2010). Comunicación y motivación del directivo. Un modelo antropológico. Tesis doctoral. Barcelona: Universidad Internacional de Cataluña.
  • Mourshed, M., Chijioke, Ch. y Barbe, M. (2007). How the world’s most improved school systems keep getting better. Inform Mckensey & Company. Recuperado de: http://goo.gl/pN31z
  • Murillo, F. J. (coord.) (2007). Investigación iberoamericana sobre eficacia escolar. Bogotá: Convenio Andrés Bello.
  • OCDE (2008). Improving school leadership, Volume I. Practice and Policy. París: OCDE.
  • OCDE (2009). Creating Effective Teaching and Learning Environments: First Results from TALIS. Recuperado de: http://goo.gl/pygxyf
  • Silva, P. y Gairín, J. (2013). Iberoamerican training for directors of institutions of literacy and education for young people and adults. Reflections and experiences. In 7th International Technology, Education and Development Conference. Valencia: International Association of Technology, Education and Development (IATED).
  • Soto, C., Silva, P. y Gairín, J. (2014). Formación de directivos de centros escolares: condiciones que posibilitan la transferencia de la formación semipresencial. En B. Valrreama y B. Santander (coords.), Socializar conocimiento. Observando Chile desde la distancia. Barcelona: Red Inche Ediciones.
  • Stufflebeam, D. L. y Shinkfield, A. J. (1987). Evaluación sistemática. Guía teórica y práctica. Barcelona: Paidós/MEC.
  • Teixidó, J. (1996). Els factors interns de la direcció escolar. Girona: Universitat de Girona.
  • Teixidó, J. (2007). El acceso a la dirección de un centro educativo. CEE Participación Educativa, 5, 39-47.
  • Vera, J. M., Mora, V. y Lapeña, A. (2006.) Dirección y Gestión de Centros Docentes. Barcelona: Graó.
  • Villa, A. y Oalla, A. (2003). El procedimiento de acceso a la dirección. Reflexiones y propuestas para el debate. Organización y gestión educativa, 2(2), 4-15.
  • Wagner, T., Kegan, R., Lahey, L., Lemons, R., Garnier, J., Helsing, D., Howell, A. y Thurber, H. (2006). Change Leadership. A Practical Guide to Transforming Our School San Francisco: Jossey-Bass.
  • Weitzman, E. A. y Miles, M. B. (1995). Computer programs for qualitative data analysis. A software sourcebook. Thousand Oaks, CA: Sage Publications.