Endeudamiento municipal en la región de Lleida a finales del siglo XVII

  1. Gabriel Ramon-Molins
Revista:
Estudis: Revista de historia moderna

ISSN: 0210-9093

Año de publicación: 2018

Título del ejemplar: Comunidades y Germanías. Nuevas perspectivas

Número: 44

Páginas: 173-196

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Estudis: Revista de historia moderna

Resumen

Este articulo quiere analizar la evolución del endeudamiento de los municipios de la región económica de Lleida a finales del siglo XVII para poner de relieve no solo el enorme peso que este tuvo sobre los municipios catalanes de los siglos modernos, sino también el efecto que causó la expansión económica de los años previos a la guerra de Sucesión sobre esta deuda. Durante los años estudiados hemos podido observar una mejora evidente sobre el nivel de endeudamiento comunal, pero también la persistencia de problemas crónicos en las finan- zas municipales.

Referencias bibliográficas

  • G. del Olmo Carmen, Las Coyunturas agrarias en las tierras de Lleida en el siglo xvii (1626-1706), Tesis de Licenciatura, Universitat de Lleida, 1987.
  • R. Huguet, Els artesans de Lleida, Lleida, Pagès Editors, 1990
  • J. Forns, Economia i societat en els recs històrics occidentals catalans: Almenar (Segrià) i la seva àrea (segles xiv-xix), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004.
  • E. Vicedo-Rius, “La recuperació agrària a Lleida i la seva área, 1670-1706”, Recerques: història, economia i cultura, núm. 71, pp. 59-94.
  • G. del Olmo Carmen, “Arrendaments, salaris i acumulació de capital a la Lleida del sis-cents”, en C. Martínez Shaw (ed.), Historia moderna. Historia en construcción. Sociedad, política e instituciones, Lleida, Editorial Milenio, 1999
  • A. Passola, Oligarquia i poder a la Lleida dels Àustria, Lleida, Pagés Editors, 1997
  • J. Nadal, “La población catalana als segles XVI i XVII”, en J. Maluquer de Motes (coord.), Història de Catalunya, Barcelona, Salvat, 1998, vol. VII
  • M. Camps, Torrefarrera i el seu entorn històric, Diputació de Lleida, Lleida, 1996.
  • G. Ramon-Molins, “Abastecimiento, política y economía en una ciudad en guerra: Lleida durante la guerra dels Segadors (1640-1652)”, en J.J. Iglesias Rodríguez et alt. (eds.), Comercio y cultura en la edad moderna. Comunicaciones de la xiii reunión científica de la Fundación Española de Historia Moderna, Sevilla, Editorial Universidad de Sevilla, 2015, pp. 1545-1559
  • J. Lladonosa, Lleida durant la guerra dels Segadors, Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 1971 y I.D., Història de Lleida, vol. II, Tàrrega, F. Camps Calmet Editor, 1974.
  • E. Vicedo-Rius, Les terres de Lleida i el desenvolupament català del set-cents. Producció, propietat i renda, Barcelona, Critica, 1991, pp. 304-305
  • L. Ferrer i Alòs, “L’Església com a institució de crèdit: les quotidianes distribucions de la Seu de Manresa els segles XVIII i XIX”, Recerques: història, economia i cultura, núm. 18, 1986
  • Pe. Fatjó, “La Catedral de Barcelona en el siglo XVII: las estructuras y los hombres”, tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 1999
  • R. Sánchez González, iglesia y sociedad en la Castilla moderna: el Cabildo catedralicio de la Sede Primada (siglo xvii), Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha y Ayuntamiento de Toledo, Toledo, 2000
  • G. Feliu, Precios y salarios en la Cataluña Moderna, Madrid, Banco de España, 1991, vol. I
  • M. A. Farré i Targa, “De l’endeutament municipal de Tàrrega i la recerca de solucions: La concòrdia de 1659”, Urtx, núm. 4, 1992, 107-122
  • F. Corretgé Blasi, Alpicat: recull històric, Diputació de Lleida, Lleida, 1991, pp. 73-75
  • E. Vicedo-Rius, Producció, propietat i renda a les terres de Lleida (segle xviii), Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 1987
  • L. Ferrer i Alòs, “Pagar les guerres. Una càrrega fiscal sobre els ajuntaments catalans en els segles XVII i XVIII”, en N. Figueras i Capdevila y J. Santesmases i Ollé (eds.), Després de les Noves Plantes: canvis i continuitats a les terres de parla catalana. Actes del ix Congrés de la CCEPC, Valls, CCEPC, Institut Ramon Muntaner, Fundació Pública de l’Institut d’Estudis Ilerde, 2014
  • J. Olivares i Periu, “La ruptura de l’edifici comunal: endeutament i cessió de bens en la conjuntura dels anys 1653-1662”, en viles, pagesos i senyors a la Catalunya dels Austria: conflictivitat social i litigació a la Reial Audiència (1591-1662), Lleida, Pagès Editors, 2000
  • J. Casas, La hisenda municipal catalana. De la baixa edat mitjana a la revolució liberal (segles xiii-xix), Pagès Editors, Lleida, 2015.
  • J. Lladonosa, Història de la ciutat de Lleida, Barcelona, Curial, 1980.
  • J. Casas i Roca, La hisenda municipal catalana. De la baixa edat mitjana a la revolució liberal (segles xiii-xix), Lleida, Pagès Editors, 2015
  • J. Remón, La “Taula de Canvi” de Lérida (1589-1808), tesis doctoral, Universidad de zaragoza, 1989.
  • M. García Fernández (ed.), Familia, Cultura Material y Formas de Poder en La España Moderna. iii Encuentro de Jóvenes investigadores en Historia Moderna, Fundación Española de Historia Moderna, Madrid, 2016, pp. 725-36
  • A. Passola, Oligarquía, municipio y corona en la Lleida de los Austrias (1486-1706), Servei de Publicacions de la Universitat de Lleida, Lleida, 1997, p. 550.
  • M.J. Vilalta, Balaguer a la Catalunya Moderna, Lleida, Pagès Editors, 1990
  • A. Passola: Història de Lleida, els segle xvii, Lleida, Pagès Editors, 2004, pp. 30-34
  • G. del Olmo Carmen, Las coyunturas agrarias en las tierras de Lleida en el siglo XVII. (1626-1706), Memoria de Licenciatura, Universitat de Lleida, 1987, p. 106