L'''oppidum" ibèric de Gebut (Soses, Segrià)avanç dels resultats de la campanya d'excavacions 2017

Referencias bibliográficas

• AA.DD. (2002). La quotidianitat a l’època ibèrica. Fitxes tècniques. A: Ribes, J. Ll. (ed.). Catàleg Sala d’Arqueologia. Quaderns de la Sala d’Arqueologia 2. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida: 43-71.
• Armendáriz, J. (2008). De aldeas a ciudades. El poblamiento durante el primer milenio a.C. en Navarra. Serie Trabajos de Arqueología Navarra, Monografías Arqueológicas, 2. Gobierno de Navarra. Pamplona.
• Asensio, D., Cardona, R., Morer, J., Pou, J. Saula, O., Alonso, N. (2016). El jaciment dels Estinclells (Verdú, Urgell), una fortalesa ilergeta del segle iii aC. Nova recerca a partir del Camp d’Experimentació de la Protohistòria (CEP). Tribuna d’Arqueologia 2013-2014. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: 152-176.
• Asensio, D., Cardona, R., Garcia, C., Morer, J., Pou, J. (2017). Les primeres intervencions arqueològiques en el nucli ibèric del Tossal de la Pleta: una nova ciutat en territori ilergeta. Cypsela, 20 (2014-2016): 183-207.
• Barrachina, A., Cabanes, S., Viciach, A., Arquer, N., Hernández, F. J., Vizcaíno, D. (2011). En Balaguer 1 (Portell de Morella), gènesi i evolució d’una comunitat rural del ferro antic a la comarca d’Els Ports. Revista d’Arqueologia de Ponent, 21: 9-36.
• Bea, D., Belarte, M. C., Diloli, J., Noguera, J., Sardà, S. (2012a). Los asentamientos fortificados del curso inferior del Ebro. Siglos v-iii a.C. A: Belarte, M. C., Benavente, J. A., Fatás, L., Diloli, J., Moret, P., Noguera, J. (eds.). Iberos del Ebro. Actas del II Congreso Internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Documenta, 25. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Tarragona: 111-128.
• Bea, D., Diloli, J., García, D., Moreno, I., Moret, P. (2012b). Arquitectura de prestigio y aristocracias indígenas. A: Belarte, M. C., Benavente, J. A., Fatás, L., Diloli, J., Moret, P., Noguera, J. (eds.). Iberos del Ebro. Actas del II Congreso Internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Documenta, 25. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Tarragona: 51-70.
• Beltrán Lloris, M. (2013). Azalia. Estado de la cuestión en el año 2013. Caesaraugusta, 83. Institución Fernando El Católico. Zaragoza.
• Benavente Serrano, J. A., López Romero, R., Melguizo Aísa, S. (2016). Pavimentos y cubetas de yeso en el Palao de Alcañiz (Teruel): Una propuesta de interpretación. A: 1er Congreso de Arqueología y Patrimonio Aragonés (CAPA) (Zaragoza, 24-25 de noviembre de 2015). Colegio Oficial de Doctores y Licenciados en Filosofía y Letras y en Ciencias de Aragón. Zaragoza: 231-242.
• Benseny, J. (1998). Intervenció arqueològica a la carretera de Soses a Aitona. 1994. Tribuna d’Arqueologia 1996-1997. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: 57-66.
• Burillo, F. (2010). La vid y el vino en el valle medio del Ebro durante la etapa preromana: Saguntum, extra 9. 135-150.
• Chautón, H. (2016). El Bronce Final y la Primera Edad de Hierro en el área del Bajo Alcanadre. Nuevas aportaciones sobre el conjunto de las Valletas de Sena (Huesca). A: Lorenzo, J. I., Rodanés, J. M. (eds.). 1er Congreso de Arqueología y Patrimonio Aragonés (CAPA) (Zaragoza, 24-25 de noviembre de 2015). Colegio Oficial de Doctores y Licenciados en Filosofía y Letras y en Ciencias de Aragón. Zaragoza: 95-102.
• Colet, A., Lafuente, A. i GIP (2005). Avenç sobre una nova necròpolis tumular d’incineració del Grup del Segre-Cinca: la Vall de la Clamor (Soses, el Segrià). Revista d’Arqueologia de Ponent, 15: 167-177.
• Conde, M. J. (1988). Els vasos amb broc inferior a la Conca del Segre. 7è Congrés Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (Puigcerdà, 6-8 de juny del 1986). Centre d’Estudis Ceretans. Puigcerdà: 207-214.
• Escala, O., Moya, A., Piqué, G., Principal, J., Tartera, E., Vidal, A. (2018a). Darreres novetats al Molí d’Espígol (Tornabous, Urgell): la intervenció de l’1% cultural de l’any 2013. A: Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent (Balaguer - Lleida, 17-18 d’abril de 2015). SS. TT. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Lleida: 100-109.
• Escala, O., Moya, A., Piqué, G., Principal, J., Tartera, E., Vidal, A. (2018b). Darreres novetats al Molí d’Espígol (Tornabous, Urgell). El projecte de l’1% cultural: l’excavació arqueològica i els treballs de consolidació i restauració del jaciment. Tribuna d’Arqueologia 2014-2015. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: 265-301.
• Ferrer, J. (2008). Ibèric kastaun: un element característic del lèxic sobre torteres. Cypsela, 17: 253-271.
• Gallart, J., Junyent, E. (1989). Un nou tall estratigràfic a la Pedrera, Vallfogona de Balaguer, Térmens, La Noguera, Lleida. Espai/Temps, 3. Estudi General de Lleida.
• Garcés, I. (1991). Assimilació, resistència i canvi a la romanització en el món ilerget (Aproximació a l’Horitzó Ibèric Tardà i les seves pervivències a les comarques de plana de les províncies d’Osca i Lleida). Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona. <http:// diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/42644>.
• Garcés, I. (2012). Les infraestructures hidràuliques en les valls del Segre i Cinca des de l’edat del bronze fins al període iberomà. Cypsela, 12: 31-47.
• Garcés, I. (2013). Nuevos epígrafes ibéricos en la comarca del Segrià (Lleida). Acta Paleohispanica XI - Paleohispanica, 13: 483-500.
• Garcés, I., Junyent, E., Lafuente, A, López J. B. (1991). Sistema de registro y tratamiento automático de la información en el yacimiento protohistórico de Els Vilars (Arbeca, Lleida). Complutum, 1: 189-210.
• Garcés, I., Marí, Ll., Pérez, J., Puche, J. M. (1993a). Ocupacions de tradició del bronze recent i dels camps d’urnes tardans al Tossal de les Tenalles de Sidamon. Revista d’Arqueologia de Ponent, 3: 249-285.
• Garcés, I., Marí, Ll., Puche, J. M., Sorribes, E. (1993b). Un enterrament infantil al Tossal de les Tenalles de Sidamon. A: Homenatge al professor Miquel Terradell, Estudis Universitaris Catalans, vol. XXIX. Curial Edicions Catalanes. Barcelona: 527-534.
• Garcia, D., Gracia, F., Moreno, I. (2016). L’assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià). Els espais A1, A3, A4, C1, Accés i T2 del sector 1. Edicions de la Universitat de Barcelona. Barcelona.
• GIP, Grup d’Investigació Prehistòrica (2003). Caballos y hierro. El campo frisio y la fortaleza de Els Vilars d’Arbeca (Lleida, España), siglos viii-iv ANE. A: Alonso, N., Junyent, E., Lafuente, A., López, J. B. (coords.). Chevaux-de-frise i fortificació en la primera edat del ferro europea. Reunió Internacional (Lleida, 27-29 de març de 2003). Universitat de Lleida i Consell Comarcal del Segrià. Lleida: 233-274.
• González, J. R. (2003). L’arqueologia lleidatana no professional entre 1931 i 1975. A: Barberà, J., Garcia, J. (coords.). L’arqueologia a Catalunya durant la República i el Franquisme (1931-1975). Actes de les Jornades d’Historiografia celebrades a Mataró els dies 24 i 25 d’octubre de 2002. Homenatge a Marià Ribes i Bertran (1902-1996) en el centenari del seu naixement. Museu de Mataró. Mataró: 175-204.
• González, J. R., Medina, J. (2011). El fossat de Carrassumada (Torres de Segre, Segrià, Lleida). Revista d’Arqueologia de Ponent, 21: 129-140.
• González, J. R., Peña, J. L. (1991). El fossat: un nou element de la poliorcètica ilergeta. A: N. Molist, E. Sánchez (coords.). Simposi Internacional d’Arqueologia Ibèrica (Manresa, 6-9 de desembre de 1990). Centre d’Estudis del Bages. Manresa: 219-225.
• González, J. R., Peña, J. L., Rodríguez, J. I. (2005). El Tossal de Moradilla (Lleida) en el marco evolutivo del Holoceno superior de la Depresión del Ebro. A: Santonja, M., Pérez, A., Machado, M. J. (eds.). Geoarqueología y Patrimonio en la Península Ibérica y el entorno mediterráneo. ADEMA. Almazán: 383-394.
• González, J. R., Rodríguez, J. I. (1978). Un lacus en la villa romana de Jebut (Soses). Ilerda, XXXIX: 1-12.
• González, J. R., Rodríguez, J. I. (2011). La vil·la romana rústica de Gebut (Soses, Lleida). Estat de la qüestió. A: V. Revilla, J. R. González, M. Prevosti (eds.). Actes del Simposi: les vil·les romanes a la Tarraconense. Implantació, evolució i transformació. Estat actual de la investigació en el món rural en època romana (Lleida, 28-30 de novembre de 2007). Vol II. Monografies, 11. Museu d’Arqueologia de Catalunya - Barcelona. Barcelona: 231-246.
• González, J. R., Rodríguez, J. I., Peña, J. L. (1996). Aportació de la geoarqueologia al coneixement del poblament durant els camps d’urnes i l’edat del Ferro a les valls inferiors dels rius Segre i Cinca. Gala. Revista d’Arqueologia, Antropologia i Patrimoni, 3-5: 277-291.
• González, J. R., Vàzquez, M. P., Mata, J. M., Peña, J. L., Rodríguez, J. I., Colldeforns, B. (2002). La presencia de hematites y la singular concentración de poblamiento de la Primera Edad del Hierro en la confluencia de los ríos Cinca, Segre y Ebro. A: Mata-Perelló, J. M., González, J. R. (eds.). Libro de actas del Primer Simposio sobre la Minería y la Metalurgia antigua en el Sudoeste europeo (Serós, 5-7 mayo 2000). Museu de Geologia Valentí Masachs i Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero. La Pobla de Segur: 233-254.
• González, J. R., Vàzquez, M. P., Medina, J. (2015). El centre comercial protourbà de la serra del Calvari i el paisatge sacre de la vall de Sant Jaume (la Granja d’Escarp). Shikar, 2: 106-113.
• Junyent, E. (1973). El primer corte estratigráfico realizado en Roques de Sant Formatge (Serós, Lérida) y algunas cuestiones en torno a la formación de la cultura ilergeta. Noticiario Arqueológico Hispánico - Prehistoria II. Madrid: 289-386.
• Junyent, E. (1982). Els Vilars, Seròs-Aitona. A: Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 1. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: 266-267.
• Junyent, E. (1987a). El poblat ilerget de Gebut (Soses, Segrià). Memòria de 1987 i proposta per a 1988. Estudi General de Lleida. Lleida. <http://calaix.gencat.cat/handle/10687/9074?show=full>.
• Junyent, E. (1987b). El poblamiento ibérico en el área ilergeta. A: Ruiz, A., Molinos, M. (eds.). Iberos. Actas de las I Jornadas sobre Mundo Ibérico (Jaén junio 1985). Ayuntamiento de Jaén - Junta de Andalucía. Jaén: 57-65.
• Junyent, E. (1989). La evolución del hábitat en la Catalunya occidental durante la Edad del Bronce, primera Edad del Hierro y época ibérica. A: Pré-actes colloque international: Habitats et structures domestiques en Méditerranée occidentale durant la Protohistore (Arles-sur-Rhône, 19-21 octobre 1989). Imprimerie Louis-Jean. Gap: 95-105.
• Junyent, E. (1991). Contribució al coneixement de les estructures defensives en els assentaments de la Catalunya Occidental. Bronze Final, Primera Edat del Ferro i Època Ibèrica. Estat de la qüestió. A: Simposi Internacional d’Arqueologia Ibèrica: Fortificacions, la problemàtica de l’Ibèric Ple (segles iv-iii a.C.) (Manresa, 6-9 de desembre de 1990). Centre d’Estudis del Bages. Manresa: 103-108.
• Junyent, E. (1994). Iltirda. A: Leyenda y arqueología de las ciudades prerromanas de la Península Ibérica: ciclo de conferencias, Madrid, 25 y 26 de noviembre de 1993. Museo Arqueológico Nacional. Madrid: 77-94.
• Junyent, E. (2002). El jaciment ibèric de Gebut (Soses). A: Ribes, J. Ll. (ed.). Catàleg Sala d’Arqueologia. Quaderns de la Sala d’Arqueologia 2. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida: 39-42.
• Junyent, E. (2003). L’albada de la civilització i els temps ilergets. A: Junyent, E., Pérez, A. Història de Lleida. Vol. 1. L’antiguitat, d’Iltirta a Ilerda. Pagès Editors. Lleida: 15-184.
• Junyent, E. (2015). L’evidència arqueològica en la definició de la societat estatal arcaica ilergeta. A: Belarte, M. C., García, D., Sanmartí, J. (eds.). Actes de la VII Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell: Les estructures socials a la Gàl·lia i a Ibèria. Homenatge a Aurora Martín i Enriqueta Pons (Calafell, 7-9 marzo 2013). Arqueomediterrània, 14: 165-191.
• Junyent, E., Alastuey, A. (1991). La vaixella ilergeta de vernís roig. Revista d’Arqueologia de Ponent, 1: 9-50.
• Junyent, E., López, J. B. (2015). Les excavacions dels anys 1973-1974 i 1980 al Tossal del Molinet (el Poal, Pla d’Urgell): una aldea de la primera edat del ferro i època ibèrica. Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, 6: 73-98.
• Junyent, E., López, J. B. (2016). La fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món iber. Museu de Lleida. Lleida.
• Junyent, E., López, J. B., Mastria, F. (eds.) (2011). Les defenses exteriors i la poliorcètica mediterrània preromana: els fossats, segles viii a iii a.n.e. Dossier Revista d’Arqueologia de Ponent, 21: 91-295.
• Junyent, E., López, J. B., Moya, A., Tartera, E. (2009). L’accés fortificat i les portes en el sistema defensiu de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues). Revista d’Arqueologia de Ponent, 19: 307-334.
• Junyent, E., Moya, A. (2011). Els fossats de la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca (Catalunya, Espanya). Revista d’Arqueologia de Ponent, 21: 93-120.
• Lara Peinado, F. (1969-1970). Historia del Museo Arqueológico de Lérida (Con el estudio de sus piezas más importantes). Ilerda, XXX: 75-93.
• Lara Peinado, F. (1974). Lérida. Museo Arqueológico. IEI. Dilagro Ediciones. Lleida.
• López, J. B. (2000). L’evolució del poblament protohistòric a la plana occidental catalana. Models d’ocupació del territori i urbanisme, Tesi doctoral. Universitat de Lleida. Lleida [en línia]. <http://tdx.cat/hand- le/10803/8220>.
• Maluquer de Motes, J. (1982). Margalef, Torregrossa. A: Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 1: 251-253.
• Marí, Ll., Garcés, I. (1988). Una cisterna pre-ibérica al Tossal de les Tenalles (Sidamunt). Recerques Terres de Ponent, IX (Tàrrega): 7-17.
• Martín Costea A., López V., Gabaldón A. (2003). El conjunto minero-metalúrgico del término municipal de Seno (Bajo Aragón): un ejemplo del origen y difusión de la siderurgia protohistórica en el Levante español. Saldvie: 257-267.
• Mascort, M. T., Sanmartí, J., Santacana, J. (1991). El jaciment protohistòric d’Aldovesta (Benifallet) i el comerç fenici arcaic a la Catalunya meridional. Publicacions de la Diputació de Tarragona. Tarragona.
• Maya, J. L. (1976-1978). Análisis de la situación anterior al establecimiento de la cultura ilergeta. A: Ripoll, E., Llongueras, M., Sanmartí, E. (eds.). Simposi Internacional: Els origens del món ibèric (Barcelona - Empúries, 2-7 de maig de 1977). Ampurias, 38-40: 449-462.
• Maya, J. L., López, F. J., González, J. R., Junyent, E., Rodríguez, J. I. (2001). Excavaciones (1981-1983) en el poblado de Carretelà (Aitona, Segrià, Lleida). Revista d’Arqueologia de Ponent, 10-11: 151-233.
• Mazuque, J. (2014). El Tossal del Moro de Castellserà. Setmanari d’excavació. <https.//museutarrega.wordpress.com/>.
• Medina, J., González, J. R. (2005). Intervención en el poblado ibérico de Carrassumada (Torres de Segre. Lleida). Bolskan. Revista de Arqueología Oscense, 19: 165-176.
• Medina, J., Vázquez, M. P., González, J. R. (2004). El fons arqueològic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Revista d’Arqueologia de Ponent, 14: 85-146.
• Medrano, M., Díaz, M. A. (2006). Las cerámicas grafitadas del yacimiento de Peñahitero (Fitero, Navarra). Trabajos de Arqueología Navarra, 19: 45-84.
• Medrano, M., Díaz, M. A. (2007-2008). Las formas cerámicas de Peñahitero (Fitero, Navarra). Trabajos de Arqueología Navarra, 20-21: 5-44.
• Melguizo, S. (2011). Palermo I (Caspe, Zaragoza). Estilos regionales defensivos entre los siglos iii y i a.C.: paralelos con San Antonio de Calaceite. Revista d’Arqueologia de Ponent, 21: 199-210.
• Melguizo, S., Moret, P. (2007). Las fortificaciones del Bajo Aragón entre los siglos iii y i a.C.: un estilo regional. A: Berrocal-Rangel, L., Moret, P. (eds.). Paisajes fortificados de la Edad del Hierro. Las murallas protohistóricas de la meseta y la vertiente atlántica en su contexto europeo. Actas del coloquio de la Casa Velázquez (Octubre 2006). Real Academia de la Historia - Casa de Velázquez. Madrid: 305-324.
• Montón, F. J. (2001). La Codera. I Edad del Hierro en el valle del Cinca (Huesca). Revista de Arqueología, 248: 16-23.
• Montón, F. J. (2008). El poblado de La Codera. Aproximación al urbanismo de la I Edad del Hierro. Espacio, Tiempo y Forma, 16-17: 373-390.
• Montón, F. J. (2016). Edad del Hierro en el Valle del Cinca: La Codera. A: Lorenzo, J. I., Rodanés, J. M. (eds.). 1er Congreso de Arqueología y Patrimonio Aragonés (CAPA) (Zaragoza, 24-25 de noviembre de 2015). Colegio Oficial de Doctores y Licenciados en Filosofía y Letras y en Ciencias de Aragón. Zaragoza: 103-110.
• Morán, M. (2000). Nuevas marcas anfóricas halladas en la provincia de Lleida. Revista d’Arqueologia de Ponent, 10: 319-325.
• Morán, M. (2010). Tres nuevos sellos de ánforas brindisinas en Ilerda y su entorno. Revista d’Arqueologia de Ponent, 20: 191-196.
• Moret, P. (1996). Les fortifications ibériques de la fin de l’Âge du Bronze à la conquête romaine. Collection de la Casa de Velázquez, 56. Madrid.
• Moret, P. (2006). Torres circulares del Bajo Aragón y zonas vecinas: hacia la definición de un modelo regional. A: Oliver, A. (coord.). Arquitectura defensiva. La protección de la población y del territorio en época ibérica (Benicarló, 3-4 de febrero 2005). Sociedad Castellonense de Cultura. Castelló: 187-218.
• Moret, P., Benavente, J. A., Gorgues, A. (2006). Iberos del Matarraña. Investigaciones arqueológicas en Valdeltormo, Calaceite, Cretas y La Fresneda (Teruel). Alqannis, 11. Taller de Arqueología de Alcañiz - Casa de Velázquez. Alcañiz.
• Moret, P., Benavente, J. A., Melguizo, S., Marco, F. (2012). El oppidum de El Palao (Alcañiz, Teruel): balance de diez años de investigación (2003-2012). A: Belarte, M. C., Benavente, J. A., Fatás, L., Diloli, J., Moret, P., Noguera, J. (eds.). Iberos del Ebro. Actas del II Congreso Internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Documenta, 25. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Tarragona: 195-210.
• Noguera, J. (2002). Ibers a l’Ebre. Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. Flix.
• Oliach, M. (2010). Cisternes protohistòriques de la plana occidental catalana. Aspectes morfològics i utilitaris. Cypsela, 18: 263-281.
• Oliach, M. (2011). Sistemes d’abastiment i evacuació d’aigua protohistòrics a la plana occidental catalana. Estrat Crític, 5, vol. 2: 29-44.
• Oliver, A. (2004). Torres i casas fortificadas en la provincia castellonense: Un planteamiento inicial. A: Moret, P., Chapa, T. (eds.). Torres, atalayas y casas fortificadas. Explotación y control del territorio en Hispania (S. iii a. de C. - S. i d. de C.). Publicaciones de la Universidad de Jaén. Jaén: 145-155.
• Olmos, P. (2008). Adaptació metrològica grega en l’arquitectura ibèrica de Catalunya. Puig de Sant Andreu d’Ullastret i Mas Castellar de Pontós. Cypsela, 17: 273-285.
• Peña, J. L., González, J. R., Rodríguez, J. I. (1988). Estudi geoarqueològic del Tossal de la Moradilla (Lleida). Recerques Terres de Ponent, IX: 31-41.
• Peña, J. L., Rubio, V., González, J. R., Rodanés, J. M., Picazo, J. V., Medina, J., Vázquez, M. P., Samprieto, M. M., Pérez, F. (2014). Geoarchaeology of defensive moats: Its importance for site localization, evolution and formation process reconstruction of archaeological sites in NE Spain. Journal of Archaeological Science, 50(1): 383-393. DOI 10.1016/j.jas.2014.07.026.
• Peña, J. L., Vàzquez, M. P. (2000). Estudio geoarqueológico del yacimiento de Puig Pelegrí (Segrià, Lleida). Revista d’Arqueologia de Ponent, 10: 277-292.
• Pérez Gutiérrez, M., Diloli, J., Bea, D., Sardà, S. (2011). Astronomy, culture and landscape in the Early Iron Age in the Ebro Bassin. A: Ruggles, C. L. N. (ed.). Oxford IX International Symposium on Archaeoastronomy (Lima, Perú, 5-9 january 2011). Proceedings IAU Symposium, 278. Cambridge University Press. Cambridge: 382-389.
• Pérez, J. M., Rams, P., Jornet, N. M. (2002). La talaia del nucli ibèric del barranc del Mosselló (Flix, Ribera d’Ebre). A: I Jornades d’Arqueologia: Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretació (Tivissa, 23-24 novembre 2001). Ilercavònia, 3: 149-158.
• Picazo, J. V., Rodanés, J. M. (2009). Los Poblados del Bronce Final y Primera Edad del Hierro del Cabezo de la Cruz (La Muela, Zaragoza). Gobierno de Aragón. Zaragoza.
• Picazo, J. V., Rodanés J. M. (2009). Los poblados del Bronce Final y Primera Edad del Hierro. Cabezo de la Cruz. La Muela. Zaragoza. Gobierno de Aragón. Zaragoza.
• Pita Mercé, R. (1948). Los ilergetes. Ed. Montaña. Lleida.
• Pita Mercé, R. (1959). La evolución del sistema depoblamiento antiguo alrededor de Lérida. Ilerda, XXIII: 167-192.
• Pita Mercé, R. (1964a). Sobre el poblamiento antiguo en la confluencia de Segre y Cinca. VIII Congreso Nacional de Arqueología (Sevilla-Málaga 1963). Zaragoza: 365-377.
• Pita Mercé, R. (1964b). Una figurilla de Bes procedente del poblado ibérico de Jebut (Lérida). VIII Congreso Nacional de Arqueología (Sevilla-Málaga 1963). Zaragoza: 380-382.
• Pita Mercé, R. (1975). Lérida ilergete. Dilagro Ediciones. Lleida.
• Rodanés, J. M., Picazo, J., Peña, J. L. (2011). El foso defensivo de la Primera Edad del Hierro del Cabezo de la Cruz (La Muela, Zaragoza). Revista d’Arqueologia de Ponent, 21: 211-220.
• Rodríguez, J. I. (1980). Materiales para una carta arqueológica del Bajo Segre. Tesi de llicenciatura inèdita. Universitat Autònoma de Barcelona.
• Rodríguez, J. I. (1986). La Serra del Calvari (la Granja d’Escarp, Lleida). Noves dades sobre l’edat del ferro al Baix Segre. A: 6è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà: Protohistòria catalana (Puigcerdà, 7-9 de desembre de 1984). Institut d’Estudis Ceretans. Puigcerdà: 127-134.
• Rodríguez, J. I. (1991). Algunes dades sobre l’edat del ferro al Segrià: el jaciment de la Serra del Calvari (La Granja d’Escarp) i altres del seu entorn. Tribuna d’Arqueologia 1989-1990. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: 77-86.
• Rodríguez, J. I. (1993). El jaciment de l’edat del ferro del Mas de la Cabra a Seròs (Segrià). Empúries, 48-50, vol. II: 250-259.
• Romeo, F. (2002). Las fortificaciones ibéricas del valle medio del Ebro y el problema de los influjos mediterráneos. A: Moret, P., Quesada, F. (eds.). La guerra en el mundo ibérico y celtibérico (ss. vi-ii a. de C.). Collection de la Casa de Velázquez, vol. 78. Casa de Velázquez. Madrid: 153-188.
• Romeo, F., Royo, J. I. (2015). Los sistemas defensivos de los asentamientos y ciudades ibéricas del valle medio del Ebro del siglo iii al i a.C. Éxito y olvido de un modelo tardío. A: Rodríguez, O., Portilla, R., Sastre, J. C., Fuentes, P. (coords.). Actas del Congreso Internacional: Fortificaciones en la Edad del Hierro. Control de los recursos y el territorio (Zamora 14-16 de mayo de 2014). Glyphos Publicaciones. Valladolid: 341-360.
• Royo, J. I. (1992). Castellets, los; Mequinenza. A: DD. AA. Arqueología 92. Museo de Zaragoza. Zaragoza: 230-233.
• Royo, J. I., Ferreruela, A. (1985). El poblado y necrópolis tumular de Los Castellets (Mequinenza, Zaragoza). Estudio preliminar de los materiales depositados en el Museo Provincial de Zaragoza. A: XVII Congreso Nacional de Arqueología (Logroño, 1983). Zaragoza: 393-417.
• Royo, J. I., Romeo, F. (2015). Poblados fortificados de la Iª Edad del Hierro en el valle medio del Ebro: origen, tipología e implicaciones. A: Rodríguez, O., Portilla, R., Sastre, J. C., Fuentes, P. (coords.). Actas del Congreso Internacional: Fortificaciones en la Edad del Hierro. Control de los recursos y el territorio (Zamora 14-16 de mayo de 2014). Glyphos Publicaciones. Valladolid: 361-384.
• Sala, R., Principal, J., Olmos, P., Tamba R., Garcia, E. (2013). Multimethod Geophysical Survey at the Iron Age Iberian Site of El Molí d’Espígol (Tornabous, Lleida, Catalonia): Exploring Urban Mesh Patterns Using Geophysics. Archaeological Prospection, 20 (4): 233-310.
• Sanmartí, J., Asensio, D., Miró, M. T., Jornet, R. (2012). El Castellet de Banyoles (Tivissa): Una ciudad ibérica en el curso inferior del río Ebro. Archivo Español de Arqueología, 85: 43-63.
• Saula, O., Mingell, J., Aguilà, M., Moya, A., Colet, A. (en premsa). El Pla de les Tenalles de la Mora, Granyanella (la Segarra). A: XLV Jornada de Treball Grup de Recerques de les Terres de Ponent: Territori i poblament a la Plana Ilergeta. Projecte Ilergècia: Tossal de les Tenalles (Sidamon, 11-12 febrer de 2017).
• Tarragó, J. A. (1943). Avance de la excavación del poblado ibérico de Jebut. A: Investigaciones y excavaciones arqueológicas. Diputación Provincial de Lérida. Dos años de labor MCMXL-MCMXLII. Imprenta Provincial. Lleida: 107-109.
• Vàzquez, M. P., González, J. R., Medina, J., Mata, J. M., Rodríguez, J. I. (2005). Actividades siderúrgicas en yacimientos de la primera Edad del Hierro próximos a la confluencia de los ríos Cinca, Segre y Ebro. A: O. Puche y M. Ayarzagüena (coords.). 2º Simposio sobre Minería y Metalurgia históricas en el Sudoeste europeo (Madrid, 23-27 junio 2004). Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero i Sociedad Española de Historia de la Arqueología. Madrid: 129-145.
• Vàzquez, M. P., González, J. R., Medina, J. (2014). El conjunt de la Serra del Calvari (La Granja d’Escarp, el Segrià): un cas singular d’hàbitat des del bronze final a l’època ibèrica. A: XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà: La transició bronze final - 1ª edat del ferro en els Pirineus i territoris veïns (Puigcerdà, 17-19 de novembre de 2011). Institut d’Estudis Ceretans. Puigcerdà: 213-223.
• Vàzquez, M. P., Medina, J., González, J. R., Rodríguez, J. I. (2006-2007). El jaciment de la Serra del Calvari (la Granja d’Escarp, el Segrià, Lleida). Estat de la qüestió. Revista d’Arqueologia de Ponent, 16-17: 63-110.
• Vicente, J., Escriche, C., Punter, M. P. (1985). Las construcciones defensivas del poblado ibérico del Cabezo de San Pedro (Oliete, Teruel). Boletín del Museo de Zaragoza, 4: 63-93.
• Vilà, J. (1968). Geografia Humana. El poblament. A: Solé Sabarís, Ll. (dir.). Geografia de Catalunya, vol. I. Ed. Aedos. Barcelona: 281-374.