Entre gerundis i participis de present en català medieval

  1. Suïls Subirà, Jordi
Revista:
Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística

ISSN: 2014-1408

Año de publicación: 2018

Título del ejemplar: Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística

Número: 8

Páginas: 137-158

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Otras publicaciones en: Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística

Resumen

En aquest article miro de fer una descripció breu del funcionament i la forma que presenten en català medieval, especialment en els textos del segle XV, els anomenats gerundis i participis de present. Mostro com, en un cert període, gerundis i participis de present es confonen en alguns contextos, fins al punt que alguns lingüistes parlen de “participis gerundials”. Observaré també, breument, la situació en altres llengües com l’occità, el francès i l’italià, i m’ocuparé de diversos casos particulars on algunes característiques de la temporalitat es poden explicar, al meu entendre, a partir d’una situació d’indefinició entre el caràcter verbal dels gerundis i el caràcter adjectival dels participis de present també observada per al francès actual.

Referencias bibliográficas

  • BOCACCIO, J. (1964), Decameron. Traducció catalana publicada segons l'únic manuscrit conegut (any 1429), Barcelona, AHR.
  • DURAN, E. (1984), Lluís Ponç d'Icard i el “Llibre de les grandeses de Tarragona”, Barcelona, Curial.
  • ENSENYAT PUJOL, G. (1997), La reintegració de la corona de Mallorca a la corona d'Aragó (1343- 1349), vol.II, apèndix documental, Mallorca, Editorial Moll.
  • FUSTER, Joan (ed.) (2002), Les Constitucions del convent de Sant Josep de València (segle XVI), València, Publicacions de la Universitat de València.
  • LLULL, R. (1931), Llibre de Meravelles, vol. I, a cura de Salvador Galmés, Barcelona, Barcino.
  • METGE, B. (2007), Lo somni. El sueño. Edición, traducción, introducción y notas de Julia Butiñá, Madrid, Centro de Lingüística Aplicada Atenea.
  • MOLL, F. de B. (1935), El “Corbatxo” de Giovanni Bocaccio, traduït en català per Narcís Franch (segle XIV), a cura de F. de B. Moll, Mallorca, Edicions de l'Obra del Diccionari.
  • MOSSÈN GRAS (1984), Tragèdia de Lançalot, a cura de M. de Riquer, Barcelona, Quaderns Crema
  • PÉREÇ, M. (1996), La vida de sant Vicent Ferrer, a cura d'A. Ferrando Francés, València, Universitat de València / Vicent García Editores, 79-121
  • PUIGPARDINES, B. de (2000), Sumari d'Espanya (ms. Y-III-5), a cura de J. Iborra, València, Universitat de València.
  • RUBIO VELA, A. (1998), Epistolari de la València Medieval (II), València / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
  • SANS I TRAVÉ, J.M. (dir.) (2001), Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Anys 1411 a 1539, vol. 1, a cura de Ll. Cases i Loscos, J. Fernàndez i Trabal i L. Pagarolas i Sabaté, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 387-460.
  • SERRA I PUIG, E. (coord.) (2001), Corts generals de Montsó (1585), Montsó – Binèfar. Procés familiar del braç reial, a cura de J.M. Bringué i Portella, P. Gifre i Ribas, G. Marí i Brull, M. Pérez Latre, J. Pons i Alzina, Barcelona, Generalitat de Catalunya.
  • TURELL, G. (1992), Arbre d'honor, a cura de Cecília Burgaya, Barcelona, Barcino.
  • ALIBÈRT, L. (1976), Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, Monpeller, Cente d'Estudis Occitans.
  • BASSOLS DE CLIMENT, M. (1945), Sintaxis histórica de la lengua latina, I, Barcelona, CSIC.
  • BASSOLS DE CLIMENT, M. (1973), Sintaxis latina, 2 vols., Madrid, CSIC.
  • BRUCART, J.M. (1984), “Sobre el carácter anafórico del fenómeno de vaciado”, Estudis Gramaticals, 1, 27-76.
  • CASANOVA, E. (2002), “L’evolució del gerundi i del partitipi de present en català medieval”, Estudis Baleàrics, 72/73, 195-208.
  • COLLART, J. (1967), Histoire de la langue latine, París, Presses Universitaires de France [citem per la 2a edició, de 1972].
  • DE LOS MOZOS, S. (1974), “¿Es arabismo el gerundio “de posterioridad”?”, Revista Española de Lingüística, 4/2 (juliol-desembre), 375-90.
  • EGERLAND, V. (2010), “Frasi subordinate al gerundio”, a Grammatica dell’italiano antico, Salvi, G. i Renzi, L. (eds.), Bolonya, Il Mulino, 903-920.
  • ELVIRA, J. (1996), “Construcciones de gerundio con sujeto en la prosa histórica alfonsí”, a Actas del III Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española : Salamanca, 22- 27 de noviembre de 1993, a Alonso González, A. (coord.), Madrid, Arco Libros, 257- 267.
  • FERRÍS, V. (1975), “Les construccions absolutes en Tirant lo Blanc”, Revista Valenciana de Filología, 7, pàg. 193-239.
  • GARRIDO, J. (1996), “Gerundio especificativo y de posterioridad en español: corrección y relaciones sintácticas”, a Actas del III Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española : Salamanca, 22-27 de noviembre de 1993, a Alonso González, A. (coord.), Madrid, Arco Libros, 309-324.
  • GOLDMAN, R.P. i SUTHERLAND GOLDMAN, S.J. (1980), Devavāṇīpraveśikā. An introduction to the Sanskrit language, Berkeley, University of California, Center for South Asia Studies [citem per la 4a edició, de 2004].
  • GREVISSE, M. (1993), Le bon usage. Grammaire française, París, Duculot. HALMØY, O. (2003), “Les formes gérondives dans Les XV joies de mariage et autres textes du XVe siècle”, Langages, 37, 149, 25-36
  • HØYER, A.-G. (2003), L’emploi du participe présent en fonction d’attribut libre et la question de la concurrence avec le gérondif, Memòria de DEA, Universitat de Bergen.
  • JENSEN, F. (1986), The Syntax of Medieval Occitan, Tübingen, Max Niemeyer Verlag.
  • LENZ, R. (1944), La oración y sus partes, Santiago de Chile, Editorial Nascimento.
  • LEPRE POSE, C. (2006), “El gerundio de posterioridad ¿Un proceso de cambio?”, a Actas del XXXV Simposio Internacional de la Sociedad Española de Lingüística, Villayandre, M. (ed.), León, Universidad de León, Dpto. de Filología Hispánica y Clásica, 1060- 1085.
  • MEYER-LÜBKE, W. (1890), Grammaire des langues romanes, París, Welter.
  • MOIGNET, G. (1979), Grammaire de l'ancien français. Morphologie-Syntaxe, París, Klinksieck.
  • MOLL, F. de B. (1952), Gramática histórica catalana, Madrid, Gredos [citem per l'edició en català, Gramàtica històrica catalana, Universitat de València, 2006; 1a ed. de 1991].
  • MONTESQUIEU, B. de (1832), Grammatica classica della lingua francese, con esempj tratti da’ migliori autori francesi, scritta ad uso degl’ i taliani, Prato, Giachetti.
  • NADAL, J.M. i PRATS, M. (1982), Història de la llengua catalana. Dels orígens fins al segle XV, Barcelona, edicions 62.
  • PAR, A. (1923), Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge (1398), Halle/Barcelona, Max Niemeyer Foment de Pietat Catalana.
  • PÉREZ SALDANYA, M. (1998), Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica, València, Universitat de València.
  • ROHLFS, G. (1954), Historische Grammatik der Italienischen Sprache und ihrer Mindarten, III. Syntax und Wortbildung, Berna, A. Francke (trad. de Persichino, S., Franceschi, T. i Fancelli, M.C., Grammatica storica della lingua italiana e dei suoi dialetti, Torí, Einaudi, 1969).
  • SOLÀ, J. (1977), “El gerundi. Un assaig”, Anuario de Filología, 3, 517-560.
  • STIMMING, A. (1886), “Die Verwendung des Gerundiums und des Participium praesentis im Altfranzösischen”, Zeitschrift für Romanisches Philologie, 10, 526-553.
  • VALENTÍ I FIOL, E. (1979), Sintaxi llatina, Barcelona, Curial [citem per la 2a edició, de 1987].
  • VESTER, E. (1985), “Agentless passive constructions”, a Syntaxe et latin. Actes du IIme Congrès International de Linguistique Latine, Aix-en-Provence, 28-31 Mars 1983, Touratier, C. (ed.), Aix, Université de Provence.
Fuente de los datos: Dialnet