Els mecanismes d’endeutament en una comarca de l’interior de Catalunya durant el segle XVIII (les Garrigues)

  1. Ramon-Molins, Gabriel 1
  1. 1 Universitat de Lleida
    info

    Universitat de Lleida

    Lleida, España

    ROR https://ror.org/050c3cw24

Revista:
Estudis d'història agrària

ISSN: 0210-4830,  2385-359X

Año de publicación: 2019

Número: 30-31

Páginas: 171-192

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Estudis d'història agrària

Resumen

This article provides an overview of the evolution of different borrowing mechanisms in rural Catalonia in the 18th century, based on the example of the Garrigues region. Analysing the activity recorded by notaries in the region, we observe how censals, the absolute stars of the credit market during the modern period, began to fall in significance throughout the 18th century, and especially during its second half. Sales by letter of grace, on the other hand, after an initial upturn in debits, became the main mechanism of agricultural credit at the end of the century. This substitution was due to a multituide of causes, including the increase in peasant debt, the reduction of censal pensions and, above all, an interest in gaining control of the land, which marked a point of difference with other, drier regions of Catalonia.

Referencias bibliográficas

  • Cases i Loscos, Lluïsa (1983). Catàleg dels protocols notarials de Lleida. Barcelona: Fundació Noguera.
  • Castañeda i Peirón, Lluís (1991). «Sector financer i mercat de capitals al primer terç del segle xix». Dins Jordi Nadal i O ll er, Jordi Maluquer de Motes i Carles Sudrià i T riay (dirs.). Història econòmica de la Catalunya contemporània. S. xix: indústria, transports i finances. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 339-350.
  • Congost, Rosa (1990). Els propietaris i els altres. La regió de Girona, 1768-1862. Vic: Eumo.
  • Congost, Rosa (1990). «Una font poc utilitzada: el registre d’hipoteques», Estudis d’Història Agrària, núm. 8, p. 201-234.
  • Farré Targa, Miquel Àngel (1993). «Els orígens de l’expansió de l’olivera a l’Urgell i les Garrigues als segles xvi i xvii», Urtx: Revista Cultural de l’Urgell, núm. 5, p. 149-165.
  • Ferrer i Alòs, Llorenç (1983). «Censals, vendes a carta de gràcia i endeutament pagès al Bages (s. xviii)», Estudis d’Història Agrària, núm. 4, p. 101-128.
  • Ferrer i Alòs, Llorenç (1987). Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya central (segles xviii-xix). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 527-551.
  • Goubert, Pierre (1976). El Antiguo Régimen (I). Buenos Aires: Siglo XXI.
  • Minguella, Josep M.; Ripollés, R. (1982). Les Borges Blanques a cavall del Decret de Nova Planta. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.
  • Peña-Mir, José Luis (2016). «Financiación y especialización productiva: el mercado de crédito malagueño a finales del siglo xviii», Investigaciones de Historia Económica, núm. 12, p. 133-143.
  • Peris Albentosa, Tomàs (2001). La terra de l’arròs i les moreres. Història de la Ribera. De vespres de les Germanies fins a la crisi de l’Antic Règim (segles xvi-xviii). València: Bromera.
  • Preixens, Núria (2018). La importància dels fons notarials per a l’estudi de la història local. Treball final de grau. Lleida: Universitat de Lleida.
  • Ramon-Molins, Gabriel (2018). «Endeudamiento municipal en la región de Lleida a finales del siglo xvii», Estudis: Revista de Historia Moderna núm. 44, p. 173-196.
  • Ramon-Molins, Gabriel (2019). Censals i endeutament públic municipal a la regió de Lleida d’Antic Règim (segles xvii-xix). Tesi doctoral. Lleida: Universitat de Lleida.
  • Rubio Mánuel, Daniel (1993). «L’evolució dels censals morts a l’alta edat moderna», Pedralbes: Revista d’Història Moderna, núm. 13, p. 65-70.
  • Solsona, Carme (1994). La desamortització eclesiàstica a la província de Lleida (1838-1851). Tesi doctoral. Lleida: Universitat de Lleida.
  • Tello, Enric (1986). «La utilització del censal a la Segarra del set-cents: crèdit rural i explotació usurària», Recerques: Història, Economia, Cultura, núm. 18, p. 47-71.
  • Tello, Enric (1990). «Vendre per pagar. La comercialització forçada a l’Urgell i a la Segarra al final del segle xviii», Recerques: Història, Economia, Cultura, núm. 23, p. 141-160.
  • Tello, Enric (1994). «El papel del crédito rural en la agricultura del Aniguo Régimen: desarrollo y crisis de las modalidades crediticias (1600-1850)», Noticiario de Historia Agraria, núm. 7, p. 9-37.
  • Tello, Enric (2004). «La fi del censal: reducció de l’interès o vaga de pensions? (1750-1861)», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm. 15, p. 125-155.
  • Villalón, Sebastià (2008). «Els problemes de la informació en una societat d’Antic Règim: els notaris catalans davant la creació dels registre d’hipoteques». Dins Rosa Congost (ed.). Dels capbreus al registre de la propietat: Drets, títols i usos socials de la informació a Catalunya (segles xiv-xx). Girona: Associació d’Història Rural, p. 241-274.
  • Vicedo-Rius, Enric (1997). «Les crisis de subsistència a la Catalunya occidental al segle xviii». Dins Homenatge a mossèn Jesús Tarragona. Lleida: Ajuntament de Lleida, p. 401-408.
  • Vicedo-Rius, Enric (2008). «Mercado y precios. El Almudí de Lérida, 1700-1833», Historia Agraria: Revista de Agricultura e Historia Rural, núm. 45, p. 41-79.
  • Vilar, Pierre (1966). Catalunya dins l’Espanya moderna: Recerques sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals. Barcelona: Edicions 62.
Fuente de los datos: Dialnet