Conflicte toponímic a Catalunya, encara ara. La reforma ortogràfica del català (1913) i els noms dels municipis

  1. Jesús Burgueño
Revista:
Recerques: Història, economia i cultura

ISSN: 0210-380X

Año de publicación: 2020

Número: 76

Páginas: 153-171

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Recerques: Història, economia i cultura

Resumen

A començaments del segle xx, els noms oficials dels 1.073 municipis catalans tenien un origen lingüístic divers. Al costat de deformacions i castellanitzacions flagrants, la major part dels noms presentaven antigues grafies catalanes. El procés de modernització de la llengua catalana (Normes ortogràfiques de 1913) va dur a una progressiva actualització de les grafies. La Mancomunitat va fer-ne una primera adaptació (1918), però la reforma de la Generalitat i Pompeu Fabra (1933) va ser més ambiciosa. Finalitzada la dictadura, la recuperació de l’autogovern va permetre oficialitzar les grafies catalanes definides en temps de la República. Actualment, l’Estat accepta i empara una sola forma oficial per als topònims de Catalunya. Darrerament, però, algunes pàgines web tornen a emprar les antigues grafies i apliquen fórmules bilingües absurdes.

Referencias bibliográficas

  • J. ullastRa, Grammatica cathalána, Barcelona, Fundació Mediterrània, 1980, 1.
  • J. buRGueño, «Castellanización y afrancesamiento de los nombres de los municipios catalanes», Estudios Geográficos, 283, 2017, 633-656.
  • J. buRGueño, Nomenclátor que comprende las poblaciones… de España (1860). Edició de la informació referida a les terres de parla catalana, Barcelona, Societat Catalana de Geografia, 2014.
  • Nomenclàtor de les ciutats, viles i pobles de Catalunya, Barcelona, Impr. Casa de Caritat, 1918.
  • 8. GeneRalitat de catalunya, Divisió territorial. Estudis i projectes. Nomenclàtor de municipis, Barcelona, Llibreria Bosch, 1933, 341-367.
  • Diccionari de la llengua catalana d’editorial Salvat, dirigit per Cels Gomis i publicat en tres volums (1904-1910)
  • Geografia general de Catalunya dirigida per Carreras Candi (1908-1918)
  • M. seGaRRa, Història de l’ortografia catalana, Barcelona, Empúries, 1985, 183.
  • J. buRGueño, Història de la divisió comarcal, Barcelona, R. Dalmau Ed., 2014, 63
  • F. de B. moll, «Mossèn Alcover i l’onomàstica», Aspectes marginals d’un home de combat, Barcelona, Curial, 1983, 34-39
  • J. buRGueño i A. aubet, «Les reformes de la toponímia municipal impulsades per la Real Sociedad Geográfica (1916) i la Generalitat de Catalunya (1933).
  • C. montaneR, El mapa com a eina de govern: Centenari de la creació dels serveis geogràfic i geològic de Catalunya (1914-2014), Barcelona, Diputació de Barcelona ICGC, 2015.
  • J. buRGueño i F. lasso de la veGa, Història del mapa municipal de Catalunya, Barcelona, Direcció General d’Administració Local, 2002. Inalterat Esmena 1918 Esmena 1933 Esmena posterior Total
  • P. celdRán GomáRiz, Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios, Madrid, Espasa Calpe, 2004.
  • J. buRGueño, «Castellanización y afrancesamiento de los nombres de los municipios catalanes», Estudios Geográficos, 283, 2017, 633-656.
  • J. buRGueño, Nomenclátor que comprende las poblaciones… de España (1860). Edició de la informació referida a les terres de parla catalana, Barcelona, Societat Catalana de Geografia, 2014.
  • Mancomunitat de catalunya, Nomenclàtor de les ciutats, viles i pobles de Catalunya, Barcelona, Impr. Casa de Caritat, 1918.
  • GeneRalitat de catalunya, Divisió territorial. Estudis i projectes. Nomenclàtor de municipis, Barcelona, Llibreria Bosch, 1933, 341-367.
  • M. seGaRRa, Història de l’ortografia catalana, Barcelona, Empúries, 1985, 183
  • J. buRGueño, Història de la divisió comarcal, Barcelona, R. Dalmau Ed., 2014, 63
  • F. de B. moll, «Mossèn Alcover i l’onomàstica», Aspectes marginals d’un home de combat, Barcelona, Curial, 1983, 34-39
  • J. buRGueño i A. aubet, «Les reformes de la toponímia municipal impulsades per la Real Sociedad Geográfica (1916) i la Generalitat de Catalunya (1933). Crònica d’una errada ortogràfica: el Pinell… de Brai?», Treballs de la Societat Catalana de Geografia 82, 2016, 35-68
  • C. montaneR, El mapa com a eina de govern: Centenari de la creació dels serveis geogràfic i geològic de Catalunya (1914-2014), Barcelona, Diputació de Barcelona ICGC, 2015.
  • J. buRGueño i F. lasso de la veGa, Història del mapa municipal de Catalunya, Barcelona, Direcció General d’Administració Local, 2002. Inalterat Esmena 1918 Esmena 1933 Esmena posterior Total
  • Á. maldonado maRtínez i L. RodRíGuez yunta, El Tesauro ISOC de topónimos 2004, Madrid, Centro de Información y Documentación Científica CINDOC (CSIC), 2004, disponible a: http://digital.csic.es/bitstream/10261/30253/1/TesauroTopo nimos2004.pdf.
  • P. celdRán GomáRiz, Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios, Madrid, Espasa Calpe, 2004
Fuente de los datos: Dialnet