Glosses filològiques (VI)«Tot muda i tot roman» o «Tot roman i tot muda»? Ritme i rima en J.V. Foix

  1. Joan Ramon Veny Mesquida 1
  1. 1 Universitat de Lleida, Espanya
Revista:
Rassegna iberistica

ISSN: 0392-4777

Año de publicación: 2021

Número: 116

Páginas: 464-476

Tipo: Artículo

DOI: 10.30687/RI/2037-6588/2021/17/006 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Otras publicaciones en: Rassegna iberistica

Resumen

Aquest article recorre els moments més importants de la relació biogràfica i d’amistat entre els poetes J. V. Foix i Gabriel Ferrater per centrar-se en el que es podria considerar la seva culminació: el poema que Foix va escriure després de la mort del seu amic l’estiu de 1973 al Port de la Selva. En concret, l’estudi proposa una interpretació del que Foix va aconseguir amb els canvis que va fer, en les diverses versions que s’han conservat del text, en els famosos dos versos que tanquen el poema tot mirant d’objectivar, a partir de l’anàlisi de les seves repercussions en la rima, la prosòdia i el ritme, allò que el magistral do poètic del poeta de Sarrià va saber plasmar de forma absolutament intuïtiva.

Referencias bibliográficas

  • Balbín, R. de (1962). Sistema de rítmica castellana. Madrid: Gredos.
  • Barnils, R. (1992). «L’intel·lecte ingenu». El Temps, 410, 27 abril, 58.
  • Busquets i Grabulosa, L. (1980). «J. V. Foix, u i divers als vuitanta-set anys». Plomes catalanes contemporànies. Barcelona: Edicions del Mall, 9-18.
  • Castellet, J.M. [1980] (2018). «Gabriel Ferrater». Retrats literaris. Barcelona: Edicions 62, 411-27.
  • Cornudella, J. (2000). «Notes explicatives i complementàries». Foix, J.V., Obra poètica en vers i en prosa. Barcelona: Edicions 62, 711-814.
  • Di Girolamo, C. (1983). Teoria e prassi della versificazione. 2a ed. Bologna: il Mulino.
  • Díaz-Plaja, G. [1932] (1956). «Ritme i rima en la prosa de J. V. Foix». De literatura catalana: Estudis i interpretacions. Barcelona: Selecta, 195-207.
  • Ferrater, G. (1966). Teoria dels cossos. Barcelona: Edicions 62.
  • Ferrater, G. (1969). «Pròleg» Foix, J.V., Els lloms transparents. Barcelona: Edicions 62, 7-20.
  • Ferrater, G. [1965] (1979). «Nou sonets de Foix, comentats». Quaderns Crema, 1, abril, 43-52.
  • Ferrater, G. (1981). Sobre el llenguatge. Barcelona: Quaderns Crema.
  • Ferrater, G. (1986). Foix i el seu temps. Barcelona: Quaderns Crema.
  • Ferrater, G. (1994). Escritores en tres lenguas. Ed. de J.M. Martos. Barcelona: Antártida / Empúries.
  • Ferrater, G. (1995). Cartes a l’Helena. Barcelona: Empúries.
  • Ferrater, G. [1967] (2019). Curs de literatura catalana contemporània. A cura de J. Cornudella. Barcelona: Empúries.
  • Foix, J.V. (1975). «Una tarda de diumenge amb en Ferrater». Foix, J.V.; Nualart, D.; Bonet, E.; Trullas, E.; Casassas, E.; Casassas Figueras, E.; Bofill Levi, A.; Pessarrodona, E., Una lleu sorra. Barcelona: Edicions 62, 11-15.
  • Foix, J.V. (2014). Amb mots de ben copsar. Barcelona: Fundació J.V. Foix; Eumogràfic.
  • Foix, J.V. [1984] (2014a). «J. V. Foix: Fragments d’una conversa. Entrevista de Rosa Maria Cort» [programa 30 minuts de TV3]. Foix 2014, 50-2.
  • Foix, J.V. [1984] (2014b). «Entrevista a J. V. Foix» [entrevista de S. Serrallonga]. Foix 2014, 53-9.
  • Foix, J.V. [1985] (2014). «[Entrevista a] Radio Nacional de España». Foix 2014, 116-31.
  • Foix, J.V. (2017). Ho sap tothom, i és profecia. Nadals. Caps d’Any. Natalicis. A cura de M. Trias i J.R. Veny-Mesquida i amb un estudi de J. Cerdà Subirachs; Lleida: Aula Màrius Torres & Pagès editors.
  • Foix, J.V.; Comadira, N. (1985). Diàlegs a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Laia.
  • Gimferrer, P. (1972a). «Notes de lectura». Serra d’Or, 148, gener, 40.
  • Gimferrer, P. (1972b). «Notes de lectura». Serra d’Or, 150, març, 38.
  • Jakobson, R. [1960] (1971). «Linguistics and Poetics». Sebeok, T.A. (ed.), Style in Language. Cambridge: The MIT Press, 350-77.
  • Manent, A. (1988a). «J. V. Foix, sentenciós i anecdòtic». Solc de les hores. Barcelona: Destino, 169-78.
  • Manent, A. (1988b). «Del món quotidià i anecdòtic de Carles Riba». Solc de les hores. Barcelona: Destino, 201-10.
  • Medina, J. (1989). Carles Riba (1893-1959). 2 vols. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Oliva, S. (1992). La mètrica i el ritme de la prosa. Barcelona: Quaderns Crema.
  • Parramon, J. (2004). «El sonet segons J. V. Foix. Anàlisi mètrica de Sol, i de dol». Llengua & Literatura, 15, 397-426.
  • Parramon, J. (2009). «Els versos llargs i les cesures en la poesia de J.V. Foix». Miscel·lània Joaquim Molas, vol. 3. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 195-214.
  • Pujol, J. (1988-89). «Els versos estramps a la lírica catalana medieval». Llengua & Literatura, 3, 41-87.
  • Pujol, J.M.; Solà, J. (1995). Ortotipografia. Barcelona: Columna.
  • Quilis, A. (1984). Métrica española. Barcelona: Ariel.
  • Romeu i Figueras, J. (1993). «Una lectura del poema XI de Les irreals omegues, de J. V. Foix». Butlletí dels mestres, 234, abril, 33-7.
  • Serra i Baldó, A.; Llates, R. [1929] (1932). «La llei d’alternança de rimes masculines i femenines». Resum de poètica catalana. Mètrica i versificació. Barcelona: Barcino, [fac. 1981], 74-7.
  • Stasiakiewicz, Z. (2012). «Entrevista amb Josep Maria Castellet i Jordi Cornudella». Entre Catalunya i Polònia: Witold Gombrowizc i Gabriel Ferrater. Correspondència inèdita (1965-1967) [treball de màster]. Girona: Universitat de Girona, 98-101.
  • Veny-Mesquida, J.R. (2004). «Estudi». Foix, J.V., Diari 1918. Edició de J.R. VenyMesquida. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 11-190.
Fuente de los datos: Dialnet