Los censalistas municipales en un periodo de transición (1695-1725). El ejemplo de la ciudad de Lleida

  1. Gabriel Ramón Molins
Revista:
Historia social

ISSN: 0214-2570

Año de publicación: 2022

Número: 103

Páginas: 3-20

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Historia social

Resumen

El presenta artículo presenta un análisis de los censalistas municipales leridanos entre los años 1695 y 1725, prestando especial atención a las variaciones que se producen entre ellos con el contexto de la Guerra de Sucesión y la implementación del nuevo régimen borbónico municipal. En el artículo se constata el fuerte peso que tuvo la iglesia en el mercado crediticio, destacándose como la principal acreedora. En relación con los particulares, se produjo una aristocratización de ellos, acorde con la que también tuvo lugar en el conjunto del sistema político del nuevo siglo.

Referencias bibliográficas

  • Pierre Vilar, Catalunya dins l’Espanya moderna: recerques sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals, Edicions 62, Barcelona, 1986, vol. 2, pp. 454-458.
  • Josep Juan Vidal, “Les conseqüències de la Guerra de Successió: nous impostos a la Corona d’Aragó, una penalització o un futur impuls per al creixement econòmic?”, Pedralbes, 33 (2013), pp. 267-312.
  • Jaume Dantí i Riu, “Els creditors del Consell de Cent de Barcelona a la segona meitat del segle xVii”, 4 Revista Pedralbes, 23 (2003), pp. 749-762.
  • Ramón Carande, “Sevilla, fortaleza y mercado: algunas instituciones de la ciudad en el siglo XIV especialmente estudiadas en sus privilegios, ordenamientos y cuentas”, Anuario de Historia del Derecho Español, 2 (1925), pp. 233-401.
  • Jaume Carrera i Pujal, Historia política y económica de Cataluña, Siglos XVI al XVIII, Casa Editorial Bosch, Barcelona, 1947.
  • Jaume Dantí i Riu, “Els creditors del Consell de Cent”, Llorenç Ferrer i Alòs, “finances i deute municipal a Manresa en els segles XVII i XVIII. L’efecte de la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió”, en Marc Torras Serra (coord.), Manresa, de la Guerra dels Segadors a la Guerra Gran, Centre d’Estudis del Bages y Ajuntament de Manresa, Manresa, 2014, pp. 113-149.
  • Enric Tello, Cervera i la Segarra al segle XVIII: en els orígens d’una Catalunya pobra, 1700-1860, Pagès Editors, Lleida, 1995.
  • Jordi Casas i Roca, La hisenda municipal catalana. De la baixa edat mitjana a la revolució liberal (segles XIII-XIX), Pagès Editors, Lleida, 2015.
  • Antoni Passola i Tejedor, Oligarquia i poder a la Lleida dels Àustria, Pagès Editors, Lleida, 1997.
  • Gabriel Ramon-Molins, “La clavaria mayor de la ciudad de Lleida entre 1652 y 1707. Una propuesta metodológica para el estudio de las finanzas municipales”, en Máximo García fernández (ed.), Familia, cultura material y formas de poder en la España moderna. iii Encuentro de Jóvenes investigadores en Historia Moderna, fundación Española de Historia Moderna, Valladolid, 2016, pp. 725-736.
  • Gabriel Ramon-Molins, “Endeudamiento municipal en la región de Lleida a finales del siglo XVIII”, Estudis. Revista de historia moderna, 44 (2018), pp. 173-196.
  • David Alonso García, “Deuda, crédito y hacienda real en tiempos de Carlos”, en Carlos Álvarez nogal y francisco Comín Comín (eds.), Historia de la deuda pública en España (Siglos xvi-xxi), instituto de Estudios fiscales, Madrid, 2015, pp. 15-36. Jordi Casas i Roca, La hisenda municipal catalana, p. 137. 10 Llorenç ferrer i Alòs, “finances i deute municipal a Manresa”, p. 122.
  • Julia Remón, La Taula de Canvi i Diposits de la ciudad de Lérida (1589-1808), tesis doctoral, Universidad de zaragoza, zaragoza, 1989.
  • Josep M. Passola, Els orígens de la Banca Pública: les taules de canvi municipals, Ausa, Sabadell, 1999. Pedro Fatjó, La Catedral de Barcelona en el siglo XVII: las estructuras y los hombres, tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, 1999.
  • Carme Solsona, La desamortització eclesiàstica a la Província de Lleida (1838-1851), tesis doctoral, Universitat de Lleida, Lleida, 1994, p. 717. 16 Gabriel Ramon-Molins, “Endeudamiento municipal”.
  • Josep Barceló-Prats y Josep Maria Comelles, “L’hospital i el seu rol econòmic en la trama urbana catalana durant l’edat moderna”, en Concepción Villanueva Morte, Antoni Conejo Da Pena y Raúl Villagrassa-Elías (eds.), Redes hospitalarias: historia, economía y sociología de la sanidad, institución Fernando el Católico, zaragoza, 2018, pp. 211-220
  • Josep M. Llobet i Portella, L’Hospital de Castelltort: sis-cents anys d’assistència social a Cervera, Virgili & Pagès, Lleida, 1990, p. 43. 20 Enric Tello, Cervera i la Segarra al segle XVIII, p. 255.
  • Vicent Giménez Chornet, Compte i raó. La hisenda municipal de la ciutat de valència en el segle XVIII, Universitat de València, Valencia, 2002, pp. 249-250.
  • Josep Lladonosa i Pujol, Josep, Història de la ciutat de Lleida, Curial, Barcelona, 1980. Quintí Casals Bergés, “El poder municipal a Lleida després de la Guerra de Successió”, en narcís figueras i Capdevila y Josep Santesmases i ollé (dirs.), Després de les Noves Plantes: canvis i continuïtats a les terres de parla catalana, Cossetània Edicions, Valls, 2014, pp.137-147. Josep M. Torras Ribé, Los mecanismos del poder. Los ayuntamientos catalanes durante el siglo xviii, Crítica, Barcelona, 2003, pp. 19-34.
  • Joan Mercader, La transformació dels municipis catalans en temps de Felip v, francesc Dalmau Editor, Barcelona, 1963, pp. 29-32.