Glosses filològiques (VIII)«Reeixir postmolians sense ser antimolians»

  1. Joan Ramon Veny-Nesquida 1
  1. 1 Universitat de Lleida
    info

    Universitat de Lleida

    Lleida, España

    ROR https://ror.org/050c3cw24

Revista:
Revista Internacional de Catalanística = Journal of Catalan Studies

ISSN: 1139-0271

Año de publicación: 2023

Número: 24

Páginas: 48-69

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Revista Internacional de Catalanística = Journal of Catalan Studies

Resumen

Arran de l’hegemonia de la crítica crociana durant la primera meitat del segle xx a Itàlia, Gianfranco Contini va escriure el 1951 que calia «riuscire postcrociani senza essere anticrociani». Aquest article pretén fer una revisió de les aportacions de Joaquim Molas a l’edició de textos catalans a partir de dues de les empreses que va dirigir, que anaven de la divulgació (MOLC) a l’edició rigorosa (Totes les obres de Verdaguer). L’estudi intenta analitzar objectivament i sense apriorismes les motivacions que van impel·lir el crític a idear dos projectes en què va prioritzar la necessitat d’oferir al lector català de l’època uns textos introbables o de difícil accés (MOLC) o editats rigorosament (TlO). La conclusió és que l’esforç d’ara ha de ser de reeixir de ser postmolians per tal de continuar la seva tasca —la preeminència de l’obra del qual es va perllongar, grosso modo, durant la segona meitat del segle xx—, sense ser antimolians, sobretot en aquells aspectes del seu llegat més susceptibles de debat, com ara el de l’edició de textos.

Referencias bibliográficas

  • Badia, Lola. 1979. “Els cent primers volums de les ‘Millors Obres de la Literatura Catalana’ d’Edicions 62,” Butlletí de la DEC¸ febrer: 18–20.
  • Badia, Lola. 1996. “Nota sobre Joaquim Molas i el medievalisme.” Dins D. A. 1996: 15–17.
  • Bédier, Joseph. 1928. “La tradition manuscrite du Lai de l’ombre. Réflexions sur l’art d’éditer les anciens textes.” Romania 54: 161–196; 321–356; reed. a París: Champion, 1970.
  • Bou, Enric. 1983. “Repte i vindicació de la MOLC.” El País/Quadern de cultura, 27 novembre: 2.
  • Bou, Enric. 1996. “Llibres de vell i noves col·leccions: Joaquim Molas, ‘editor’.” Dins D. A. 1996: 51–59.
  • Bowers, Fredson. 1959. Textual and Literary Criticism. Cambridge: Cambridge UP.
  • Brambilla Ageno, Franca. 1984. L’edizione critica dei testi volgari. Pàdua: Antenore.
  • Broch, Àlex. 2015. “Joaquim Molas, faro de la edición catalana.” El País, 18 març: 52.
  • Campillo, Maria. 1981 “Cinquanta volums de ‘Les millors obres de la literatura catalana’.” Serra d’Or 259, abril: 83–84.
  • Caretti, Lanfranco. 1955. “Filologia e critica.” Dins Filologia e critica. 1–25. Milà/Nàpols: Riccardo Ricciardi.
  • Contini, Gianfranco. 1937. “Corne lavorava l’Ariosto.” Meridiano di Roma, 18 juliol; repr. dins Contini. 1974: 232–241, d’on cito.
  • Contini, Gianfranco. 1939. “Ricordo di Joseph Bédier.” Letteratura xvii, gener: 145–152; repr. dins Contini. 1974: 358–371, d’on cito.
  • Contini, Gianfranco. 1966. “L’influenza culturale di Benedetto Croce” [1951], Approdo letterario 36, ottobre-dicembre: 3–32; repr. dins Altri esercizî (1942-1971). Torí: Einaudi. 1972, 1978: 31–70, d’on cito.
  • Contini, Gianfranco. 1974. Esercizî di lettura sopra autori contemporanei con un’appendice su testi non contemporanei. Torí: Einaudi.
  • Contini, Gianfranco. 1990. Breviario di ecdotica. Torí: Einaudi. D. A. 1996. A Joaquim Molas. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Dain, Alphonse. 1975. Les manuscrits. París: Les Belles-Letres. 1949, 1964. Farrés, Pere. 1988-1989. “Projecte d’edició crítica de l’obra completa de Verdaguer.” Llengua & Literatura 3: 643–645.
  • Farrés, Pere; Joaquim Molas, Ramon Pinyol i Ricard Torrents. 1988. “Per a una edició crítica de les obres completes de Jacint Verdaguer.” Dins Actes del Col·loqui sobre Verdaguer, abril de 1986. Segona part. 189–203. Vic: Eumo i Ajuntament de Barcelona.
  • Farrés, Pere; Joaquim Molas, Ramon Pinyol i Ricard Torrents. 2003. “Sobre les edicions de Verdaguer.” Avui Cultura, 27 novembre: iv–v.
  • Gallén, Enric. 1996. “El Doctor Molas.” Dins D. A. 1996: 73–83.
  • Garolera, Narcís. 1998. “Jacint Verdaguer, Canigó.” Revista de Filología Románica gener: 364–367.
  • Gustà, Marina. 1983. “La ‘MOLC’, projecte i realitat.” Serra d’Or 289, octubre: 41–43.
  • Hay, Louis. 1994. “Historicité de la genèse.” Dins I sentieri della creazione, tracce, trajettorie, modelli. Les Sentiers de la création. Traces, trajectoires, modèles. Maria Teresa Giaveri i Almuth Grésillon (eds). 65–76. Reggio Emilia: Edizioni Diabasis.
  • Isella, Dante. 2009. “Le varianti d’autore (critica e filologia).” Dins Le carte mescolate vecchie e nuove. 7–28. Torí: Einaudi.
  • Italia, Paola. 2013. Editing Novecento. Roma: Salerno.
  • Italia, Paola i Giulia Raboni. 2010. Che cos’è la filologia d’autore. Roma: Carocci.
  • Izquierdo, Oriol. 2013. “La Biblioteca de les Lletres Catalanes. Una Pléiade catalana és per força una quimera?.” Dins La filologia d’autor en els estudis literaris. Textos catalans dels segles XIX i XX. Joan R. Veny- Mesquida i Jordi Malé (eds). 461–471. Lleida: Aula Màrius Torres i Pagès editors.
  • Izquierdo, Oriol. 2015. “Marmessor del llegat literari.” El Periódico de Catalunya, 18 març: 63.
  • Le Goff, Jacques. 1991. Storia e memoria. Turín: Einaudi, 1977; trad. El orden de la memoria. Barcelona: Paidós.
  • Manent, Albert. 1984. “Josep Maria de Casacuberta i l’editorial Barcino.” Dins Escriptors i editors del nou-cents. 158–179.Barcelona: Curial.
  • Massot i Muntaner, Josep. 1983. “Textos de literatura catalana.” Serra d'Or 284, maig: 33–34.
  • McKenzie, Donald. 1999. Bibliography and the sociology of texts. London: Cambridge UP; trad. Bibliografía y sociología de los textos. Madrid: Akal, 2005.
  • Molas, Joaquim. 1967. “L’obra lírica de Lluís Icart.” Estudis Romànics x: 227– 254.
  • Molas, Joaquim. 1968. “Els estudis d’història literària.” Serra d’Or 110, novembre: 73; repr. dins Lectures crítiques. Barcelona: Edicions 62, 1971: 24–26 i dins Obra crítica, ii, Barcelona: Edicions 62, 1998: 348– 349.
  • Molas, Joaquim. 1981. “Notes al marge d’una col·lecció.” Quaderns de l’obra social, març: 3–5.
  • Molas, Joaquim. 1984. “Un poema inèdit de Lluís Icart.” Estudis Universitaris Catalans 26: 131–147.
  • Molas, Joaquim. 1985. “Casacuberta, un savi heterodox.” Serra d’Or 307, abril: 17–19, repr. a Obra crítica, ii, Barcelona: Edicions 62, 1998: 442–444.
  • Molas, Joaquim. 2002. “Per a una introducció a la prosa de Verdaguer.” Dins Jacint Verdaguer, Totes les obres, i. Prosa. 9–19. Barcelona: Proa.
  • Molas, Joaquim. 2006. “Sobre l’edició en quatre volums de Totes les obres de Verdaguer.” Anuari Verdaguer 14: 507–517.
  • Molas, Joaquim. 2014. Llegir Verdaguer, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Molas, Joaquim. 2021a. El mirall de la vida. Dietari 1956-2015, Barcelona: Edicions 62.
  • Molas, Joaquim. 2021b. Paraula de Joaquim Molas. Cinquanta-sis entrevistes (1964-2013). Lleida–Vilanova i la Geltrú: Punctum i Aula Joaquim Molas.
  • Murgades i Barceló, Josep. 2015. “Joaquim Molas: personatge fundacional i referencial.” Serra d’Or 666, juny: 31–35.
  • Neefs, Jacques. 1990. “Critique génétique et histoire littéraire.” Dins L’histoire littéraire aujourd’hui. Henri Béhar i Roger Fayolle (eds). 23–30. París: Armand Collin.
  • Peluso, Rosalia. 2016. “L’Anti-Croce che è in noi.” Intervenció a la taula rodona La lezione di Croce e l’Italia attuale, Istituto Italiano per gli Studi Filosofici –Palazzo Serra di Cassano— Napoli, 12 dicembre 2016.
  • Pinyol i Torrents, Ramon. 1988. “Vers l’edició crítica de l’obra completa de Verdaguer.” Serra d’Or 344, juny: 57–58.
  • Pinyol i Torrents, Ramon. 2008. “L’edició de textos vuitcentistes. Les edicions impreses.” Anuari Verdaguer 16: 385–398.
  • Pizarro, Jerónimo. 2022. “No-erratas.” Dins Fernando Pessoa, Libro del desasosiego, trad. d’Ana Lucía De Bastos Herrera, 7–22, Lima: Revuelta Editores.
  • Pons i Pons, Damià. 2016. “Joaquim Molas i Batllori (1930-2015).” Estudis Romànics xxxviii: 598–605.
  • Pupino, Angelo R. 2004. “Prefazione.” Dins Riuscire postcrociani senza essere anticrociani. Gianfranco Contini e gli studi letterari del secondo novecento. Atti del convegno di studio (Napoli, 2-4 dicembre 2002). Angelo R. Pupino (ed.). Florència: Edizioni del Galluzzo per la Fondazione Ezio Franceschini.
  • Roncaglia, Aurelio. 1975. Principi e applicazioni di critica testuale. Roma: Bulzoni.
  • Rossich, Albert. 2006. “Els dos registres lingüístics en la poesia de Verdaguer.” Anuari Verdaguer 14: 111–129.
  • Rossinyol, Andreu. 1983a. “Una col·lecció malaguanyada (I).” El País/Quadern de cultura, 25 setembre: 3.
  • Rossinyol, Andreu. 1983b. “Una col·lecció malaguanyada (II).” El País/Quadern de cultura, 2 octubre: 4.
  • Segre, Cesare. 1986. Avviamento all’analisi del testo letterario. Torino: Einaudi.
  • Stussi, Alfredo. 1994. Introduzione agli studi di filologia italiana. Bolonya: Il Mulino.
  • Sullà, Enric. 2016. “Joaquim Molas (1930-2015).” Llengua & Literatura 26: 301– 306.
  • Varvaro, Alberto. 2022. Prima lezione di filologia. Roma–Bari: Laterza.
  • Veny-Mesquida, Joan Ramon. 2004. “Estudi.” Dins J. V. Foix, Diari 1918. 11– 190. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
  • Veny-Mesquida, Joan Ramon. 2023. “La crítica filológica como provocación a la ciencia de la literatura.” Dins La materialidad de la escritura poética en los archivos literarios de autores contemporáneos iberoamericanos. María Martínez-Deyros (ed.). Madrid/Frankfurt: Iberoamericana/Vervuert [en premsa].